Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

15 de setembre de 2011

Jordi Paquimeres: Relats històrics (XI, 18)

De la incursió de Svetoslav sobre els Balcans1
En el mateix període, Svetoslav2, emperador (o com es digui) de Bulgària – ja sia per raó del repudi de la seva germana per part del rei de Sèrbia en pro de tenir parentela amb l'emperador, ja sia perquè irritat a causa d'ella mateixa i del seu marit3, arrestat per acusacions que resultaven provades, ja sia perquè, pel decaïment del nostre exèrcit, menyspreava l'estat romà – com aquell qui diu, amb els fums pujats al cap, davant la mala situació romana, va atacar els castells de la regió dels Balcans amb tota la seva força. Uns quants, llevat d'alguns, els prengué amb la força, d'altres també amb la negociació i per als qui encara quedaven era imminent els seu atac: tenia alhora habilitat en aprofitar el moment i la descaradura pròpia dels bàrbars.
L'emperador4 llavors, tot i trobar-se un problema més als que ja tenia, pensant que era vital per la població de la regió prevenir els atacs dels bàrbars, hi envià ràpidament tropes de suport, les que podia, i així mateix envià a l'oest l'emperador successor seu5, car tenia sospites sobre el qui manava a Krounos, Altimir, gendre de Smilec, que era oncle patern de Svetoslav – germà de Terter, en efecte – i tenia per al búlgars la dignitat equivalent a la de dèspota. Per això l'emperador, amb vista a conjurar un tractat entre aquells dos, perquè Altimir no s'unís als atacs de Svetoslav i en canvi donés, si possible, suport militar als romans, intentà estovar-lo, amb una missió, enviant-li regals importants, i fins i tot comprometent-se a donar-li els seu reconeixement amb l'atorgament de concessions sobre el territori de l'estat6. D'altra banda, confiava moltíssim que la sogra d'Altimir, muller de Smilec i cosina seva – era filla del sebastocrator Constantí7 –, seria capaç d'estovar i convèncer el gendre; i amb l'enviament del germà d'ella, Miquel Paleòleg8, feia els preparatius per a la regió.
Era imminent també la sortida de l'emperador Miquel, car se l'havia proveït d'uns bens propis, i havia obtingut concessions imperials. És a dir, com que havia perdut les concessions sobre les terres orientals pels atacs dels turcs, el pare li havia assignat les terres a occident, del dèspota Miquel – justament les terres que a aquell home li havien estat generosament regalades pel seu sogre, l'emperador Miquel9, després de fer-lo venir d'occident, amb un acord absolutament fraudulent10, quan li donà la seva filla com a esposa, reservant-li l'honor de ser gendre seu.

1 Ἅιμος, Haimos. Regió de les muntanyes balcàniques.
2 Teodor Svetoslav I de Bulgària (1300-1322) fill de Jordi I Terter de Bulgària, es va fer amb Tirnovo el 1300 (X,13). Milutin, kral de Sèrbia repudià la germana de Svetoslav per casar-se amb la filla d'Andronic, la qual després de tornar de Constantinoble es casà amb Miquel Àngelos (X,13).
3 Miquel Àngel. Vd. XI,13.
4 Andrònic II. Veure capítols anteriors.
5 Miquel IX, coemperador amb ell. Veure capítols anteriors.
6 Πρόνοια. És una institució pròpia de Bisanci, nascuda en l'època d'Aleix I Comnè, similar (amb diferències) al feu, que es desenvolupa en el mateix període a l'Europa occidental.
7 És fill en segona núpcies de Andronic Duques Comnè Paleòleg mega domestikos, que és pare també de Miquel VIII (pare de l'emperador Andronic II) en primeres núpcies. Constantí i Miquel VIII són doncs germanastres.
8 Miquel Comnè Branes Paleòleg, fill de Constantí Paleòleg sebastocràtor i de Irene Comnena Lascarina Branaina. El nom de la germana no és conegut. Miquel i la germana són doncs cosins de l'emperador Andronic II.
9 Miquel VIII. Mique Àngel s'havia casat el primer cop amb la seva filla Anna Palaiologuina (veure XI, 13).
10 No sé a què es refereix.

(Georges Paquimérès, Relations Historiques Vol. IV, A. Failler, París, 1999, XI, 18)

Cap comentari:

Publica un comentari