Lléo Magistre Querosfactes: Per la mort de la filla Teoctiste

Tetis de peus argentats¹, joia dels pares,

com vares caure? Digues, digues-m'ho, filla;

duies flors virginals i lliris santíssims,

roses, narcisos. I tan sols eren pols?

Eres antòfora, i has trobat podrimer

i nit profunda, tu, la de cara² lluent.

Hades, vet-la, la noia de túnica llarga,

bonica i solemne, celebra-ho, golafre.

Senyor altíssim, ara vetlla per Teoctiste,

al bosc sant, ombrívol, de danses boniques,

dóna-li un premi: corones de vida immortal,

mostra-li, Déu, les altes cases del cel.

De bon grat inspira'm somnis noctívags

en l'ànim, benèvola, mentre somrius.

Tu que flaires d'espígol i balsamina,

Primavera, doncs, per què aquesta ferum?

Tenia un nena, un grifoll d'arbre argentat,

i ara l'he vist caigut al terra, podrit;

la justícia, amatent, em punxa amb fibló;

i així, arrio les nits entre plors i treballs.

1 Ἀργυρόπεζα Θέτις. Tetis podria ser un disminutiu de Teoctiste, però és en tot cas una evident referència homèrica a Ilíada 1, 538, entre d'altres.

2 εἴδεϊ. Seguim Ciccolella i no Matranga.

 [Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 561, I]

Lléo Magistre Querosfactes: Epitalami per a les noces de l'emperador Lleó

(Part final)

   Una rosa, un encant, pell blanca de lliri,

flòrid, garrit, és el nuvi.

  La testa cenyida de roses,

tocant la lira d'Orfeu

llanço al senyor les corones¹,

car bonic n'és l'encant.

   Primavera gentil, encanteri en l'aurora,

llum agradable, vas aparèixer a tothom².

   Agafada una rosa amb la mà,

noia, porta-la al teu dormitori³,

perquè l'amor que és amb tu

et venci amb sos justos desitjos.

   Et presentes, nena rossa i amb pell de rosa,

com superes l'encant de qui encanta amb els ulls!

   Ja he après una dansa bonica

i amant del bell cant,

i sacsejo els cabells,

amb llorer rialler a la mà.

   Dolça Penèlope, astre de la casa,

escampo per l'alcova agradoses violetes⁴.
  Eros llançant ses fletxes,

desig acoblant els sexes,

concediran el goig d'unes gemmes:

uns parts amb els dits de rosa.

   Hola dansaires, entreu, veniu, piqueu les mans,

serviu al dormitori de sostre daurat.

   Dus un buirac que flameja,

que et colpeixin fletxes ardents

per nodrir l'ànima

i endolcir cada cançó.

  Homes experts en versos amens

doneu ritme a melodies balladores⁵.

   Senyora, filla de Beats,

tens la beutat de les Gràcies:

Emoció, si algú no et sent,

és que té un cor de pedra!

1 στεφάνοις ἄνακτα βάλλων. Referència a pindàrica a Ἀλκμᾶνα στεφάνοισι βαλλω de Pítiques 8, 57.

2 ξυνοτερπὲς φάος πᾶσι φαάνθης. Referència que recorda l'homèric μάχη δ’ ἐπὶ πᾶσα φαάνθη de Il. 17, 650.

3 Παλάμαις ῥόδον λαβοῦσα / ποτὶ σὰς κόμιζε κοίτας. Referència a Jordi Gramàtic, del 6º segle, (Bergk, Poetae Lyrici Graeci, pàg. 366, 100): Παλάμαις ῥόδον λαβοῦσα / ποτὶ σὰς κόμιζε ῥῖνας

4 Ἐνίοις. Incomprensible. Optem per la lectura de Bergk, Poetae Lyrici Graeci, pàg. 1093, 54 : ἴοις.

5 ποσίκρουστα. És un mot que només utilitza aquest autor. Traduït molt diferent del Cantarella.

 [Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 561, II]

Lléo Magistre Querosfactes: Epitalami per a les noces de l'emperador Lleó

(Primera part)¹

   He despenjat la lira

de veu ben afinada,

amb la núvia a la ment,

tendra, a la dolça alcova.

   Treneu tots junts les corones, nois,

canteu amb la veu i els instruments².

Guaita el punxó de la rosa,

guaita l'esperó del desig.

Vinga, amara la flama,

inflama el desig amarat.

   Acull, senyor, la núvia de túnica llarga

als tàlems adornats de llorer i garlandes de rosa.

   Doneu-me una rosa per dur,

doneu-me una arpa a tocar,

deixa'm, tocaré com m'agrada

deixa'm, tocaré com jo vull.

   Donzella de cant melodiós, daurat branquilló,

acull aquests cants acompanyats pel cèmbal

   Mira com desig és desitjat

mira com amor és amat;

Ella rep, de les Gràcies, l'encant,

ell torna l'encant amb escreix.

   Sol, has trobat un company ple de llum,

per això ofereixo un cant amb lira daurada.

   Desitjo, desitjo dansar

desitjo picar les mans³,

cantar un cant nupcial, perquè

s'hi uneixin tots els presents.

   Esplendor colorit, flor de la pell,

fulgor del cos en mareperla.

   Cantaré amb versos sensats⁴

la icona santa de saviesa:

dels hermetismes dels savis⁵,

en canvi, se'n riuen les Gràcies.

1 Sembla haver esta compost (segons l'edició de “Poeti Bizantini” de 1992, vol. II, pag. 655) per a les noces de Lleó VI amb amb Zoe Carbonopsina (ulls lluminosos).

2  ὀργανοφώνον ἔπος.

3 κρότους ἐγείρειν. Podria ser també “suscitar aplaudiments”, però així és més lògic amb els versos anterior i posterior.

4 Λογικοῖς μέτροισι. Podria ser interpretat com “intel·lectuals”, tal com fa Cantarella (ibidem), però no em convenç.

5 λογίων σοφῶν. 

 

[Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 561, II]