Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

7 de setembre del 2011

Jordi Paquimeres: Relats històrics (XI, 17)

Del retorn de l'emperador a la ciutat
D'altra banda l'emperador Miquel1, recuperat de la seva malaltia, estava encara a Peges2 quan el megaduc3, que venia dels tumults provocats pels seus homes a Cízic -i de fet tenia la intenció de donar-li la seva salutació i de gaudir com a servidor de la presència del seu senyor-, es va veure barrat l'ingrés a la ciutat, per ordre expressa seva. Certament els actes recents dels italians4 a Cízic, havien disgustat i molt l'emperador quan en va estar assabentat i anul·là amb aquest motiu la trobada amb el megaduc. A més a més, com que ja estava completament guarit, salpà cap a occident, juntament amb la seva augusta consort que també havia vingut a Peges i es trobava amb ell.
Després de quedar-se alguns dies per la part occidental del país, com que era necessària la seva tornada i el seu pare i emperador5 l'encalçava en aquest sentit, el dia vint-i-tres del mes gener6 arribà a Dripeia7; el dia següent, l'emperador sortí al seu encontre, venia també tot el seu seguici, així com els monjos i tota la clerecia i, quant a la resta de la ciutadania, tampoc no hi faltava ningú dels notables. Aleshores, a la meitat del camí, un emperador en trobà un altre: tornava a aparèixer després de molt de temps; entrà a la ciutat entre molts visques, com un triomfador.

1 Miquel IX Paleòleg, associat amb el pare Andronic II Paleòleg des del 1295 al tron de l'imperi.
2 L'arribada a Peges és assenyalada al XI, 10. Novembre o desembre 1303 (Failler).
3 Roger de Flor.
4 Paquimeres es refereix, també en aquest cas, als catalans de Roger de Flor (veure capítols anteriors).
5 És el coemperador Andronic II.
6 23/01/1304. Literalment: 23è dia del mes de l'hecatombeó. Paquímeres utilitza els mesos àtics.
7 Dripeia es trobava a la costa a uns 12 km de Constantinoble.

(Georges Paquimérès, Relations Historiques Vol. IV, A. Failler, París, 1999, XI, 17)

2 comentaris:

  1. Felicitats per la iniciativa i endavant! amb aquestes "versions bizantines"

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, amic meu. Esperem que sigui per molt de temps, perquè el buit és molt gran...

    ResponElimina