Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Gramàtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Gramàtic. Mostrar tots els missatges

14 de juliol del 2012

Jordi Gramàtic: Epitalami (segon)

Em poso a dansar,
tocant amb les cordes flexibles
un epitalami bonic,
el primer do de la vida.

“Què?” em deia algú, “eres1
conegut com expert del camí de la cítara
i, durant tant de temps, has deixat
els dards2 sense els plectres?

Que et convenci l'amor que ella sent,
que et convenci, afortunat, a cantar
un amic que va cap al llit
junt amb la sàvia consort.”

Això he sentit i, tot d'una,
he tret la lira del clau3:
vull cantar4 tot allò
que la vida em demana.

D'on seria doncs l'inici
del treball heliconi?
De qui parlaré primer, fent cas a la norma?
[falta un vers]?

Potser d'algú no tan important
com els pares, o ton pare o ta mare,
que duu la glòria dels versos
i honora antigues costums?

És el temps d'explicar-ho,
però evito ser llarg i tediós5,
car fins tan sols una hora del dia
és temps perdut, pels amants.

Adreçades poques paraules
a la noia, motiu de les meves cançons,
deixaré de tocar melodies
durant tota la festa.

Ets esposa amable,
casada a un consort
prudent de caràcter,
segueix-lo, n'és digne.

Gaudeix, doncs, beata,
del noble connubi
i, quan sigui el temps,
que puguis nodrir un nen entre els braços.

1 La puntuació és la de Ciccolella i no pas la de Matranga i Bergk.
2 Els dards d'Amor.
3 Ἀπὸ πασσάλου ... καθεῖλον. El model homèric: Od. 8, 67 ἐκ πασσαλόφι κρέμασεν φόρμιγγα λιγεῖαν, i pindàric: Ol. 1, 17 δωρίαν ἀπὸ φορμίγγα πασσάλου λάμβαν`...
4 μέλπειν. Seguim Ciccolella, en comptes de l'improbable πέλπειν de Matranga.
5 Lit.: evito el tedi causat per la llarga estona.


[Matranga, Anecdota Graeca, Roma, 1850, pàg. 574]

12 de juny del 2012

Jordi Gramàtic: Epitalami

Bufa una brisa nupcial
i sona una música;
de prompte, els cants de les Gràcies trenen
la manta nuvial d'Afrodita.

Eros, que es mofa de tot
i lliga estirp amb estirp,
del buirac generós
gita el dard del desig.

Hi és el vell Nil1,
el cap coronat de roses,
bellugant els peus blancs
per ballar amb els joves.

Apol·lo, rei de la cítara,
entona un cant de nuviatge;
hi són les Muses boniques,
celebrant, amb Bròmios2, les núpcies.

Per això surto feliç –
un cop escrit el poema –
a ballar amb els joves,
car he acomplert el costum de les noces.

1 Ciccolella destaca que la personificació del riu Nil junt a altres divinitats típiques dels epitalamis apareix als epitalamis d'un poeta egipcià: Diòscor.
2 Βρόμιος. Epítet de Dionís. També és sinònim de vi.

[Matranga, Anecdota Graeca, Roma, 1850, pàg. 573]