Manuel Files: Poemes - La imatge de la vida (3)

 La imatge de la vida¹

No busquis la líquida mel amb la boca

i fuig, en fi, de les banyes de la mort:

amb ella a l'aguait, no has de caure a la gola

que espurneja del drac allà avall.

Car tu, amic meu, potser ni ho veus,

que el pas del temps esgota l'empenta

de la vida: d'això va la icona.
 

1 Sobre el mateix tema que els poemes anteriors.

[Manuelis Philae Carmina. Ed. E. Miller, Paris, 1855-1857, pàg. 128]

Manuel Files: Poemes - La imatge de la vida (2)

La imatge de la vida¹

En la icona, fixa't, de l'ombra de les coses,

home, i aprèn quin n'és el fi recòndit.

Mentre, immòbil, culls el plaer amb la mel,

el drac, botxí, a boca esbatanada espera el teu salt.

1 Sobre el mateix tema que el poema anterior.

[Manuelis Philae Carmina. Ed. E. Miller, Paris, 1855-1857, pàg. 127]

Manuel Files: Poemes - La imatge de la vida

[Per ajudar-vos a interpretar aquest poema, altrament terriblement hermètic, us en donaré la clau: és el Barlaam i Ioasaf i, més precisament, un dels nou apòlegs que es troben encaixats en el text. Es tracta del Caminant i l’Unicorn – avui conegut sobretot en la seva versió zen, justament a través del Barlaam i Ioasaf – que s’ha escampat a totes les literatures del món. Us el reprodueixo resumit, tal com apareix en l'article de Sílvia Ronchey Quan Buda era un sant cristià, presentat fa dos mesos:

Un home és perseguit per un unicorn embogit. En la fugida rellisca i cau a un barranc. Tot precipitant, aconsegueix agafar-se a un arbust. Mirant avall, però, s’adona que dos ratolins, un blanc i l’altre negre, n’estan rosegant les arrels. Al fons del barranc veu un drac que l’espera amb la gola oberta. Examinant el punt on es recolza amb els peus, veu quatre caps de serps que surten de la paret de roca. Aixeca els ulls i veu que està regalimant mel de les branques de l’arbust. Deixa de pensar a tota la resta i es concentra en la dolçor d’aquella gota de mel.

Com tots els apòlegs del Barlaam, es pot interpretar de moltes maneres. La que ens dóna Files n'és una, però no necessàriament la definitiva. I ara el poema.]

La imatge de la vida

Dolçor amunt, podrimer avall;

Vida humana, per què esbatanes la boca en va?

Mira a dins teu, no només aquest nèctar:

que el ratolí allà a sota, a les fosques,

no privi l'arbust de l'alè de la vida,

i no caiguis a la boca del drac,

no et moris o et dissolguis, sense esperança.

És l'agror, no pas la dolçor, el que fa

albirar el cel a qui mira amunt.

[Manuelis Philae Carmina. Ed. E. Miller, Paris, 1855-1857, pàg. 126]

Manuel Files: Poemes

La taverna¹

L'amo del tuguri aquell que veieu,

no és gelós i domina l'enveja

dels hostes que hi venen corrents:

tot i que algú s'emborratxa, i rebenta

el llit tot cardant la mestressa,

ell, sense immutar-se, controla l'enuig.

És el retrat de l'enveja,

espantall dels amors il·legítims.

Pretendents embriacs, desitgeu encara més,

tot fent merder per la casa.

Car l'enveja és el vell aquest sense dents:

com que no pot obtenir cap venjança,

mira els amants amb ulls de rufià.

1El títol és meu.

[Manuelis Philae Carmina. Ed. E. Miller, Paris, 1855-1857, pàg. 330]