El Continuador de Teòfanes: Cronografia, Preàmbul

CRONOGRAFIA ESCRITA PER ORDRE DE CONSTANT͹, AMANT DE CRIST I PORFIROGÈNIT SENYOR, FILL DE LLEÓ² SAVI SENYOR I EMPERADOR

INICIANT ON TERMINÀ TEÒFANES, AMB MIQUEL FILL DE TEÒFIL CUROPALATES, ÉS A DIR A PARTIR DE L’IMPERI DE LLEÓ L’ARMENI

PREÀMBUL

Majestat d’inigualable saviesa, sens dubte és un mèrit vostre, entre de molts altres d'importants, treure a una nova vida i al seu renaixement allò que per efecte del temps havia passat i ja no era, i haver-vos compromès pel bé de la història, si més no, no l'heu deixada desatesa, com els vostres predecessors en el govern de l'imperi: hem d’excloure sens dubte els qui han actuat per enveja, cosa no envejable per qui és persona de bé; uns altres no s’han esforçat gens a diferenciar-se de la massa, per no ser avesats a les lletres i, al contrari, sent exemples de vulgaritat.

Què és propi de la formació d’un emperador així, ...³ que no aporti benefici per a qui és dotat d'enteniment? S’ha d’atendre als homes i a la raó especialment, que és d’on ve justament el poder imperial, perquè els homes, privats de llur racionalitat, no caiguin, sense adonar-se'n, a un precipici, amb el perill que pugui quedar mut allò que ens distingeix de qualsevol altre ésser.

Amable sobirà, amb la mesura del vostre esforç per la raó i per la cura dels homes - per no dir més coses⁴ -, els savis sabran que vós també ho sou, o més aviat, vós tindreu l'evidència del fet que, sí, ells també són savis⁵. Sou vós que, tot i utilitzar la meva mà únicament per fer-vos un servei, narreu fets anteriors a la vostra època, per ordinaris i poc edificants que siguin, car les persones atentes també hi poden trobar la utilitat. De totes maneres, preferint la cura per la raó a qualsevol mena d'ocupació o de lleure, com que això certament genera ambició i excel·lència en els súbdits que estimen la filosofia i la història, com si això fos una escola, heu decidit explicar a tothom de la millor manera allò que teniu reunit de la tradició escrita i oral. Heu considerat així mateix que el millor inici d’aquest relat històric és el final escrit pel beat Teòfanes⁶, que honoreu amb les vostres accions - a l'alçada de la parentela i la proximitat amb ell⁷, ja que en sou descendent - i de qui rebeu alhora certa fama. Terminà doncs amb el regnat de Miquel Curopalates i la derrota que patí contra els búlgars, per la traïció dels seus, fent esment únicament a la proclamació de Lleó i sense aclarir res als lectors de quina origen era i quina educació havia rebut.

Nosaltres, unint d’alguna manera el cap amb la resta dels membres, presentem aquella narració completa, sense llacunes, transferint l’època antiga a la següent, per als qui no viuen en la superficialitat, procurant-los beneficis, no pas perjudicis, car és bo i és útil per mantenir-se en el temps conèixer a fons la vida de de les bones i de les males persones.

FI DEL PREÀMBUL

1 Constantí VII Porfirogènit (911-959).

2 Lleó VI el Savi (865-911).

3 Llacuna del text.

4 Llacuna del text. La frase és probablement: ἵνα τἆλλα ἐάσω, seguint la hipòtesi del Combefis (ut alia praetermittam).

5 Obscur. El Combefis, sovint tan prolix, deixa el text en la seva literalitat, sense aclarir el concepte; nosaltres ens hi atrevim.

6 Teòfanes Confessor (760 aprox.-817/18), autor d'una Cronografia.

7 No s'ha verificat aquesta afirmació.

[Theophanes Continuatus, Ioannes Cameniata, Symeon Magister, Georgius Monachus, Ed. I. Bekker, Bonn, 1838, pàg. 3-5]

Jordi Paquimeres: Relats històrics (XI, 18)

De la incursió de Svetoslav sobre els Balcans¹

En el mateix període, Svetoslav², emperador (o com es digui) de Bulgària – ja sia per raó del repudi de la seva germana per part del rei de Sèrbia en pro de tenir parentela amb l'emperador, ja sia perquè irritat a causa d'ella mateixa i del seu marit³, arrestat per acusacions que resultaven provades, ja sia perquè, pel decaïment del nostre exèrcit, menyspreava l'estat romà – com aquell qui diu, amb els fums pujats al cap, davant la mala situació romana, va atacar els castells de la regió dels Balcans amb tota la seva força. Uns quants, llevat d'alguns, els prengué amb la força, d'altres també amb la negociació i per als qui encara quedaven era imminent els seu atac: tenia alhora habilitat en aprofitar el moment i la descaradura pròpia dels bàrbars.

L'emperador⁴ llavors, tot i trobar-se un problema més als que ja tenia, pensant que era vital per la població de la regió prevenir els atacs dels bàrbars, hi envià ràpidament tropes de suport, les que podia, i així mateix envià a l'oest l'emperador successor seu⁵, car tenia sospites sobre el qui manava a Krounos, Altimir, gendre de Smilec, que era oncle patern de Svetoslav – germà de Terter, en efecte – i tenia per al búlgars la dignitat equivalent a la de dèspota. Per això l'emperador, amb vista a conjurar un tractat entre aquells dos, perquè Altimir no s'unís als atacs de Svetoslav i en canvi donés, si possible, suport militar als romans, intentà estovar-lo, amb una missió, enviant-li regals importants, i fins i tot comprometent-se a donar-li els seu reconeixement amb l'atorgament de concessions sobre el territori de l'estat⁶. D'altra banda, confiava moltíssim que la sogra d'Altimir, muller de Smilec i cosina seva – era filla del sebastocrator Constantí⁷ –, seria capaç d'estovar i convèncer el gendre; i amb l'enviament del germà d'ella, Miquel Paleòleg⁸, feia els preparatius per a la regió.

Era imminent també la sortida de l'emperador Miquel, car se l'havia proveït d'uns bens propis, i havia obtingut concessions imperials. És a dir, com que havia perdut les concessions sobre les terres orientals pels atacs dels turcs, el pare li havia assignat les terres a occident, del dèspota Miquel – justament les terres que a aquell home li havien estat generosament regalades pel seu sogre, l'emperador Miquel⁹, després de fer-lo venir d'occident, amb un acord absolutament fraudulent¹⁰, quan li donà la seva filla com a esposa, reservant-li l'honor de ser gendre seu.

1 Ἅιμος, Haimos. Regió de les muntanyes balcàniques.

2 Teodor Svetoslav I de Bulgària (1300-1322) fill de Jordi I Terter de Bulgària, es va fer amb Tirnovo el 1300 (X,13). Milutin, kral de Sèrbia repudià la germana de Svetoslav per casar-se amb la filla d'Andronic, la qual després de tornar de Constantinoble es casà amb Miquel Àngelos (X,13).

3 Miquel Àngel. Vd. XI,13.

4 Andrònic II. Veure capítols anteriors.

5 Miquel IX, coemperador amb ell. Veure capítols anteriors.

6 Πρόνοια. És una institució pròpia de Bisanci, nascuda en l'època d'Aleix I Comnè, similar (amb diferències) al feu, que es desenvolupa en el mateix període a l'Europa occidental.

7 És fill en segona núpcies de Andronic Duques Comnè Paleòleg mega domestikos, que és pare també de Miquel VIII (pare de l'emperador Andronic II) en primeres núpcies. Constantí i Miquel VIII són doncs germanastres.

8 Miquel Comnè Branes Paleòleg, fill de Constantí Paleòleg sebastocràtor i de Irene Comnena Lascarina Branaina. El nom de la germana no és conegut. Miquel i la germana són doncs cosins de l'emperador Andronic II.

9 Miquel VIII. Mique Àngel s'havia casat el primer cop amb la seva filla Anna Palaiologuina (veure XI, 13).

10 No sé a què es refereix.

(Georges Paquimérès, Relations Historiques Vol. IV, A. Failler, París, 1999, XI, 18)