La rebel·lió de Bardes Focas (1)
Quant a Bardes Focas, deixà el camp de batalla, tornant amb l'emperador, i era rebut amb l'escorta triomfal, entrant a formar part dels col·laboradors imperials. Així, amb la dissolució de la primera revolta, l'emperador Basili pensà de deixar d'ocupar-se de la qüestió. Però aquell mateix distanciament a la vista de tothom, fou en realitat l'inici d'incomptables problemes: Focas sens dubte gaudia de molta consideració al principi, però després, ja menys i, veient rebaixades les seves expectatives, convençut a més a més de no haver infringit en cap moment uns pactes que es mantenien ferms en allò acordat, engegà una revolta contra Basili, encara més greu i temible, acompanyat per les unitats més poderoses del seu exèrcit. De bon principi es guanyà el suport de les famílies poderoses, prenent al mateix temps actituds hostils a l'emperador, i una vegada seleccionada una milícia georgiana (homes alts fins a deu peus i de cella altiva), ja no eren sospites: vestí l'hàbit de l'usurpador, amb la tiara imperial i el seu color distingit1. Llavors va succeir allò següent.
1 Expressió una mica confusa.
[ΜΙΧΑΕΛ ΨΕΛΛΟΥ, ΕΚΑΤΟΝΤΑΕΤΗΡΙΣ ΒΙΖΑΝΤΙΝΗΣ ΙΣΤΟΡΙΑΣ, Ed. C. Sathas, Paris 1874 (Reimpressió Hildeseim 1972) pàg. 8-9]
1 Expressió una mica confusa.
[ΜΙΧΑΕΛ ΨΕΛΛΟΥ, ΕΚΑΤΟΝΤΑΕΤΗΡΙΣ ΒΙΖΑΝΤΙΝΗΣ ΙΣΤΟΡΙΑΣ, Ed. C. Sathas, Paris 1874 (Reimpressió Hildeseim 1972) pàg. 8-9]
