Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes de Teodor Estudita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes de Teodor Estudita. Mostrar tots els missatges

5 de setembre del 2011

Teodor Estudita: Poemes (1)

Ànima mísera, ara escolta el que et dic,
el moment fuig, lleuger corredor;
el final és proper i ningú se n'escapa.
No gastem forces en ximpleries,
abocant aigua a una gerra amb forats1,
filant llana al foc2, allò que és ridícul.
Mes, si hi ha quelcom de diví i salvífic,
i el curem i el perseguim delerosos,
amb això, confiats, presentem-nos
al jutge i senyor dels homes, de tots,
fugint del foc de l'infern, el dels Llibres
i anem vers la llum, decidits, inefable.

1 Expressió proverbial, molt usada des de l'època clàssica.
2 Una altra expressió proverbial per definir quelcom inútil.


(R. Cantarella Poeti bizantini, Milan 1948. Pàg. 123)