Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

4 d’agost del 2019

Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 229

A Evippe

En veure que Níobe plorava, tot trasbalsat, un pastor
  es preguntà si una roca podia plorar llàgrimes1.
En canvi, de mi, que gemego en la fosca d'una nit que no acaba,
  Evippe –una roca vivent– no, no en té de pietat.
Parlant d'ambdós casos, la culpa és d'Amor, que ens rega amb les penes,
  a Níobe a causa dels fills, a mi per la meva fal·lera.


[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 126]

1 Sobre el mite de Níobe, una breu i amena narració del blog El teixit de Penèlope. El detall del pastor semblaria ser més aviat un invent de Macedoni.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada