Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

18 de juliol de 2019

Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 223

Lucífer, no acuitis Amor, ni vulguis aprendre a tenir,
  –sent a la vora de Mart– un cor que no té compassió.
Com el dia que vas veure Fetont al palau de Climene,
  aturant-te en la cursa rabent, lla quan venies de llevant.
Així, aquesta nit, que ha tardat a deixar-se veure per mi
  que ho desitjava, no corris!1 Fes com quan vas a Cimmèria2.


[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 109]


1 Aturar el temps perquè la llum del dia no pugui venir a interrompre l'idil·li és un topos en la poesia grega i romana. El primer model és potser Homer Od. 23, 241-246. Vet-lo aquí, traduït per C. Riba:
I, sanglotant, els llueix amb dits de rosa l'Aurora,
sols que pensà una altra cosa la dea d'ulls clars, Atenea;
llarga la nit retingué en el seu terme i vora les aigües
de l'Oceà l'Aurora aturà del tron d'or, no deixant-li
júnye' els cavalls rabents per portar la llum a la terra,
Lampos i Faetont, els poltres que duen l'Aurora.
2 Els cimmeris són un poble nòrdic, coneguts per habitar unes regions amb unes nits molt llargues.

Cap comentari:

Publica un comentari