Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cassia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cassia. Mostrar tots els missatges

12 de gener del 2012

Cassia: Els armenis

Quina raça més odiosa els armenis*,
purulenta i dolenta com poques,
delirant, bipolar i malparlada,
arrogant de les que més i farsaire.
Deia d'ells i amb raó un filòsof:
“Els armenis són dolents, quan anònims,
però són més dolents quan famosos,
són dolentíssims en tot, quan són rics,
i quan són molt rics i plens d'honors
són per a tothom els pitjors dels pitjors.”

* No coneixem la causa d'aquesta animositat amb els armenis. Podria ser en relació amb el conflicte de les imatges: Cassia, monja i per tant iconòdula, podria referir-se a l'emperador Lleó V l'Armeni, iconoclasta, que va regnar entre el 813 i el 820.

[Medieval and Modern Greek Poetry, Ed. C.A Trypanys, Oxford, 1951, pàg. 43]

9 de setembre del 2011

Cassia: Idiomelon al Dimecres Sant

Senyor, la dona més pecadora,
tocada per la teva omnipotència,
ha triat ser miròfora1; plora,
els ungüents tot portant de sepultura.

I diu: “La nit fosca i sense lluna
-fúria de passions- em domina:
el desig de perdició.

Meu de plors emporta't aquest riu,
Tu, que als núvols dus l'aigua marina;
als gemecs del cor meu para l'orella,
Tu, que a l'encarnació pares el cel.
Et besaré els peus immaculats
i, després, els rentaré de nou
amb rínxols de la meva cabellera.

D'Eva a l'Edèn eixordaven l'oïda
amb un so paorós, i s'amagà pel terror:
munts de pecats, els meus,
abismes de sentències, les teves,
qui ho jutjarà, Salvador de ma vida?

No menyspreïs la teva sirventa,
Tu, que tens compassió infinita.”

1Μυρόφορος: portador d'ungüents.

(Ed. W. Christ et M. Paranikas, Anthologia graeca carminum christianorum, Liepzig, Teubner, 1871, p. 104)