Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

5 de setembre de 2011

Teodor Estudita: Poemes (1)

Ànima mísera, ara escolta el que et dic,
el moment fuig, lleuger corredor;
el final és proper i ningú se n'escapa.
No gastem forces en ximpleries,
abocant aigua a una gerra amb forats1,
filant llana al foc2, allò que és ridícul.
Mes, si hi ha quelcom de diví i salvífic,
i el curem i el perseguim delerosos,
amb això, confiats, presentem-nos
al jutge i senyor dels homes, de tots,
fugint del foc de l'infern, el dels Llibres
i anem vers la llum, decidits, inefable.

1 Expressió proverbial, molt usada des de l'època clàssica.
2 Una altra expressió proverbial per definir quelcom inútil.


(R. Cantarella Poeti bizantini, Milan 1948. Pàg. 123)

Cap comentari:

Publica un comentari