Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

13 de desembre de 2011

Joan Tzetzes: Posthomèrica 1-36 - Pentesilea (1)

   I després de dur a terme allò que calia per a Hèctor1,
un cop tornats a la vila, van fer un banquet, així com esqueia.
Posaren barres darrera els portals, n'ajustaren les baldes,
també aixecaren torres amb tota l'urgència,
esperant perdre-hi la vida per mans dels aqueus.
   Mentre ploraven sobre els plors de llur pàtria2,
quan fou el tercer dia, venint del Termodonte3,
Pentesilea aparegué, generosa filla d'Otrore,
era la reina, la noble, de les amazones.
   Va venir - tal com narra Quint en els seus poemes-
fugint de la vergonya, car matà Hipòlita, a Tera,
la seva germana; i dotze companyes estaven amb ella.
Això ho narra Quint en els seus poemes.
Però Hel·lànic i Lísies i altres homes il·lustres,
diuen que vingué a Troia en busca d'honor,
a fer créixer el seu nom i trobar un matrimoni.
En efecte, a elles, compartir el tàlem amb homes
els era de mal averany, si en batalla no vencien uns homes.
És el que diuen alguns, que Pentesilea vingué per això.
Algun altre narra que, com que venia pels dons d'Hèctor,
tan bon punt en sabé el destí, ja volia tornar enrere
i el vell Príam la retingué amb els seus propis dons,
car ella tenia al seu exèrcit, nombrosos, els escites,
famosos arquers, soldats, genets i unes dones guerreres.
N'era guia zelant i les tractava amb afecte.
   Mes quan entrà aquella dona a la ciutadella troiana
tothom s'hi abocà, qui d'un lloc, qui d'un altre,
car una dona guerrera sorprenia tothom;
l'acollí amb afecte, el vell home, al seu gran palau.
   I després d'alegrar-li el cor per molts dies,
i refermar els genolls i el vigor dels cavalls del seu exèrcit,
aleshores cridà a les armes el poble de Troia i el seu,
plantada al bel mig de tots ells, mirant-la, semblava una dea.
Les dones de Troia, totes, li dedicaven pregàries
que fos ella la venjadora del molt noble Hèctor,
que llancés els argius al fons de les gorgues del pèlag.

N.d.T.: Per saber més sobre el tractament i les reelaboracions del mite de Pentesilea en la cultura europea, veure l'interessant article dels amics del blog “De Troia a Ítaca”.

1 Comença exactament allà on la Ilíada acaba, al 24, 804: “I així celebraren el funeral d'Hèctor, domador de cavalls”.
2 ἀγαστόνου εἵνεκα πάτρης. Lit.: “Per llur pàtria que es lamenta”.
3 Riu de la Capadòcia.

[Joan Tzetzes, Antehomerica, Homerica et Posthomerica, Ed. F. S. Lehrs, París, 1861, pàg. 20]



Cap comentari:

Publica un comentari