Pau Silenciari: Antologia Palatina, VII, 4

Aquí, la tomba gloriosa rep la boca sapient de les Muses,

  el diví Homer, vora el mar sobre un penya-segat.

Foraster, no t'estranyi de veure que una illa petita

  acull un home tan gran:

quan encara flotava errabunda, Delos, la meva germana,

  acollí, de l'úter matern, el fill de Latona.

[H. Beckby, Anthologia Graeca, 2ª ed. Munich 7 Llibre, 4].

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 245 (246)

Tendres els besos de Sapfos, tendre n'és el trenat

  de braços nivals, tendres totes les parts.

Però l'ànima és de rígid acer, atès que l'amor

  li arriba als llavis només, la resta és de Virginitat.

Qui ho podria suportar? Potser algú, qui ho toleri

  tolerarà fàcilment la set de Tàntal.

[Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 245]

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 238 (239)

Pàfia, ja ha minvat el vigor de la flama ardorosa,

  i jo no pateixo més, però em moro glaçat.

Després de les carns, ara entre ossos i nervis, bleixant,

  serpenteja, voraç, aquest amor amarg.

La flama dels sacrificis, quan s'ha menjat l'animal,

  tota sola es refreda, car li falta aliment.

[Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 238]

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 235 (236)

Sí, la pena terrible de Tàntal a l'Aqueront

  potser és més suau que els nostres dolors.

No li prohibiren d'unir-se als teus llavis –davant del teu encant–

  més tendres que corol·les de rosa, a Tàntal

que plora tant! I ell temia la pedra penjada

  al damunt; tanmateix hom no pot morir un segon cop!

A mi, un ésser vivent, em devora la passió més insana,

  esgotat com estic, tinc la mort ben a prop.

[Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 235]

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 233 (234)

Jo que abans, de jove, per culpa d'un cor inflexible

  negava la dolça llei de la Pàfia¹ i la seva disbauxa,

jo que abans era immune als dards dels Amors que abrusen el cos,

  plego ara el cap davant teu, Ciprina², ja ple de canes.

Acull-me rient –atès que has vençut la Pal·les, que és sàvia–

  més ara que quan per la poma de les Hesperides³.

1 Afrodita.

2 Un altre epítet d'Afrodita, en aquest cas per Κύπρι (vocatiu).

3 Veure el conegut episodi del concurs de bellesa entre Afrodita, Hera i Atena, la poma, Paris, Helena, etc.

[Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 233]

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 231 (232)

A una dona que té molts amants: Hipomenes, Leandre, Xante

Tot besant Hipomenes, fixa és la ment en Leandre;

  i quan m'enganxo als llambrots de Leandre

és la imatge de Xante que porto dins; m'embolico

  així amb en Xante, i és a Hippomene que vaig amb el cor.

Fujo de qui tinc dominat; rebent i donant abraçades,

  sempre a llocs diferents i amb algú diferent,

em guanyo els favors de la rica Citèria. I qui em critiqui,

  que resti un pobre monògam.

(Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 231)

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 229 (230)

A Doris, una hetaira

Auri arrancant-se del cap un cabell, un de sol, la Dorida,

  com una presa de guerra, em té lligat per les mans.

I bé que abans me'n burlava: fàcil, pensava, seria

  desfer-me de les manilles de la somiada Dorís;

com que no fui prou fort per trencar-les, ja me'n vaig plànyer,

  com qui és pres en un vincle de bronze.

I ara, penjat a un cabell¹, triplement caigut en desgràcia

  vaig on em treu la senyora, arrossegat com un gos².

1 Expressió proverbial.

2 Lit.: arrossegat amb duresa.

(Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 229)

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 227

A Rodope

Digues, per a qui et lligaràs les trenetes encara,

  i et llimaràs les ungles, afilant-te les mans?

Per a què ennobliràs la túnica amb múrex purpuri,

  si no tornaràs amb la bella Rodope, mai més?

Si els ulls no veuen Rodope, amb ells tampoc no vull veure

  l'auri esplendor de l'Aurora, tan plena de llum.

(Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 227)

Pau Silenciari: Antologia Palatina V 225

Fins quan, ulls, del suc dels Amors estareu omplint-vos la copa,

  addictes intrèpids al vi de bellesa, tan fort¹?

Lluny, correm com més fort. I després, a la mite deessa

  de l'illa de Xipre, jo, sense vins, libaré.

I així, si un dia allà jo també estaré pres per la fúria,

  gèlides llàgrimes us mullaran,

patint en tot cas la pena més justa: és vostra la culpa,

  ai, si em cremen flames tan grans.

1 Lit.: pur, sense barrejar.

(Antologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 225)

Pau Silenciari: Antologia Palatina V, 220

Bojos d'amor

Fins quan, amagant les mirades que cremen,

ens espiarem de reüll, furtivament?

Hem d'explicar les nostres penes, i si s'oposa

algú al dolç enllaç, a la unió apaivagadora,

l'espasa serà el nostre remei; més dolç per nosaltres

serà compartir junts o la vida o la mort.

(Antologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, 220)

Pau Silenciari: Antologia Palatina V, 218

A Rodope

Rodope, anem a robar els besos, de la deessa

de Xipre el dolç artefacte, motiu de baralles.

És bonic amagar-nos fugint de l'ull furgador de les guàrdies:

més dolç és el llit il·legal que el legítim.

(Antologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 218)

Pau Silenciari: Antologia Palatina V, 216

Sobre el fet que les dones es rendeixen davant l'or

Mudat en or¹, va deslligar el llaç de sagrada puresa,

Zeus, insinuant-se a la casa de bronze de Dànae.

Crec que el mite ens diu que l'or, que tot ho amansa,

venç els murs de bronze i les cadenes.

L'or desdenya claus i baldons, de totes les menes,

l'or persuadeix les noies de mirades altives,

i així de Dànae en va vèncer el cor. Que no pregui la Pàfia

aquell qui està enamorat, si porta els calés.

1 Veure el mite de Zeus i Dànae.

(Antologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, 216)