Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

7 d’agost de 2013

Pau Silenciari: Antologia Palatina, V 245 (246)

Tendres els besos de Sapfos, tendre n'és el trenat
  de braços nivals, tendres totes les parts.
Però l'ànima és de rígid acer, atès que l'amor
  li arriba als llavis només, la resta és de Virginitat.
Qui ho podria suportar? Potser algú, qui ho toleri
  tolerarà fàcilment la set de Tàntal.


[Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 245]

2 comentaris:

  1. μαλθακὰ πάντα μέλη (v. 2). L'original grec té una ambivalència deliciosa.

    La traducció mereix ser celebrada: ritmes dactílics! Enhorabona.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Ramon! Tot i que traduir poesia no estic que sigui el meu punt fort, algun cop s'aconsegueix una aproximació al ritme de l'original.

    Tens tota la raó sobre el que dius del vers 2 fa el parell amb el 3, amb el dualisme cos/ànima - μαλθακία/ἀπείθεια. Un goig.

    No sé com ho veus; jo crec que Pau Silenciari és un autor dotat de sensibilitat i mitjans.

    ResponSuprimeix