Sí, la pena
terrible de Tàntal a l'Aqueront
potser és
més suau que els nostres dolors.
No li
prohibiren d'unir-se als teus llavis –davant del teu encant–
més tendres
que corol·les de rosa, a Tàntal
que plora tant! I ell temia la pedra penjada
al damunt;
tanmateix hom no pot morir un segon cop!
A mi, un
ésser vivent, em devora la passió més insana,
esgotat com
estic, tinc la mort ben a prop.
[Anthologia Graeca Epigramatum Palatina cum Planudea. Ed. H. Stadtmüller, Lípsia, 1894. Vol. I, V, 235]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada