tag:blogger.com,1999:blog-82527372100531901472024-03-06T03:07:28.369+01:00La flor de PorfiraTextos d'escriptors de Bizanci inèdits en catalàStefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.comBlogger277125tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-81473095108311138292019-10-04T10:38:00.000+02:002019-10-04T10:38:55.153+02:00Macedoni de Tessalònica: AP 6, 40
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Vine
Demetra! Aquests són els bous que m'aporten el blat,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> accepta'ls
fets de pastís, i no en carn i ossos.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Fes
sobreviure els dos bous de veritat, perquè m'omplin el camp</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> de
collites, accepta això a canvi d'una gràcia bonica.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Car
el teu Filaletes, treballador de la terra,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> a
prop del llindar dels vuitanta-quatre anys,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">mai
no gaudí d'una sega Coríntia<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span>,
mes mai no tastà</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> la
misèria que odia les espigues del blat.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> </span>
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 172]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1 </a>Les
collites de cereals de la regió entre Corint i Sició eren
proverbials. Zenobi Centur. 3, 57 (CPG) ho recorda, dient «la regió
entre totes dues ciutats [Corint i Sició] és d'allò més fèrtil».</div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-52682183374307536612019-09-26T10:51:00.000+02:002019-09-26T10:51:00.148+02:00Macedoni de Tessalònica: AP 6, 30
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Aminticos,
ja vell, va penjar la xarxa plomada al trident</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> deixant
els treballs i fatigues de pescador.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Davant
Poseidó i les ones salades del mar,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> digué
entre les llàgrimes que li queien dels ulls:</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">«Saps,
déu beat, que estic acabat: amb la negra vellesa</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> floreix
–i no hi ha remei– la gangrenosa misèria.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Alimenta
aquest vell que encara es belluga, però des de terra,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> si
vols, ja que ets amo i senyor de la terra i del mar.»</span></div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-74806575973388654382019-09-16T14:06:00.000+02:002019-09-16T14:06:01.710+02:00 Macedoni de Tessalònica: AP 5, 271
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">En
el seu esplendor femení provocava furors dionisíacs</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> si
bellugava el cròtal daurat de les seves polseres<span style="font-size: small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span>,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">i
ara és hostatge de mala salut i vellesa, implacables.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> Antany
els amants que venien n'invocaven el nom,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">ara els agafen calfreds. La lluna creixent va minvar.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> No
tornaran a sortir llunes noves<span style="font-size: small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a></span>.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 161]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote" style="font-style: normal;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Segurament
hi ha milions de referències per a aquests versos. La meva és:</div>
<div class="sdfootnote">
<i> Once upon a time you dressed so fine,</i></div>
<div class="sdfootnote">
<i> you threw the bums a dime in your prime,</i></div>
<div class="sdfootnote">
<i> didn't you?</i></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote" style="font-style: normal;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> I
per a aquests versos:</div>
<div class="sdfootnote">
<i> soles occidere et redire possunt:</i></div>
<div class="sdfootnote">
<i> nobis cum semel occidit brevis lux</i></div>
<div class="sdfootnote">
<i> nox est perpetua una dormienda</i>.</div>
<div class="sdfootnote">
Catul 5, 4-6.</div>
<div class="sdfootnote">
El substantiu és <span lang="el-GR">σύνοδος
«</span><span lang="ca-ES">conjunció astronòmica entre astres», en aquest cas la lluna amb </span><span lang="ca-ES">la
terra i</span><span lang="ca-ES"> el sol (no estan en línia però
en el mateix pla), però també «unió sexual» i «ingrés
econòmic». </span><span lang="ca-ES">Impossible mantenir la
polisèmia del vers.</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-14036380402236867332019-09-05T08:57:00.000+02:002019-09-05T08:57:16.946+02:00Macedoni de Tessalònica: AP 5, 245
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Amb
rialletes –renills de cavall, promeses d'un clau–,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> melosa,
t'adreces a mi. Inútil tirar-me la canya.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Per
aquestes tres roques<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span>,
prometo, no fer-me el simpàtic mai més</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> amb
una noia tan poc delicada lligant.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Practica
el besar pel teu compte! Fes petar els llavis tu sola</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> amb
absurds espetecs, amb ningú que s'hi enganxi.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Jo
seguiré per un altre camí, car hi ha proveïdores</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> millors
dels plaers de la dea xipriota.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 150]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Jurar
per les pedres/roques sembla que no era infreqüent en l'antiguitat,
per la seva immutabilitat en el temps.</div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-18515677799653426092019-09-02T10:10:00.000+02:002019-09-02T10:24:07.511+02:00Macedoni de Tessalònica: AP 5, 243
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Anit
en un somni la vaig tenir entre els braços,</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></span><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> aquella
noia a qui tant li agrada la gresca.</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></span><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No
es feia enrere, ni hi posava problemes quan jo m'hi abrandava</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></span><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> amb
tot l'entusiasme que ve de la dea xipriota...</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></span><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Prò
Amor és un déu envejós: en una emboscada nocturna</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></span><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> em
féu perdre la son, i amb la son el desig.</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></span><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És
a dir, quant a mi, fins i tot en els somnis quan dormo,</span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span></span><div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> Amor
m'impedeix gaudir d'un enllaç divertit.</span></span></div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-30135865605357173092019-08-14T11:19:00.000+02:002019-08-14T11:19:12.767+02:00Macedoni de Tessalònica: AP 5, 235<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt;">De sobte, vens aquí a veure'm, a mi que em deleixo per tu,</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>desbaratant-me amb l'ensurt
tot el pla que tenia.</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt;">M'agafen calfreds mentre un pou de desfici em provoca extrasístoles</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>i el mar de fons d'Afrodita
m'ofega l'ànim.</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt;">Socorre doncs aquest nàufrag que albires davant de la costa,</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 15.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>dona-li asil a l'empar del teu
port.</span></span></div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-80472507067401778742019-08-14T11:15:00.000+02:002019-08-14T11:15:10.197+02:00Macedoni de Tessalònica: AP 5, 233<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;">«Demà et vindré a veure.» Mes és allò que mai acomplim</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>car les llargues que em dones
ja són un clàssic.</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;">Estic boig per tu, i així m'ho agraeixes; als altres, d'una altra</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>manera els en dones les
gràcies, tot rebutjant el meu vot.</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><div class="MsoNormal" style="tab-stops: 14.15pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt;">«Et veuré al vespre». Doncs d'una dona, quin és el seu vespre?</span></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>És la vellesa, tan plena d'arrugues a
manta.</span></span>Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-62379038796198712082019-08-10T14:46:00.000+02:002019-08-10T14:46:15.743+02:00Macedoni de Tessalònica: AP 5, 231<br />
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Fereixen,
l'encís de ta boca, la frescor de la cara,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> l'encant
d'Afrodita a l'esguard, la lira a les mans.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">La
teva mirada arranca la llum a la vista, el teu cant les orelles,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> i
enlloc t'és vedada la caça d'algun pobre il·lús.</span></div>
<br />Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-73347365534645404912019-08-04T16:26:00.000+02:002019-08-04T16:26:23.231+02:00 Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 229
<div style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">A Evippe</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">En
veure que Níobe plorava, tot trasbalsat, un pastor</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">
es preguntà si una roca podia plorar llàgrimes<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">En
canvi, de mi, que gemego en la fosca d'una nit que no acaba,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> Evippe
–una roca vivent– no, no en té de pietat.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Parlant
d'ambdós casos, la culpa és d'Amor, que ens rega amb les penes,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> a
Níobe a causa dels fills, a mi per la meva fal·lera.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 126]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Sobre
el mite de <a href="http://teixitdepenelope.blogspot.com/2013/10/niobe-la-superba.html">Níobe</a>,
una breu i amena narració del blog <a href="http://teixitdepenelope.blogspot.com/">El teixit de
Penèlope</a>. El detall del pastor semblaria ser més aviat un
invent de Macedoni.</div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-62100822171366806482019-07-29T20:10:00.000+02:002019-07-29T20:10:55.248+02:00Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 227<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">A
la dona estimada</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Hom
cull el fruit de la vinya cada any, i ningú,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> sempre
que talla el raïm, no en desdenya el circell.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Noia
de braços rosats, monument a la meva fal·lera,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> t'he
lligat a un tendre cinyell amb un nus que hi he fet</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">i
cullo el fruit de l'amor<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span>.
No puc esperar més estius,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> ni
més primaveres: en tens massa d'encant, a dins teu.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Tant
de bo siguis jove per sempre i en el cas que un circell sorneguer</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> t'aparegui
d'arrugues, l'acceptaré, car t'estimo.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 121]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Inspiradors
d'aquest «<span lang="el-GR">τρυγόω τὸν ἔρωτα</span>»
i de tota la metàfora que regeix l'epigrama poden ser molts poemes
i autors (Madden n'esmenta alguns). Però tots aquests tenen una
mare, més ben dit, La Mare, és a dir Safo Fr. 105a:</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
<i>οἶον
τὸ γλυκύμαλον / ἐρεύθεται ἄκρῳ ἐπ'
ὔσδῳ,</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
<i>ἄκρον
ἐπ' ἀκροτάτῳ, / λελάθοντο δὲ μαλοδρόπηες,
</i>
</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
<i>οὐ
μὰν ἐκλελάθοντ', ἀλλ' οὐκ ἐδύναντ' /
ἐπίκεσθαι</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.2cm; page-break-before: auto; text-indent: 0cm;">
<i>Tal com la poma qui vermelleja tota sola dalt de tot</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
<i>de
la branca més alta: els qui feien la collita l'han oblidada.</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
<i>Oblidada?
No, és que no han pogut abastar-la.</i></div>
<div class="sdfootnote" style="font-style: normal; margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="sdfootnote" style="font-style: normal; margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
La traducció del fragment és de Carles Riba, descoberta per Ramon
Torné i Teixidó (per cert, seguidor d'aquest blog) i publicada en
un article de 1997 de la revista <i>Faventia</i> que es pot trobar
al Web: no poso l'enllaç perquè és quilomètric, però només cal
teclejar <i>carles+riba+safo</i> a Google.</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.2cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-23580047600491778062019-07-27T20:07:00.000+02:002019-07-27T20:08:27.545+02:00Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 225<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">El
meu amor és una ferida. Un humor en traspua</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> –llàgrimes–
sense que mai se'm eixugui la nafra.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Sense
esperança davant aquest mal, ni tampoc un Macàon<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> posant-me
un remei lenitiu, i tanta falta que em fa!</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Noia,
sóc Tèlef, i tu el cavallerívol Aquil·les:</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">
amb la teva bellesa cura'm la dèria –car tu em vas ferir!<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 116]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mac%C3%A0on"> Macàon</a>.</div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A8lef"> Tèlef</a>.
Pau Silenciari (contemporani de Macedoni, com Agaties) AP, 5, 291:</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>L'home</i><i>
qu</i><i>e, a Tèlef,</i><i> </i><i>li féu</i><i> una ferida, també
el va curar,</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i> noia, no
siguis amb mi més cruel que un enemic.</i></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-7326394958265802802019-07-23T22:54:00.000+02:002019-07-23T22:54:51.036+02:00Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 224
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Prou amb el cor i el
fetge, Amor! Si desitges ferir-me,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
has d'atacar-me
unes parts diferents<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 114]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote" style="font-style: normal;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Reminiscències
de Teòcrit 11, 15-16 en aquests versos:</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<span style="font-style: normal;">..</span><i><b>Ferit
cruelment al fetge</b></i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>per la sageta
que la poderosa Cipris li havia clavat. </i>
</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 0.7cm; page-break-before: auto; text-indent: -0.1cm;">
<span style="font-style: normal;"> I, basculant 1400 anys, </span>Nicetes
Eugenià, en <i>Drosil·la i Caricles</i> III, 252-254, sembla
conèixer aquest dístic i inspirar-s'hi:</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>..., com m'has
ferit, para de turmentar-me el fetge</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>i si no
t'agrada fereix-me amb una altra fletxa,</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>però
preserva'm el fetge i el cor.</i></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-87225651928186240402019-07-18T22:51:00.000+02:002019-07-19T08:34:11.863+02:00Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 223<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Lucífer,
no acuitis Amor, ni vulguis aprendre a tenir,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> –sent
a la vora de Mart– un <span style="font-style: normal;">cor que no
té compassió</span>.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Com
el dia que vas veure Fetont al palau de Climene,</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> aturant-te
en la cursa rabent, lla quan venies de llevant.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;">Així,
aquesta nit, que ha tardat a deixar-se veure per mi</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: medium;"> que
ho desitjava, no corris!<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>
Fes com quan vas a Cimmèria<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Macedonius
Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995,
pàg. 109]</span></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Aturar
el temps perquè la llum del dia no pugui venir a interrompre
l'idil·li és un <i>topos</i> en la poesia grega i romana. El
primer model és potser Homer Od. 23, 241-246. Vet-lo aquí, traduït
per C. Riba:</div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>I, sanglotant,
els llueix amb dits de rosa l'Aurora,</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>sols que pensà
una altra cosa la dea d'ulls clars, Atenea;</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>llarga la nit
retingué en el seu terme i vora les aigües</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>de l'Oceà
l'Aurora aturà del tron d'or, no deixant-li</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>júnye' els
cavalls rabents per portar la llum a la terra,</i></div>
<div class="sdfootnote" style="margin-left: 1.25cm;">
<i>Lampos i
Faetont, els poltres que duen l'Aurora.</i></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> Els
cimmeris són un poble nòrdic, coneguts per habitar unes regions amb unes nits molt llargues.</div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-47880214307351142852019-07-08T19:11:00.001+02:002019-07-08T19:11:25.635+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (8 i final)
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">D'Hipòcrates a Damagetes,
salutacions.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">És precisament allò que ens
imaginàvem: Demòcrit no s'ha tornat boig, ben al contrari, la
capacitat del seu pensament és<span style="text-decoration: none;">
absolutament fora del comú</span><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>;
és més, ens va donar saviesa, a nosaltres i també a tots els
homes, a través de nosaltres. Amic meu, t'he enviat el vaixell,
«Asclepiadeu» de nom i de fet; i afegeix-hi també l'emblema de la
salut, a més del sol, car gràcies als déus va fer la travessia a
tota vela i, efectivament, va entrar al port el dia exacte que els
havíem comunicat com el previst de la nostra arribada.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Ens els vam trobar tots
reunits davant de les portes de la ciutat, esperant-nos, que és
normal, no només els homes però, també dones, i a més a més
vells, nens, tots tristos –sí, pels déus!– fins i tot els més
petits. Bé doncs, tots ells estaven així a causa de la presumpta
demència de Demòcrit –quan ell, en canvi, no tenia iguals en la
recerca escrupolosa de la saviesa en el seu màxim grau<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>–.
Només en veure'm van sentir-se una mica alleujats i es van crear
esperances de solució del cas. Filopèmen insistia per convidar-me a
casa seva i els altres hi estaven d'acord, però els vaig dir:
–Abderites, per a mi no hi hauria res més útil que poder observar
Demòcrit.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Ells aprovaren la meva
proposta i, ben contents, em van dur de pressa a través del mercat:
uns m'anaven al darrere, altres corrien per una banda i per l'altra
davant meu; deien «salva'l», «ajuda'l», «cura'l». Jo els donava
ànims pensant –tot confiat com estava en els vents etesis<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a>–
que segurament el mal no seria res, i que si hi hagués alguna petita
cosa, seria fàcil de curar. I mentre explicava això anava avançant:
la casa no era lluny i la ciutat no arribava gaire més enllà.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Hi vam arribar doncs, era a
prop de la muralla. Llavors, amb molt de compte, em van fer pujar pel
darrera de la torre: hi havia un turó elevat, a l'ombra d'uns
pollancres alts i frondosos. D'allà estant, es podia observar la
casa de Demòcrit. Ell seia sota un plàtan baix, de copa ampla,
vestit amb una túnica humil<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a>
de tela gruixuda, tot sol, el cos descuidat<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote5sym" name="sdfootnote5anc"><sup>5</sup></a>,
sobre un seient de pedra, amb la cara groguenca, demacrada, la barba
llarga. A prop d'ell, a la dreta, l'aigua del rierol que baixava per
la pendent del turó clapotejava suaument<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote6sym" name="sdfootnote6anc"><sup>6</sup></a>.
A dalt del turó hi havia un recinte, pel que semblava, consagrat a
les nimfes, tot tapat per vinyes espontànies. Demòcrit tenia amb
molta cura un rotllo de papir sobre els genolls i se'n veien uns
quants més escampats al voltant seu; també hi havia un cúmul
d'animals oberts en canal. Ara, assegut, escrivia acaloradament, adés
s'aturava i es quedava quiet una bona estona, abstret en meditacions.
Fet això, no gaire després s'aixecava i començava a passejar,
escrutava les vísceres dels animals, les deixava i tornava a seure.
Els abderites m'envoltaren abatuts i, amb els ulls gairebé plorosos,
em van dir: –Hipòcrates, estàs veient doncs la vida que mena
Demòcrit i que està boig i no sap ni què vol ni què fa.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">I amb la intenció
d'emfatitzar-ne encara més la follia, un d'ells emetia uns gemecs
aguts que semblava una dona plorant la mort d'un fill. Després, un
altre es planyia com un viatger que hagués perdut una part del seu
equipatge. Demòcrit, que havia estat escoltant, somrigué, en un
cas, i esclatà en una rialla sonora, en l'altre, i va deixar
d'escriure mentre sacsejava repetidament el cap. Els vaig dir:
–Abderites, resteu aquí: mentrestant m'acostaré a les paraules i
a la persona de Demòcrit per saber, amb l'observació i l'escolta,
la veritat sobre el seu mal.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Dit això, amb molt de compte,
vaig baixar: gairebé no podia aguantar-me dret caminant per aquell
indret, tan pronunciada era la pendent; tot i així, m'hi apropava i,
quan vaig poder-hi arribar, ell estava escrivint ves a saber què,
com empès per la inspiració divina. Em vaig aturar allà mateix,
tot esperant que acabés. Al cap de poc, va aturar l'impuls per
escriure, per mirar cap a mi mentre m'hi apropava, i va dir: –Hola,
foraster.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Jo també et saludo, mil
cops, Demòcrit, el més savi de tots. </span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Ell avergonyit, crec, per no
haver-se adreçat a mi pel nom, va dir:</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Com et dius? És perquè no
sé el teu nom que t'he dit «foraster».</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">El meu nom és Hipòcrates,
el metge.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">L'excel·lència dels
asclepiadeus i la teva gran fama de savi com a metge està escampada
arreu i ha arribat fins a nosaltres. I quin propòsit et duu aquí,
company? Però, primer de tot, seu. Veus que hi ha aquest gens
desagradable seient de fulles, encara verdes i tendres, és més
còmode per seure que els seients de la bona sort, que són objectes
d'enveja.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Quan vaig seure, va tornar a
preguntar: –Bé doncs, explica'm clarament, la qüestió que vens
aquí a investigar és particular o afecta la comunitat?
Personalment, puc ajudar-te en allò que em sigui possible.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Quant a la causa, en
veritat, jo vinc aquí per tu, a veure un savi. L'excusa m'és donada
per la pàtria, en nom de la qual estic actuant d'ambaixador.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Aprofita doncs de la meva
hospitalitat.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Amb la intenció de posar a
prova l'home amb tots els mitjans, si bé ja tenia clar que no estava
boig, vaig replicar:</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Coneixes el vostre
conciutadà Filopèmen?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">I tant! –va dir ell–
vols dir el fill de Damó, el que viu al costat de la font d'Hermes.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Aquest! –vaig dir
–resulta que, per qüestions de parentela, sóc convidat a casa
seva; tot i així, Demòcrit, convida'm tu, la teva hospitalitat té
més valor. Primer de tot, però, explica'm, què és això que estàs
escrivint?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Es quedà aturat un moment i
–És sobre la follia –va respondre.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Per Zeus sobirà –dic jo–
una resposta ben oportuna a la ciutat!</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">De quina ciutat parles,
Hipòcrates?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">No res, no sé com m'ha
sortit això, però què escrius sobre la follia?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Em va respondre: –I de quina
altra cosa podria escriure sinó de què és, de com apareix en les
persones i de quina manera es pot apaivagar? Tots aquests animals que
veus –va afegir– és precisament per això que els dissecciono,
no pas perquè odiï l'obra divina, sinó perquè investigo la natura
i la posició de la bilis: ja saps que és aquesta que causa la
follia humana, quan és excessiva, car si bé per natura es troba
present en totes les persones, en unes menys i en altres més, el seu
excés té com a resultat la malaltia. Això perquè és una
substància ara bona i adés dolenta.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Demòcrit, per Zeus! –vaig
dir– parles amb veritat i sentit comú. Per la qual cosa crec que
ets feliç, gaudint de tanta pau interior; a nosaltres, no ens és
permès tenir-ne</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">I per què no és permès?
–preguntà.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Vaig respondre: –Les vinyes,
la casa, els fills, els deutes, les malalties, les morts, els esclaus
o coses per l'estil ens impedeixen tenir temps lliure.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Va ser llavors que l'home va
recaure en el sòlit estat emocional<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote7sym" name="sdfootnote7anc"><sup>7</sup></a>
i tot d'un plegat esclatà a riure i a mofar-se i després tornà a
calmar-se.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Demòcrit, de què et rius?
–vaig preguntar. Dels béns o dels mals que he explicat?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">I ell va riure encara més
fort mentre, des de lluny, els abderites que havien restat en
observació, alguns es donaven cops al cap, uns altres a la front,
d'altres s'arrancaven els cabells –el fet és que, segons el que em
van explicar després, estava rient encara més respecte al que era
habitual. En resposta a això, vaig afegir: –Però, Demòcrit, el
més savi entre els savis, tinc ganes de saber per què et poses així
i per culpa de què sóc ridícul als teus ulls –o ho és el que he
dit?– perquè n'elimini la causa amb l'aprenentatge o, si demostro
que no tens raó, perquè deixis de fer rialles impertinents.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Per Hèracles! Si demostres
que no tinc raó, Hipòcrates, seràs un terapeuta amb una teràpia
que mai <span lang="ca-ES">no</span> has aplicat a ningú.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Com, que no ho demostraré,
amic meu? O no creus que ets incongruent quan rius de la mort d'una
persona, de la malaltia, del deliri, de la follia, de la melancolia,
de l'assassinat, o d'alguna altra cosa encara pitjor? O al contrari,
dels casaments, de les solemnitats, dels naixements dels fills, dels
misteris, de les autoritats, dels honors, o de qualsevol altre bé.
És a dir, rius d'allò que caldria lamentar i, d'allò que ens
hauria d'alegrar, te'n burles: així que, no hi ha separació per tu
entre bé i mal.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Tens raó sobre això,
Hipòcrates, però no saps res del perquè de les meves rialles i,
quan el descobreixis, estic segur que et podràs emportar, amb el teu
equipatge, una cura per al meu riure, millor que aquesta ambaixada,
pel bé de la pàtria i el teu; i podràs donar saviesa als altres (a
canvi d'això, tal vegada podries ensenyar medicina a mi també),
després d'adonar-te amb quant d'interès tots els homes es deixen la
pell per coses sense cap interès, estimant important fer coses que
no en tenen cap d'importància, tot perseguint coses ridícules.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Explica't, pels déus!
–vaig dir– no sigui que el món estigui malalt sense adonar-se'n,
sense ni un lloc on enviar una ambaixada a la recerca del remei, car
què hi hauria fora del món?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Moltes són les infinitats
dels mons, Hipòcrates, i ai de tu, si menysprees la naturalesa, rica
com és.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Això, Demòcrit, ja m'ho
explicaràs quan toqui: haig de vigilar que no comencis a riure fins
i tot explicant-me la «infinitat». De moment tingues clar que
hauràs de retre compte del teu riure a la teva gent.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">I ell, entrant en detall, em
diu: –Tu imagines dues causes del meu riure: allò que és un bé i
allò dolent. Personalment, em ric únicament de l'home ple d'idees
absurdes i buit d'accions sensates, que es perd de manera infantil
darrere de projectes de tot tipus, patint penes infinites sense
guanyar-hi res, que, pels seus desitjos desbocats, viatja als confins
de la terra i als racons més inexplorats, que fon or i plata i no
para d'acumular-ne, sempre preocupat per créixer i no caure enrere.
I no li fa vergonya ser considerat una persona feliç tot i que cava
forats a la terra fent servir mans de presoners (del quals uns moren
quan la terra massa friable se'ls cau a sobre, altres sotmesos a
aquest suplici durant molts anys, viuen aguantant el càstig com si
fossin a casa seva). Cercar or i plata, escrutar restes i palletes a
la pols, recollir sorra ara aquí ara allà, obrir les venes de la
terra, trencar terrosos sense parar per fer diners, fent de la
terra-mare una enemiga i, malgrat que sigui la mateixa, admirar-la i
ultratjar-la: quin tip de riure! Són uns amants de la terra amagada,
plena de treballs, i d'altra banda violen la terra que tenen davant
els ulls. Uns es compren gossos, d'altres es compren cavalls, uns
altres encara tanquen i registren com a pròpies vastes extensions de
terreny, ja que volen ser amos de molta terra, però no saben ser-ho
d'ells mateixos. Delegen casar-se amb unes dones que repudiaran al
cap de poc; amen i després odien; fan fills amb entusiasme que
després treuen de casa quan són adults. Quina mena de zel és, buit
i absurd, que no difereix en res de la follia? Fan guerres
fratricides en comptes de cercar la pau. Són víctimes i alhora
inspiradors de complots reials, assassinen, cerquen plata cavant la
terra, quan troben la plata volen comprar terra, adquirida la terra
en venen els fruits i amb la venda dels fruits adquireixen plata. Que
frívols i que dolents que són! Quan no tenen patrimoni, el
desitgen, i quan el tenen, l'amaguen, el fan desaparèixer. Em ric
d'ells quan fracassen i em fan riure encara més quan tenen mala
sort, car han faltat a les normes de la veritat; competint
rancuniosament els uns amb els altres, tenen enfrontaments amb
germans, pares, conciutadans; en qualsevol cas, es maten entre ells
per uns bens dels quals ningú no pot ser amo després de morir; van
en contra de les normes consuetudinàries negant la seva ajuda als
amics i a la pàtria en dificultat; són rics d'objectes sense valor,
es gasten el patrimoni en estàtues, perquè «l'estàtua sembla que
parli» i odien qui parla de ver<span lang="ca-ES">es</span>.
Procuren les coses difícils d'assolir: quan viuen al continent
desitgen el mar, i quan són en una illa anhelen el continent, i tot
ho desvien envers els desitjos personals. En temps de guerra diries
que elogien el coratge, però en el dia a dia es deixen vèncer per
la disbauxa, la cobdícia i per totes les passions que fan
emmalaltir. Són tots uns Tersites de la vida! Per què doncs
critiques el meu riure, Hipòcrates? Un no riu de la seva pròpia
follia, sinó que cadascú de la follia d'altri: uns d'aquella dels
borratxos, quan aquells creuen ser sobris, d'altres riuen dels
enamorats, quan pateixen una malaltia pitjor, d'altres dels mariners,
d'altres encara dels agricultors, ja que no van d'acord ni en la
professió ni en l'activitat.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Jo llavors vaig dir: –Tot
això és veritat, Demòcrit, cap altra definició seria més
apropiada per a explicar les misèries dels mortals. D'altra banda,
l'acció és ineludiblement necessària, en relació a la gestió de
la llar o a la construcció de vaixells o altres activitats públiques
que l'home no pot evitar: la natura no el va engendrar perquè es
quedés sense fer res. Tot i aquestes aquestes premisses, l'ambició,
ficada a tot arreu, ha espatllat l'ànima de moltes persones, que es
comprometen en tot tipus d'activitat com si fossin infal·libles i
són però incapaces de preveure allò que no es veu. O és que algú,
Demòcrit, que es casa pensa a la separació o a la mort?
Anàlogament, qui, quan té uns fills, pensa en perdre'ls? I això
val per a l'agricultura, navegació, la reialesa, el govern, i tot
allò que pertany a aquest món: ningú pensa que fracassarà, al
contrari, tothom és mogut per unes expectatives d'èxit i no es
recorda de les possibilitats de fracàs. No és doncs impertinent
riure d'això?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Hipòcrates, tens la ment
força espessa, ben lluny d'entendre el que vull dir si, per
desconeixement, no consideres els límits de la calma i de la
pertorbació. És a dir, si les persones gestionessin aquests
mateixos problemes amb lucidesa, els evitarien fàcilment i jo
deixaria de riure. En canvi, amb la ment marcada per determinades
situacions de la vida, com si aquestes fossin immutables<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote8sym" name="sdfootnote8anc"><sup>8</sup></a>,
deliren en l'enteniment mancat de sentit comú, desconeixedors del
moviment irregular de les coses. De fet, n'haurien hagut prou amb
tenir present la mutació universal, que s'esdevé amb canvis
radicals i que concep girs sobtats de tot tipus<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote9sym" name="sdfootnote9anc"><sup>9</sup></a>.
Però ells, com si davant a quelcom fix i estable, oblidant-se de les
incidències que solen produir-se ara d'una manera i adés d'una
altra, delegen allò perjudicial, anhelen allò intranscendent i
acaben rebolcant-se en desgràcies de tot tipus. Algú que pensés
fer-ho tot segons les seves pròpies forces, mantindria la seva vida
exempta de daltabaixos, en el coneixement de si mateix i en la
comprensió de la seva pròpia composició, sense atiar contínuament
l'impuls del desig, ans contemplant amb satisfacció la natura
opulenta, nodrissa de tots. D'altra banda, de la mateixa manera que
una complexió robusta en les persones obeses representa un risc
evident, així l'èxit excessiu és perillós: tothom es fixa en les
celebritats quan els van malament les coses. D'altres que no coneixen
la història passada cauen per efecte de la seva pròpia matusseria,
incapaços d'identificar allò que és evident –com si fos ocult–
encara que disposin d'una vida llarga per marcar els fets reals i
els que no ho són, a partir dels quals seria possible també
preveure el futur. El meu riure significa això: els humans són
ximples, perquè són castigats per la seva maldat, cobdícia,
insaciabilitat, rancúnia, deslleialtat, perfídia, malignitat –és
difícil d'explicar la gran varietat de vicis que són capaços
d'empescar-se<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote10sym" name="sdfootnote10anc"><sup>10</sup></a>
car, també en aquest cas, es tracta d'una mena d'infinitat<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote11sym" name="sdfootnote11anc"><sup>11</sup></a>–,
i perquè amb ment retorçada competeixen en l'engany: per ells allò
negatiu és una forma de virtut, entrenen la inclinació a la mentida
i celebren la pràctica del plaer, tot desobeint a les lleis. El meu
riure els condemna doncs per la seva irreflexió car no miren ni
escolten –només els sentits humans, mitjançant el rigor de
l'intel·lecte, tenen claredat, i preveuen allò que és i allò que
serà. Estan descontents de tot i tornen a embolicar-se en les
mateixes coses, reneguen de la navegació i després naveguen, es
cansen de l'agricultura i després tornen a conrear, repudien la dona
i després n'agafen una altra, fan els fills i després els enterren,
havent-los enterrats, en tornen a procrear i a criar, arriben a la
vellesa i quan ho fan es lamenten, incapaços de mantenir estabilitat
de criteri en cap situació. Reis i cabdills envegen la felicitat del
ciutadà particular, mentre que el ciutadà particular voldria ser
rei, l'home de govern enveja l'artesà perquè el suposa al segur
dels perills, mentre que l'artesà enveja l'home de govern perquè el
suposa omnipotent. El fet és que no contemplen la recta via de la
virtut, clara, plana, sense entrebancs, cap a la qual ningú gosa
anar; en canvi, van per aquella impracticable, tortuosa, caminant pel
terreny accidentat, a empentes i rodolons i la gran majoria va caient
i panteixant com si els perseguissin, ara van darrere i ara passen
davant. Alguns d'ells, cremen pel desig immoral d'ocupar els llits
d'altri, ben confiats de la seva poca vergonya, d'altres es
consumeixen en la cobdícia, malaltia sense límits; entre uns i
altres, es paren trampes i contratrampes; d'altres encara, que
l'ambició ha fet pujar fins als núvols, són arrossegats pel pes de
la seva maldat fins a tocar el fons de la ruïna. Arrasen i després
construeixen, consenten i després se'n penedeixen, es neguen les
obligacions de l'amistat, actuant malament fins a caure en
l'enemistat, i les del parentiu, creant conflictes; i la causa de tot
això és la cobdícia. En què difereixen dels nens que juguen, que
tenen un intel·lecte incapaç de discernir i pels quals els
esdeveniments són un divertiment? I quant als desitjos, en què els
serien inferiors els animals sense discerniment? Llevat que no sigui
pel fet que les feres s'acontenten amb allò que basta. Fixa't, quin
és el lleó que amaga or sota terra? Quin és el brau que es juga
les banyes per avarícia? Quin és el lleopard que s'abandona a una
cobdícia desbocada? El porc senglar té set de l'aigua que
necessita; el llop devora la quantitat disponible d'aliment necessari
i s'atura, però l'home, no en té prou amb banquets que duren dies i
nits seguits! L'ordre dels cicles anuals regula l'aparellament entre
els animals irracionals, l'home en canvi té una dèria furiosa pel
sexe, i amb diferència. Au va, Hipòcrates, no hauria de riure de
qui plora per amor quan, oportunament, n'és impedit, i riure més
fort encara, si a més a més es comporta temeràriament, es llança
per penya-segats o a les profunditats del mar? No hauria de riure de
qui sobrecarrega un vaixell, i després es plany amb la mar per
haver-lo fet naufragar amb tot el seu contingut? Personalment, no em
sembla que me'n ric tant com es mereixerien: voldria produir en ells
quelcom que els molestés, però sense pretendre ser la medicina que
els cura, ni el guaridor que els prepara remeis. Que el teu
avantpassat Asclepi et serveixi d'advertiment, que salvava els homes
i se'l va agrair amb un llampec. No veus que jo també sóc un
d'aquests malalts? Mato i dissecciono animals per investigar la causa
de la follia: entre els homes havia de cercar-la aquesta causa. No
veus que també l'univers sencer odia els homes i els arreplega
problemes de tot tipus? Des del naixement l'home en la seva totalitat
és malaltia, quan és bebè, és inútil, implora ajuda; quan creix
es torna malvat, neci i a la mercè dels educadors; un cop adult és
arrogant; en la tercera edat, és infeliç per haver cultivat
nèciament les seves pròpies desgràcies: el fet és que ha sortit
així dels líquids ensangonats de la matriu. Per això n'hi ha uns,
impulsius i salvatgement agressius, que viuen entre daltabaixos i
baralles, i d'altres entre sexe i adulteris, d'altres encara en la
embriaguesa, d'altres que cobegen les coses d'altri, i uns altres
encara que malbaraten les seves. Tant de bo existís el poder de
destapar les cases de tothom per impedir que res del seu contingut no
resti amagat i conèixer el que es fa a dins. Veuríem que hi ha qui
menja, qui vomita, qui tortura i maltracta, qui fa barreges de
metzines, qui confabula un complot, qui calcula, qui dóna les
gràcies, qui es desespera, qui trama una denúncia contra uns amics,
qui s'exalta amb somnis de glòria. I encara més a fons, hi ha els
efectes d'allò que s'amaga dins l'ànima: arran d'això, hi ha joves
i vells que exigeixen, rebutgen, lluiten en la misèria o que neden
en l'abundància, oprimits per la fam, o que són aclaparats pels
excessos, bruts, encadenats, o ben cofois dels seus luxes, uns que
crien, o d'altres que degollen o d'altres que enterren, o que
menystenen allò que tenen, abocats com estan en esperances de nous
béns, uns que són desvergonyits, o que són garrepes, o
insaciables, uns que maten o d'altres que reben pallisses, uns ben
arrogants, o d'altres esborronats per vanes creences, uns aficionats
als cavalls, o als homes, o als gossos, o a pedres o fustes, o al
bronze, o a la pintura, que estan ficats en la diplomàcia, o en els
comandaments militars, o en el sacerdoci, o que són magistrats, o
que són soldats, o que són assassinats. Cadascú es mou en una
direcció, qui cap a la guerra per mar, qui cap a la guerra
terrestre, qui cap a l'agricultura, qui cap al transport marítim,
qui cap al comerç, qui cap a la política i qui cap al teatre, qui
cap a l'exili, cada qual cap a llocs diferents, doncs: uns són
atrets per una vida agradable, regalada, descontrolada, uns altres
per l'oci i la ganduleria. Veient doncs tantes ànimes indignes i
miserables, com no burlar-se del seu estil de vida tan desordenat?
Per exemple, tinc la clara sensació que no els agrada tampoc la teva
medicina. Per culpa de la seva intemperància rondinen sobre
qualsevol cosa i consideren follia la saviesa. I en efecte em temo
molt que gran part de la teva gran ciència es perd per culpa de
l'enveja i de la ingratitud; per exemple, els malalts, així que es
curen, n'atribueixen el mèrit als déus o al destí. N'hi ha molts
que imputen el mèrit de la curació a la natura, el seu benefactor
els molesta i s'irriten encara més si algú considera que li deuen
quelcom; d'altra banda, la massa insensible a les arts, en la seva
ignorància, es carrega tot allò que representa l'excel·lència: el
vot, de fet, és a les mans dels ximples. Els malalts doncs no volen
admetre el deute, però tampoc els col·legues de professió estan
disposats a donar-ne fe: és l'enveja que ho impedeix. No cal que
entri en detalls amb tu ja que tens experiència directa del que vull
dir, sé que et veus sovint tractat de manera impròpia i no aixeques
escàndols per qüestions de diners o de mala fe. La veritat no se
sap ni s'explica.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Ell somreia mentre deia
aquestes coses, Damagetes, per mi tenia l'aspecte d'un déu,
m'oblidava de la forma humana que tenia abans. Li dic: –Il·lustre
Demòcrit, realment m'emportaré a Cos uns magnífics dons de la teva
hospitalitat, em em fas sentir una admiració immensa per la teva
saviesa. Ara me'n tornaré a casa anunciant com un herald que tu has
investigat la veritat sobre la natura humana i l'has entès. M'has
donat una cura per al meu pensament i ara me'n vaig, car l'hora ho
requereix i el cos demana atencions. Hi tornarem demà i els dies
següents.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Dit això, em vaig aixecar i
ell, que m'anava a acompanyar, donà els llibres a algú que no sé
d'on sortia. Vaig accelerar el pas per dirigir-me cap els que havien
romàs de guaita esperant-me –uns abderites autèntics!</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Senyors –vaig dir –
moltes gràcies per la vostra ambaixada! Car he conegut Demòcrit,
home d'allò més savi, l'únic que té tot el poder de donar saviesa
als homes.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">És això que tinc el gust
d'anunciar-te, Damaget.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Salutacions.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">[Terminat
de traduir el 18/03/2017]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ca-ES">[</span><span lang="ca-ES">Oeuvres
Complètes d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B.
Baillère et Fils, </span><span lang="ca-ES">pag. </span><span lang="ca-ES">348-</span><span lang="ca-ES">380</span><span lang="ca-ES">]</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div align="justify" class="sdfootnote" lang="el-GR">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> ὑπερφρονέω,
<span lang="ca-ES">en Littré tradueix: «Mais il méprisat tout»,
que podria ser. Veure Montanari s.v. 1. </span><span lang="ca-ES">Aquí
regeix l'acusatiu (</span>πάντα<span lang="ca-ES">) que sembla
ser més indicar una relació que una separació.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div align="justify" class="sdfootnote" lang="el-GR">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> ὑπερεφιλοσόφεεν.
<span lang="ca-ES">Littré: </span><span lang="ca-ES"><i>était tout
entier livré a une philosophie trascendente. </i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">Forçat,
no atestat en cap altre cas. </span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">M'estimo
més la literalitat i la senzillesa que a més a més encaixa amb
</span></span><span style="font-style: normal;">ὑπερφρονέω</span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">
que es troba més amunt.</span></span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> Vents
estivals de l'Egeu, frescos. Hipòcrates els donava molta atenció.</div>
</div>
<div id="sdfootnote4">
<div align="justify" class="sdfootnote" lang="el-GR">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a> ἐξωμίς.
<span lang="ca-ES">Un tipus de túnica d'una sola màniga que a
Atenes es posaven els esclaus </span><span lang="ca-ES">(Vd.
Montanari s.v</span><span lang="ca-ES">.</span><span lang="ca-ES">)</span><span lang="ca-ES">
També la feien servir els espartans i els filòsofs cínics. Una
indumentària doncs que suggereix humilitat de la persona que la du.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote5">
<div align="justify" class="sdfootnote" lang="el-GR">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote5anc" name="sdfootnote5sym">5</a> ἀνήλιφος.
<span lang="ca-ES">Literalment «amb el cos no ungit». Suggereix
que Demòcrit no feia exercici. </span><span lang="ca-ES">Pensem a
Sòcrates, sempre entre gimnasos.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote6">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote6anc" name="sdfootnote6sym">6</a> La
descripció de l'entorn ha estat posta en relació amb la descripció
de l'entorn del passeig pel riu Ilís en el diàleg platònic del
Fedre.
</div>
</div>
<div id="sdfootnote7">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote7anc" name="sdfootnote7sym">7</a> Cal
pensar que hi ha 7 cartes abans que aquesta on Hipòcrates debat i
rep informació dels seus interlocutors sobre l'estat de Demòcrit.</div>
</div>
<div id="sdfootnote8">
<div align="justify" class="sdfootnote" lang="el-GR">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote8anc" name="sdfootnote8sym">8</a> ἐπαρηρόσι.
<span lang="ca-ES">El Littré </span><span lang="ca-ES">(també
l'Hersant que el segueix a rebuf) </span><span lang="ca-ES">tradueix
amb «solides», més allunyat del significat </span><span lang="ca-ES">(veure
Montanari s.v. </span>ἐπαραρίσκω<span lang="ca-ES">)</span><span lang="ca-ES">
i, que no capta </span><span lang="ca-ES">la </span><span lang="ca-ES">dialèctica
fix-immutable/en moviment-mutable de la frase, perdent així el
concepte filosòfic de fons.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote9">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote9anc" name="sdfootnote9sym">9</a> L'Hersant
destaca l'antítesi en aquest punt entre la la <i>taxis</i>
d'Hipòcrates i l<i>'ataxia</i> de del filòsof atomista, pel qual
el món és un moviment tumultuós.</div>
</div>
<div id="sdfootnote10">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote10anc" name="sdfootnote10sym">10</a> Molt
diferent de Littré i Hersant (van junts, gairebé sempre!) que
subjectiven <span lang="el-GR">κακῶν, </span><span lang="ca-ES">quan
en canvi està clarament referida al subjecte de tota la frase, és
a dir els homes.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote11">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote11anc" name="sdfootnote11sym">11</a> La
infinitat de dolenteries (<span lang="el-GR">ἀπειρίη κακῶν</span>)
recupera irònicament les infinitats dels mons (<span lang="el-GR">ἀπειρίαι
κόσμων</span>), d'abans.</div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-80749848084447613352019-07-04T09:08:00.000+02:002019-07-04T09:08:01.378+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (7)
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Hipòcrates saluda Crateves.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Amic meu, em consta que,
gràcies a haver practicat i a tenir uns pares excel·lents, ets un
herborista tan bo que iguales en eficàcia el teu avi Crateves<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.
Doncs, ara més que mai, fes collita de plantes en quantitat i de tot
tipus –la necessitat ens encalça– i envia-me-les. És per a un
home que val tant com una una ciutat sencera: és un abderita, però
és Demòcrit<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.
Diuen que està malalt i que necessita d'allò més purificar-se, car
està posseït per la follia. Bé, segurament no ens faran falta
remeis, segons l'opinió que me'n he fet. Tot i així, cal estar
preparats per a qualsevol situació.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Per cert, sovint he admirat
quina importància té per tu el món vegetal, així com la natura i
l'ordre de l'univers i el sustent tan sagrat de la terra, que genera
els animals, els vegetals, els aliments, els remeis, la fortuna i
fins i tot la riquesa –sí, la cobdícia no sabria on dirigir-se, i
els abderites tampoc no haurien intentat seduir-me amb deu talents,
prenent-me no pas per metge, sinó per mercenari. Tant de bo,
Crateves, poguessis extirpar l'amarga arrel de la cobdícia sense
deixar-ne ni un resquill, no ho dubtis, netejaríem les ànimes
malaltes dels homes a més dels cossos.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Això en tot cas són
desitjos; ara per ara m'has de fer una bona collita d'arrels de
plantes de zones de muntanya o de relleus de més alçada: tenen més
densitat i contundència que les que són sucoses perquè la terra és
més compacta i l'aire més lleuger, a més a més allò que
absorbeixen és més vital. Prova en tot cas de collir plantes
d'aiguamoll o de riu o bé de font o brollador –com en diem
nosaltres– que estic convençut que són fluixes, poc contundents i
de suc dolç. Tota mena i líquids han de ser enviats dins de
recipients de vidre, mentre que pel que fa a fulles, flors i arrels,
dins de vasos nous ben tancats, per tal que no perdin vigor
farmacològic –com si es desmaiés– per l'exposició a l'aire;
però envia-m'ho tot de seguida, car l'estació és la favorable<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a>
i la urgència de la suposada follia, encalçant. D'altra banda
ajornar les coses és quelcom aliè a totes les arts, especialment a
la medicina on el retard és un perill mortal: en els tractaments el
moment propici<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a>
és vital i cal buscar-lo.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Sí, tinc esperances que
Demòcrit estigui bé, i sense seguir cap teràpia. Ara bé,
necessito concentrar tots els recursos davant la incertesa, en el cas
d'un error lligat a la constitució individual<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote5sym" name="sdfootnote5anc"><sup>5</sup></a>
o al moment del tractament o alguna altra causa –molts aspectes ens
poden passar desapercebuts, car som simples mortals i per això no
tenim una idea precisa de la veritat. D'altra banda, qui corre un
perill no es conforma amb allò que podem fer, sinó que pretén
també allò que no podem. Gairebé sempre lluitem entre dos
elements, la persona i l'art mèdica, dels quals, un és indefinit i
l'altre és limitat pel coneixement científic. En ambdós casos cal
també tenir sort. Per exemple, en les purgacions, allò indefinit ha
de ser tractat amb prudència: cal prendre precaucions per no fer mal
a l'estomac i calcular una dosi moderada de medicament davant un
pacient de qui no coneixem la constitució individual<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote6sym" name="sdfootnote6anc"><sup>6</sup></a>.
No hi ha una única constitució individual per a totes les persones<span lang="ca-ES">:
</span><span lang="ca-ES">aquesta </span><span lang="ca-ES">fixa
</span><span lang="ca-ES">successivament </span><span lang="ca-ES">allò
que li és aliè i </span><span lang="ca-ES">l'</span><span lang="ca-ES">assimila,
però algun cop ho ensorra tot. </span><span lang="ca-ES">A més a
més, nombroses espècies de rèptils injecten verí en les plantes</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">i</span><span lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES">a
través de la boca insuflen a la saba </span><span lang="ca-ES">propietats
nocives en comptes de curatives</span><span lang="ca-ES">. </span><span lang="ca-ES">Això
passarà desapercebut, excepte que es doni el cas que </span><span lang="ca-ES">n'aparegui
un indici: una taca, una impuritat, una ferum d'animal. </span><span lang="ca-ES">Llavors
doncs l'art mèdica fracassa quan es donen circumstàncies adverses.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">P</span><span lang="ca-ES">er
cert, són més efica</span><span lang="ca-ES">ces</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">en aquest sentit les purgacions amb
el·lèbor<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote7sym" name="sdfootnote7anc"><sup>7</sup></a>
que es narra que també van fer servir Melamp per a les filles de
Prítoo i Anticreu per a Hèracles. </span><span lang="ca-ES">Tant de
bo no </span><span lang="ca-ES">empr</span><span lang="ca-ES">em</span><span lang="ca-ES">
cap d'aquest</span><span lang="ca-ES">s per a Demòcrit i que la
saviesa sigui en el seu cas un remei eficaç i curatiu en el punt més
extrem.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;">S</span></span><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;">alutacions.</span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ca-ES">[</span><span lang="ca-ES">Oeuvres
Complètes d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B.
Baillère et Fils, </span><span lang="ca-ES">pag. 3</span><span lang="ca-ES">42-</span><span lang="ca-ES">348</span><span lang="ca-ES">]</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Tant
l'avi com el nét no semblarien coincidir per cronologia amb el
famós metge i herborista, metge personal de Mitridates VI, conegut
per Plini, Dioscorides, Elià, entre d'altres, del qual es coneixen
–ben que fragmentàriament– dos tractats, un sobre herbes i
plantes, l'altre més aviat sobre les propietats farmacològiques de
les arrels i les plantes.</div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> L'autor
segueix jugant amb el doble sentit en la manera de referir-se als
abderites, que com hem vist eren objecte de bromes sobre les seves
suposades baixes capacitats cognitives.</div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> La
medicina hipocràtica va molt lligada a l'estudi de les condicions
exteriors i a les estacions, una qüestió a la qual es reserva tot
el tractat «Aires, aigües i llocs» que inicia amb aquestes
paraules: «Qui vulgui realitzar correctament recerques en el camp
de la medicina, cal que faci això que segueix: en primer lloc
estudiar amb cura les estacions de l'any i llurs efectes, puix que
no s'assemblen res, sinó que hi ha una gran diferència tant en
elles mateixes com en els canvis llurs.» (Trad. Josep Alzina).</div>
</div>
<div id="sdfootnote4">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a> El
moment propici, <i>kairos,</i> és una de les idees-clau de la tasca
de curar segons la visió hipocràtica. El primer del <i>Preceptes</i>
hipocràtics (ja esmentats en una nota anterior) reforça el
concepte d'aquesta manera: «El temps (<i>c</i><i>hr</i><i>ô</i><i>nos</i>)
és allò en el qual hi ha el moment propici (<i>kairos</i>), i el
moment propici és allò en el qual no hi ha gaire temps. La curació
és una qüestió de temps, però de vegades és també una qüestió
de moment propici.»
</div>
</div>
<div id="sdfootnote5">
<div align="justify" class="sdfootnote" lang="el-GR">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote5anc" name="sdfootnote5sym">5</a><span lang="ca-ES"><i> Physis</i></span><span lang="ca-ES">
(</span>φύσις<span lang="ca-ES">): en general, «</span><span lang="ca-ES">naturalesa».
</span><span lang="ca-ES">En Hipòcrates aquest mot sovint indica la
«constitució física individual» </span><span lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES"><i>constitution
of the individual, </i></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">segons
W.H.S. Jones) </span></span><span lang="ca-ES">que diferencia de la
</span><span lang="ca-ES"><i>diathesis</i></span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">(</span>διάθεσις<span lang="ca-ES">),
les «</span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">condicions
en qu</span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">è</span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">
es troba l'individu </span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">en
un determinat moment</span></span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">»</span></span>.</div>
</div>
<div id="sdfootnote6">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote6anc" name="sdfootnote6sym">6</a> És
possible que per a aquestes purgacions, Hipòcrates estigui pensant
l'el·lèbor que, com veurem en la nota següent, és una planta mot
tòxica. D'aquí la prudència que recomana en el seu ús.</div>
</div>
<div id="sdfootnote7">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote7anc" name="sdfootnote7sym">7</a> Segons
P. Prioreschi (pàg. 289), «la planta més utilitzada pel metge
hipocràtic era l'el·lèbor que és citada molt freqüentment en el
Corpus (106 o 169 cops, segons les referències). El medicament, de
fet, era ben conegut com a remei contra la follia i és esmentat com
a tal, per exemple, a les <i>Vespes</i> d'Aristòfanes (1489)...
(pàg. 290) Referències a l'el·lèbor com a droga a emprar pels
seus efectes sobre la ment se'n poden trobar a la literatura
occidental de totes les èpoques... (pàg. 291) El nom el·lèbor es
refereix a dues plantes diferents: <i>Helleborus niger</i> i <i>Veratum
album.</i><span style="font-style: normal;"> </span><span style="font-style: normal;">El
metge hipocràtic, </span><span style="font-style: normal;">si bé
conscient del fet que es tracta de dues plantes distintes, no
semblava tenir clares les seves diferències farmacològiques i
utilitzava totes dues espècies per als mateixos propòsits. Això
es pot entendre, ja que comparteixen certes característiques:
ambdues són molt tòxiques, perilloses i inútils. És interessant
en tot cas que, probablement gràcies al prestigi d'Hipòcrates,
l'el·lèbor (si més </span><span style="font-style: normal;">n</span><span style="font-style: normal;">o
en el cas de l' </span><i>Helleborus niger</i><span style="font-style: normal;">)
ha format part no només de la tradició literària occidental fins
als nostres dies, sinó també de la tradició farmacològica
</span><span style="font-style: normal;">occidental</span><span style="font-style: normal;">...
</span><span style="font-style: normal;">(293)</span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">L'el·lèbor hipocràtic és
prescrit principalment com a emètic i laxatiu </span><span style="font-style: normal;">però
també s'utilitzen altres de les seves suposades propietats.»
Prioreschi subratlla la gran varietat d'usos que es donen a
l'el·lèbor en el corpus hipocràtic, però conclou que, en
realitat, per a les malalties mentals, s'hi troba ben poc recomanat.</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-33857056328555330582019-07-01T22:49:00.000+02:002019-07-01T22:49:06.854+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (6)
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Hipòcrates saluda Fiopèmen.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Havia estat rumiant amb
preocupació sobre Demòcrit i aquella mateixa nit, mentre dormia,
just abans de l'alba vaig tenir un somni arran del qual tinc la
convicció que no hi ha perill (cal dir que em vaig despertar
desconcertat)<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.
Em va semblar de veure Asclepi en persona, era al meu costat i ens
trobàvem a la vora de les portes d'Abdera. Però el déu no
apareixia com se'l sol representar, afable i tranquil, sinó amb
actitud exaltada i aspecte aterrador: el seguien unes serps<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>,
una espècie de rèptils gegants que s'arrossegaven fent àmplies
rosques i produint xiulets esfereïdors com els dels congostos
solitaris i enclotats. Els companys que el seguien venien amb
cabassos ben lligats plens de remeis. Aleshores el déu em va
estendre la mà; tot agafant-la content, jo el suplicava que anéssim
junts i que no em fallés en el tractament. Ell va dir: –Ara com
ara, no tens cap necessitat de mi. Aquesta serà la dea que et
guiarà, que és compartida entre els immortals i els mortals.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Jo doncs em giro i veig una
dona bella i alta, amb el cabell lligat de manera senzilla i un
vestit magnífic; els ulls li brillaven d'una llum tan cristal·lina
que semblava llambreig d'estels. El déu se'n va anar i aquella dona,
agafant-me el canell amb energia i tendresa, em dugué amablement per
la ciutat. Quan érem a prop de la casa on jo pensava que hi havia la
recepció preparada, se'n va anar com un fantasma i va dir més o
menys: –Demà et veuré a casa de Demòcrit.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Quan ja s'havia girat, vaig
preguntar: –Si us plau, noble senyora, qui sou, com us dieu?</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
–<span style="font-size: small;">Sóc Veritat –digué– i
aquesta, que veus que va amb mi– i de sobte va aparèixer una altra
dona, també molt bella, però aparentment més altiva i impetuosa
–es diu Opinió i viu entre els abderites.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Quan doncs em vaig despertar
la meva interpretació del somni va ser que a Demòcrit no li cal un
metge, atès que justament el déu de la curació se'n havia anat per
no haver trobat matèria per curar, i que la veritat del bon estat de
salut de Demòcrit és amb ell, i en canvi l'opinió segons la qual
ell ha emmalaltit és entre els abderites. Confio que això sigui
cert, i és així, Filopèmen, no rebutjo els somnis, especialment
quan contenen certa coherència. D'altra banda medicina i divinació
tenen estret parentiu ja que que ambdues arts són filles del mateix
pare, Apol·lo, també avantpassat nostre, capaç de pronosticar
malalties presents i futures i de curar malalties presents i
futures<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a>.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Salutacions.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br />
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-size: x-small;">[Oeuvres Complètes
d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B. Baillère
et Fils, pag. 338-342]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> El
somni del Pseudo-Hipòcrates en aquest àmbit té, sens dubte, una
funció narrativa pròpia. Tot i així cal destacar la importància
de la dimensió onírica per a la pròpia medicina hipocràtica, amb
funció predictiva i diagnòstica. En el llibre sobre la dieta o els
somnis (Vol. IV Loeb Classical Library, pàg. 420) trobem: «Aquell
qui coneix correctament els senyals que apareixen quan dormim es
troba que tenen una important influència sobre totes les coses. En
efecte quan el cos està despert l'ànima és al seu servei i mai és
ama de si mateixa, però divideix la seva atenció entre moltes
coses, l'assignació d'una part a cada facultat del cos a l'oïda, a
la vista, al tacte, a caminar, i per a activitats de tot el cos;
però la ment no es deu a ella mateixa. Quan en canvi el cos està
en repòs, l'ànima, es posa en marxa i desperta, administra la seva
pròpia llar, i ella sola fa totes les activitats pròpies del cos.
El cos quan està dormit no té la percepció, mentre l'ànima, ben
desperta, té coneixement de totes les coses -veu el que és
visible, sent el que és audible, passeja, toca, sent dolor,
reflexiona. En una paraula, l'ànima du a terme totes les funcions
del cos durant el son. El que, per tant, sap com interpretar
correctament aquestes activitats té una saviesa gairebé completa.»
Hipòcrates insisteix d'altra banda (pàg. 421) que hi han uns
somnis «divins, que prediuen a les ciutats o als particulars coses
dolentes o bones», i uns altres on l'ànima prediu «símptomes
físics, d'excés, d'afartament o d'esgotament, de coses naturals,
o canvi cap coses a què no hi ha costum». Els somni d'Hipòcrates
semblaria doncs ser de la primera categoria. Y. Hersant observa amb
subtilesa que es tracta del somni d'un metge, no d'un pacient i té
valor de símptoma i alhora de premonició: revela la situació
actual de Demòcrit i l'evolució futura d'Hipòcrates respecte a
ell.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> La
serp és l'emblema de la medicina (ja hem vist el bastó de xiprer
en el detall de la processó de Cos). El déu Asclepi s'havia
reencarnat en un rèptil.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> Apol·lo,
pare d'Asclepi, matant Pitó (el serpent), fa seu l'oracle de Delfos
i el do de la divinació. D'altra banda havia rebut el do de la
curació del centaure Quiró. Veiem doncs que Apol·lo i Asclepi
comparteixen símbols i funcions.</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-13770031015883248912019-06-28T15:52:00.000+02:002019-06-28T17:18:29.246+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (5)<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
Hipòcrates saluda Damagetes.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
Damagetes, com que vaig estar a Rodes a casa teva, hi tinc vist el
vaixell aquell –sí, duia la imatge del sol– un de realment
bonic, amb una bona popa, una quilla sòlida i un pont ben gran. Tu
a més a més n'elogiaves tant la tripulació –per la seva
habilitat, seguretat i competència en actuar–, com la gran
velocitat de navegació. Envia'ns aquest. Però, si pot ser, que no
vingui remant, sinó volant! Que el problema acuita, amic meu, perquè
vagi a Abdera de pressa i corrents. Vull curar una ciutat, malalta
per un sol malalt: Demòcrit. Segurament ha arribat fins a tu la fama
del personatge: d'aquest home, la gent del seu país considera que ha
quedat afectat per la follia. Personalment, preferiria –o més
aviat espero– que en realitat no hagi embogit, sinó que sigui
l'opinió d'ells. Riu sempre, diuen, i no para de fer-ho davant
qualsevol tema: és això que els sembla un símptoma de follia.
Explica per això als amics de Rodes que cal mantenir sempre la
mesura: no mostrar-se molt riallers ni tampoc massa esquerps, és a
dir, tenir un punt mig entre ambdues actituds, per tal de semblar
simpàtic als uns i seriós i preocupat per la virtut, als altres.
Però és veritat, Damagetes, que hi ha quelcom que no funciona si
ell riu en tots els casos, perquè si la falta de mesura és una cosa
negativa, actuar així «sempre» ho és encara més<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.
Jo li diria: «Demòcrit, si un es posa malalt, un altres és mort,
un altre s'està morint, un altres és assetjat, o no importa quina
desgràcia pateix, per a tu qualsevol acte és matèria del teu
riure. Joia i dolor són dues coses que formen part de la realitat,
rebutjar una d'elles no és trencar amb els déus? Et pots considerar
afortunat (però és impossible) si la teva mare no ha tingut
malalties, ni el teu pare, ni després els teus fills o la muller o
un amic i, gràcies al teu riure, tot es preserva en la felicitat! En
canvi, rius davant dels malalts, estàs content quan algú mor, si
mai t'assabentes d'una desgràcia te n'alegres: que n'ets de dolent,
Demòcrit, i que lluny de la saviesa, si creus que aquestes coses no
són uns mals! Llavors <span style="background: transparent;">estàs
boig</span>, Demòcrit, ets gairebé un abderita<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>
però la ciutat té més seny que tu.»</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
Però de tot això, en parlarem més a fons allà mateix: el temps
que estic trigant en posar-t'ho per escrit està fent esperar el
vaixell.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
Salutacions.</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">
<span style="font-size: x-small;">[Oeuvres Complètes
d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B. Baillère
et Fils, pag. 336-338]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div id="sdfootnote1">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Torna
el concepte de «<i>metriazein</i>», tenir mesura, tenir equilibri,
i el seu pes en la salut i la curació. És un tema que no apareix
casualment: el «<i>metriazein</i>» es pot dir que és un concepte
molt «grec», ja des dels poemes homèrics. Trencar la mesura és
un pecat, sempre, un <i>hybris</i>. Per això no sorprèn si apareix
com a determinant en la salut en tractats mèdics fins i tot
d'èpoques anteriors als hipocràtics. Alcmeó de Crotona, filòsof
pitagòric i metge (més o menys contemporani), per exemple destaca
la importància de l'equilibri (<i>isonomia</i>) entre els contraris
en determinar l'estat de salut de la persona: «Alcmeó diu que
«l'equilibri» (<i>isonomia</i>) dels potencials de humit, sec,
calent, fred, amarg, dolç i de la resta, propicia la salut, mentre
que la «monarquia» en ells genera la malaltia.» (H. Diehls, Die
Fragmente der Vorsokratiker, Berlí, 1903). L'Hipòcrates de la
carta d'altra banda és perfectament «hipocràtic» en aquest
aspecte, només cal esmentar un fragment sobre la teoria dels humors
per veure-ho: «<span lang="ca-ES">El cos humà conté sang, flegma,
bilis groga i bilis negra i això ho té per natura i a causa
d'aquestes coses pateix o està sa. Està completament sa quan té
aquestes coses en un equilibri (</span><span lang="ca-ES"><i>metriôs</i></span><span lang="ca-ES">)
on es temperen (</span><span lang="ca-ES"><i>krêsis</i></span><span lang="ca-ES">)
recíprocament propietats i quantitats i es barregen completament.
Pateix quan alguna d'aquestes és en menor o major quantitat o
estigui separada dins del cos o no barrejada amb la resta.» </span><span lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES"><i>Sobre
la natura de l'home</i></span><span lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES">Littré,
</span><span lang="ca-ES">Hippoctate, Oeuvres complètes,</span><span lang="ca-ES">
VI, 38-40). </span><span lang="ca-ES">Aquest concepte de
«</span><span lang="ca-ES"><i>metriazein</i></span><span lang="ca-ES">»
de «</span><span lang="ca-ES"><i>isonomia</i></span><span lang="ca-ES">»
no és patrimoni només de la cultura occidental, sinó que sembla
ser compartit amb les cultures orientals. Plinio Prioreschi
(«</span><span lang="ca-ES"><i>History of Medicine: the Greek»</i></span><span lang="ca-ES">,
Vol. II, 1996, </span><span lang="ca-ES">pàg. </span><span lang="ca-ES">627</span><span lang="ca-ES">)
ens recorda que «la mateixa idea es troba en la medicina xinesa i
hindú... segons la medicina xinesa, el cos humà i totes les seves
parts són en equilibri amb l'univers i amb totes les seves parts i
la malaltia neix qu</span><span lang="ca-ES">an</span><span lang="ca-ES">
s'altera aquest equilibri </span><span lang="ca-ES">(normalment quan
s'altera l'equilibri entre Yin i Yang amb la conseqüent alteració
dels Cinc Elements); el metge aiurvèdic considerava que la malaltia
era deguda a un desequilibri de la </span><span lang="ca-ES"><i>tridosa</i></span><span lang="ca-ES">
(alè, bilis, flegma).»</span></span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> Cal
recordar que la frase no només té sentit intern (els abderites
apriorísticament convençuts de la follia de Demòcrit, no tenen
una actitud del tot racional, pel metge de Cos). Com ja hem
recordat, la neciesa dels abderites, a Grècia, era objecte
d'acudits.</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-45232047068916543852019-06-28T15:38:00.000+02:002019-06-28T17:18:55.240+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (4)<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="text-decoration: none;">Hipòcrates
saluda Dionís<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="text-decoration: none;">Espera'm
a </span><span style="text-decoration: none;">Ha</span><span style="text-decoration: none;">licarnàs
o si no, </span><span style="text-decoration: none;">amic</span><span style="text-decoration: none;">
meu, afanya't a venir, </span><span style="text-decoration: none;">ja
que haig d'anar a Abdera sens falta, a causa de Demòcrit: la seva
ciutat </span><span style="text-decoration: none;">m'ha demanat
d'intervenir</span><span style="text-decoration: none;"> perquè s'ha
posat malalt. </span><span style="text-decoration: none;">Realment</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">és in</span><span style="text-decoration: none;">creïble</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">l'empatia</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">de </span><span style="text-decoration: none;">la
gent</span><span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">amb</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">ell, Dionís: </span><span style="text-decoration: none;">la
ciutat </span><span style="text-decoration: none;">cau</span><span style="text-decoration: none;">
malalt</span><span style="text-decoration: none;">a</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">alhora que</span><span style="text-decoration: none;">
el </span><span style="text-decoration: none;">seu</span><span style="text-decoration: none;">
conciutad</span><span style="text-decoration: none;">à,</span><span style="text-decoration: none;">
com si fos</span><span style="text-decoration: none;">sin</span><span style="text-decoration: none;">
una </span><span style="text-decoration: none;">sola</span><span style="text-decoration: none;">
ànima; </span><span style="text-decoration: none;">fins al punt</span><span style="text-decoration: none;">
que </span><span style="text-decoration: none;">també </span><span style="text-decoration: none;">els
</span><span style="text-decoration: none;">abderites </span><span style="text-decoration: none;">em
semblen</span><span style="text-decoration: none;"> necessit</span><span style="text-decoration: none;">ar</span><span style="text-decoration: none;">
atenció. </span><span style="text-decoration: none;">P</span><span style="text-decoration: none;">ersonalment,
crec que </span><span style="text-decoration: none;">no</span><span style="text-decoration: none;">
es tracta de malaltia, </span><span style="text-decoration: none;">sinó
</span><span style="text-decoration: none;">d'</span><span style="text-decoration: none;">un
excés de saber, que </span><span style="text-decoration: none;">no </span><span style="text-decoration: none;">és
</span><span style="text-decoration: none;">ben bé</span><span style="text-decoration: none;">
un excés –més aviat, és considera</span><span style="text-decoration: none;">t</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">així </span><span style="text-decoration: none;">per
la gent comú– atès que </span><span style="text-decoration: none;">allò
que </span><span style="text-decoration: none;">supera la mesura </span><span style="text-decoration: none;">en
</span><span style="text-decoration: none;">v</span><span style="text-decoration: none;">irtut
</span><span style="text-decoration: none;">mai no</span><span style="text-decoration: none;">
és negati</span><span style="text-decoration: none;">u</span><span style="text-decoration: none;">.
</span><span style="text-decoration: none;">L'</span><span style="text-decoration: none;">abundància</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">deriva en</span><span style="text-decoration: none;">
suposició de malaltia per la ignorància de qui opina. </span><span style="text-decoration: none;">T</span><span style="text-decoration: none;">othom
</span><span style="text-decoration: none;">opina</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">que en els altres allò
que abunda sobra, </span><span style="text-decoration: none;">si és</span><span style="text-decoration: none;">
quelcom que no </span><span style="text-decoration: none;">es</span><span style="text-decoration: none;">
té: </span><span style="text-decoration: none;">m</span><span style="text-decoration: none;">és
o menys com el covard </span><span style="text-decoration: none;">creu
veure </span><span style="text-decoration: none;">desmesura</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">en el</span><span style="text-decoration: none;">
coratge, o l'avariciós </span><span style="text-decoration: none;">en</span><span style="text-decoration: none;">
la generositat</span><span style="text-decoration: none;">, </span><span style="text-decoration: none;">o
</span><span style="text-decoration: none;">com</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">tota situació de carència
</span><span style="text-decoration: none;">fa semblar exageració </span><span style="text-decoration: none;">la
mesura perfecta</span><span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">de</span><span style="text-decoration: none;">
virtut</span><span style="text-decoration: none;">. </span><span style="text-decoration: none;">Així
doncs</span><span style="text-decoration: none;">, </span><span style="text-decoration: none;">serà</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">només </span><span style="text-decoration: none;">quan
l'hagi vist</span><span style="text-decoration: none;"> persona</span><span style="text-decoration: none;">lment</span><span style="text-decoration: none;">
–</span><span style="text-decoration: none;">amb un pronòstic fet
només llavors– </span><span style="text-decoration: none;">i </span><span style="text-decoration: none;">l'</span><span style="text-decoration: none;">ha</span><span style="text-decoration: none;">gi</span><span style="text-decoration: none;">
sentit enraonar, </span><span style="text-decoration: none;">que</span><span style="text-decoration: none;">
en sabrem més<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="text-decoration: none;">Q</span><span style="text-decoration: none;">uant
a tu, Dionís, </span><span style="text-decoration: none;">afanya't</span><span style="text-decoration: none;">
a venir. </span><span style="text-decoration: none;">Vull que passis
uns dies al meu país fins que no hagi tornat jo, </span><span style="text-decoration: none;">per
a ocupar-te dels nostres afers i especialment de la nostra ciutat.
</span><span style="text-decoration: none;">L'any </span><span style="text-decoration: none;">es
presenta en bona salut</span><span style="text-decoration: none;"> –no
sé per quines circumstàncies– </span><span style="text-decoration: none;">i
segueix tal com </span><span style="text-decoration: none;">estava</span><span style="text-decoration: none;">.
Així que, </span><span style="text-decoration: none;">les</span><span style="text-decoration: none;">
malalties </span><span style="text-decoration: none;">no ens</span><span style="text-decoration: none;">
turment</span><span style="text-decoration: none;">aran gaire</span><span style="text-decoration: none;">.
</span><span style="text-decoration: none;">Però, s</span><span style="text-decoration: none;">igui
com sigui, vine. </span><span style="text-decoration: none;">T'allotjaràs</span><span style="text-decoration: none;">
a casa meva, d'allò més confortable, perquè </span><span style="text-decoration: none;">la
meva dona</span><span style="text-decoration: none;"> restarà a casa
dels seus pares durant el meu viatge. </span><span style="text-decoration: none;">Controla
què fa</span><span style="text-decoration: none;"> en tot cas, </span><span style="text-decoration: none;">perquè</span><span style="text-decoration: none;">
tingui seny,</span><span style="text-decoration: none;"> no sigui que
pensi als altres homes aprofitant de l'absència del seu home. És
cert que sempre s'ha portat com cal, </span><span style="text-decoration: none;">els
seus pares són persones honestes</span><span style="text-decoration: none;">:</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">el </span><span style="text-decoration: none;">seu</span><span style="text-decoration: none;">
pare és un vellet </span><span style="text-decoration: none;">enèrgic,</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">un fustigador</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">extraordinari de la
indecència</span><span style="text-decoration: none;">. </span><span style="text-decoration: none;">Amb
tot,</span><span style="text-decoration: none;"> la dona sempre
necessita d'algú que la </span><span style="text-decoration: none;">freni</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">ja que, si no es </span><span style="text-decoration: none;">desbrossa</span><span style="text-decoration: none;">
diàriament </span><span style="text-decoration: none;">com </span><span style="text-decoration: none;">les
plantes</span><span style="text-decoration: none;">, té sempre un què
</span><span style="text-decoration: none;">de selvàtic</span><span style="text-decoration: none;">
que </span><span style="text-decoration: none;">n'incrementa</span><span style="text-decoration: none;">
la ufan</span><span style="text-decoration: none;">or</span><span style="text-decoration: none;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a></span><span style="text-decoration: none;">.
</span><span style="text-decoration: none;">D'altra banda, crec
personalment que, en el control d'una muller, un amic serà més
</span><span style="text-decoration: none;">escrup</span><span style="text-decoration: none;">o</span><span style="text-decoration: none;">lós</span><span style="text-decoration: none;">
que els seus pares, </span><span style="text-decoration: none;">perquè</span><span style="text-decoration: none;">
per ella</span><span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">no
</span><span style="text-decoration: none;">tindrà</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">la</span><span style="text-decoration: none;">
mateix</span><span style="text-decoration: none;">a</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">benevolència</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">que ells, </span><span style="text-decoration: none;">motiu
pel qual sovint atenuen les amonestacions: en tots els aspecte</span><span style="text-decoration: none;">s
la indiferència és més </span><span style="text-decoration: none;">sensata</span><span style="text-decoration: none;">,
car no cedeix </span><span style="text-decoration: none;">a la
benevolència</span><span style="text-decoration: none;">. </span></span>
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Salutacions.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Oeuvres
Complètes d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B.
Baillère et Fils, pag. 332-336]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Y.
Hersant aventura la hipòtesi que es tracti del rètor i historiador
Dionís d'Halicarnàs del I segle <span lang="ca-ES">aC</span>. La
qual cosa creiem improbable perquè seria un anacronisme molt greu
per part de l'autor de les cartes apòcrifes que, pel que estem
veient, ignorant no és. Recordem que tant Hipòcrates com Demòcrit
van viure el V segle aC.
</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> Als
Preceptes (un text hipocràtic considerat tardà) trobem la
insistència sobre l'obligació de treballar sobre els fets. Per
exemple, al primer precepte diu: «Aquell que sap això, per
practicar la medicina ha de cenyir-se primer no pas a raonaments
versemblants, sinó a l'experiència argumentada. El raonament és
una mena de memòria sintètica d'allò que la sensibilitat ha
percebut.» I encara, al segon precepte: «No feu servir arguments
fundats únicament en el discurs, sinó fundats en fets demostrats.
Les afirmacions de xerrameca són arriscades i relliscoses. Per tant
com a regla general cal cenyir-se als fets i, quant a això, ha de
ser sense excepcions si es vol obtenir aquella capacitat fàcil i
segura que anomenem medicina.»</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div align="justify" class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> Un
símil agronòmic introduït per l'adjectiu <i>akólaston</i> («no
corregit», «no castigat», però també «no podat»).</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-7138912193370235012019-06-27T09:13:00.000+02:002019-06-28T17:19:20.321+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (3)<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Hipòcrates saluda Filopèmen.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Els delegats que em van fer a
mans la carta de la ciutat també em lliuraren la teva: m'ha fet
molta il·lusió la teva oferta d'hospitalitat amb manutenció
inclosa. Podrem venir, si la Sort acompanya, i creiem que serà amb
perspectives millors que aquelles que apareixen a la vostra carta, ja
que l'home mostra símptomes no pas de follia, sinó de vitalitat una
mica excessiva de la psique<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>.
No hi ha res que l'amoïni: ni fills, ni muller, ni parents, ni
patrimoni, res de res. Es queda apartat en la seva calma, amb si
mateix, sovint dins de coves o a llocs deserts o a l'ombra dels
arbres o a la gespa tendra o a la vora de rierols plens d'aigua. Bé
doncs, és la mena de símptomes que es presenten amb freqüència en
el cas dels melancòlics. Per exemple, de vegades són callats i
solitaris, prefereixen els llocs aïllats, són misantrops i eviten
la presència dels seus semblants perquè estranya per ells<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.
D'altra banda en qui es dedica al saber no és fora del comú que la
seva immersió en la saviesa foragiti la resta de preocupacions. És
com quan els esclaus i les esclaves discuteixen fent xivarri a casa
i, tot d'una, es presenta la senyora i ells s'aturen esmaperduts. De
manera similar actua la resta de les inclinacions humanes, asservides
als mals: és a dir, així que es manifesta la presència de la
saviesa, les altres afeccions cedeixen el lloc com esclaves. No només
els bojos cerquen les coves i la tranquil·litat, sinó també qui
transcendeix amb la ment<span lang="ca-ES"> els problemes humans</span>,
cercant la pau interior. D'altra banda quan la ment, fatigada per les
preocupacions exteriors, desitja fer descansar el cos, cerca la
tranquil·litat. Després, quan de bon matí es es lleva, recollit en
si mateix, contempla al voltant seu el país de la veritat, on no hi
ha pare, no hi ha mare, no hi ha dona, no hi ha fills, no hi ha
germans, no hi ha parents, no hi ha esclaus, no hi ha atzar, no hi ha
res que generi convulsió<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a>.
Tots els elements pertorbadors tenen por i en queden fora; no gosen
ni apropar-s'hi per temor dels habitants del lloc. Aquell país és
habitat per arts, virtuts de tota mena, déus, éssers divins,
voluntats i pensaments; en aquell punt, el pol és envoltat per la
corona dels astres en moviment divers<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a>.
I és <span lang="ca-ES">a aquest indret</span> on potser ha emigrat
també Demòcrit procurant la saviesa. Llavors, com que per culpa de
la llunyania ja no presta atenció als seus conciutadans, és
considerat malalt mental, pel fet de ser un solitari. D'altra banda
e<span style="text-decoration: none;">ls Abderit</span><span style="text-decoration: none;">es</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">–</span><span style="text-decoration: none;">delatats
pels diners que es volen gastar</span><span style="text-decoration: none;">–
</span><span style="text-decoration: none;">fan que es</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">noti</span><span style="text-decoration: none;">
</span><span style="text-decoration: none;">que </span><span style="text-decoration: none;">no
</span><span style="text-decoration: none;">comprenen</span><span style="text-decoration: none;">
Demòcrit.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="text-decoration: none;">Sigui
com sigui,</span><span style="text-decoration: none;"> </span><span style="text-decoration: none;">b</span><span style="text-decoration: none;">envolgut
Filopèmen, prepara't a rebre'm, </span><span lang="ca-ES"><span style="text-decoration: none;">car</span></span><span style="text-decoration: none;">
no vull </span><span style="text-decoration: none;">causar molèsties
a</span><span style="text-decoration: none;"> la vostra ciutat ja
plena de problemes </span><span style="text-decoration: none;">quan
tinc</span><span style="text-decoration: none;"> una relació
</span><span style="text-decoration: none;">d'amistat</span><span style="text-decoration: none;">
amb tu des de fa molt </span><span style="text-decoration: none;">de</span><span style="text-decoration: none;">
temps, </span><span style="text-decoration: none;">com saps.</span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Salutacions.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br />
<span style="font-size: x-small;">[Oeuvres
Complètes d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B.
Baillère et Fils, pag. 330-332]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Hipòcrates
dubta entre dos aparents extrems: <i>manía/sofía</i>
(follia/saviesa). El comportament de Demòcrit és símptoma de
follia o és indici de saviesa?</span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span></div>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<br />
<div id="sdfootnote2" style="text-align: justify;">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> En
la teoria dels humors, el temperament –és a dir la combinació–
és determinat per quatre humors principals: sanguini (sang),
colèric (bilis groga), melancòlic (bilis negra), flegmàtic
(flegma). <span lang="ca-ES">Això ens duu directament al Problema
XXX que forma part del corpus aristotèlic </span><span lang="ca-ES">(953a)</span><span lang="ca-ES">:
«Per què tots </span><span lang="ca-ES">els personatges</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES">qua han </span><span lang="ca-ES">destacat
en</span><span lang="ca-ES"> la filosofia, la política, la creació
literària o </span><span lang="ca-ES">en</span><span lang="ca-ES">
les arts apareixen melancòli</span><span lang="ca-ES">c</span><span lang="ca-ES">s,
i alguns fins a</span><span lang="ca-ES">l punt d'emmalaltir per
culpa dels efectes de la bilis negra, com per exemple, entre els
herois, s'explica d'Hèracles?» </span><span lang="ca-ES">Més
endavant entre les persones considerades melancòliques s'esmenten
Empèdocles, Plató i Sòcrates, dient que són nombrosos els
filòsofs en aquesta categoria i, quant als poetes, s'explica que
gairebé tots són així. </span><span lang="ca-ES">Interessant
també el cas de </span><span lang="ca-ES">l'heroi</span><span lang="ca-ES">
Bel·lerofont, que es descriu com un solitari –com Demòcrit– i
del qual es recorden uns versos d'Ilíada VI, 200 </span><span lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES">«</span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">Bel·lerofontes,
més tard, quan tots els déus l'odiaven/i vagarós travessava la
plana aleienca/bo i rosegant el seu cor i defugint camins
d'home...</span></span><span lang="ca-ES">». </span><span lang="ca-ES">Trad.
M. Peix)</span><span lang="ca-ES">. La relació entre l'autor
d'aquest</span><span lang="ca-ES">a</span><span lang="ca-ES"> cart</span><span lang="ca-ES">a</span><span lang="ca-ES">
i l'Aristòteles dels Problemata és doncs innegable: </span><span lang="ca-ES">en
ambdós casos, la relació entre melancòlic i savi és estreta,
gairebé és identitat. Y. Hersant, en relació a aquestes paraules
d'Hipòcrates i al Problema XXX, apunta (nota 17) que «perdre els
contactes amb el món pot ser una característica tant dels
melancòlics com dels estudiosos, tota la </span><span lang="ca-ES"><i>paideia</i></span><span lang="ca-ES">
dels quals malda per assolir la </span><span lang="ca-ES"><i>sophia</i></span><span lang="ca-ES">.»
</span><span lang="ca-ES">I es pregunta:</span><span lang="ca-ES">
«D'aquestes actituds anàlogues no es pot tal vegada inferir una
idèntica causa?»</span></span></div>
</div>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<br />
<div id="sdfootnote3" style="text-align: justify;">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> Torna
la convulsió, el thorybos (<span lang="el-GR">θόρυβος</span>),
<span lang="ca-ES">la</span> mateixa dels abderites en la carta
anterior.</span></div>
</div>
<span style="font-size: x-small;">
</span>
<br />
<div id="sdfootnote4">
<span style="font-size: x-small;">
</span><br />
<div class="sdfootnote" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a> L'Hipòcrates
d'aquesta carta demostra tenir present la doctrina d'Aristòteles:
«Com que tota <b>la volta del cel i l'univers són esfèrics i
permanentment en moviment</b>, hi ha necessàriament <b>dos
punts,... que són inamovibles</b> i que contenen l'esfera, al
voltant dels quals tot l'univers es mou en desplaçament circular, i
que s'anomenen pols (<i>póloi</i><span style="font-style: normal;">)</span>.»
(<i>De mundo,</i> <span lang="ca-ES">39</span><span lang="ca-ES">1b</span><span lang="ca-ES">,
</span><span lang="ca-ES">citat per</span><span lang="ca-ES">
</span><span lang="ca-ES"><i>Stephani Thesaurus</i></span><span lang="ca-ES">
s.v. </span><span lang="el-GR">πόλος</span>). Es reenvia així
mateix a la doctrina democritea sobre el moviment vorticós
(<i>dinoumenos</i>) dels àtoms. Aquí els astres són p<i>olykinêtoi</i>
(<span lang="el-GR">πολυκίνητοι</span>), tenen un gran
moviment, molt variat. Tant Littré com Y. Hersant opten per donar
al mot <i>p</i><i>o</i><i>los</i> (<span lang="el-GR">πόλος</span>)
el significat de volta del cel que corona els astres, però creiem
que cal referir-lo al seu significat aristotèlic de punt astronòmic
«fix» en un univers «en moviment», desplegant així completament
la metàfora doncs –de l'actitud «coherent» del savi envers al
món– i que clou magníficament aquest <i>excursus</i> utòpic,
suggeridor com un mite platònic, del país de la veritat.</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-13639619346726829842019-06-21T15:59:00.000+02:002019-06-28T17:19:41.414+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (2)<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Hipòcrates saluda el senat i
el poble d'Abdera.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">El vostre conciutadà
Amelosagores va arribar a Cos i, justament aleshores, aquell dia era
la festa anual de la recepció del bastó<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>:
com sabeu, fem un aplec i una magnífica processó fins a un xiprer,
amb els seguidors del déu<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>
al capdavant. Atès que Amalosagores, pel que deia i per la cara que
feia, semblava estar impacient, creient que la qüestió era urgent
–i així era efectivament– vaig llegir la vostra missiva. Em va
sorprendre el fet que, per culpa de només un home, la ciutat estigui
convulsionada com un sol home<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a>.
Benaurats els pobles que saben que les seves defenses són les
persones excel·lents! No pas les torres o les muralles, sinó les
sàvies idees d'homes savis. Personalment, convençut com estic que
les arts són dons dels déus i que els homes són obres de la natura
–que no us ho preneu com una ofensa, abderites– crec que no sou
vosaltres, sinó la natura mateixa que em crida a salvar-ne una obra
mortalment amenaçada per la malaltia. Tant és així que jo ara,
obeint a la natura i als déus abans que a vosaltres, maldaré per
curar la malaltia de Demòcrit, en el benentès que de malaltia es
tracti, i no esteu tots ofuscats per una idea errònia –que és
allò que desitjo. De fet, preocupar-vos per una sospita seria una
prova encara més gran del vostre afecte per ell.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Quant als diners, si ni la
natura ni un déu me'n poden oferir per venir, Abderites, vosaltres
tampoc intenteu fer-ho a la força, deixeu fer la feina en llibertat
a una art liberal. Qui treballa a sou obliga la ciència a servir-lo,
d'alguna manera l'esclavitza, fent-li perdre la independència
original<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a>;
és obvi que pugui mentir exagerant la gravetat d'una malaltia o bé
desdramatitzar-la com si fos lleu, i no venir havent-ho promès o
venir sense haver estar cridat. Sens dubte ben miserable és la vida
humana, penetrada de part a part –com per un vent de tempesta–
per l'atracció abominable pels diners, contra la qual tant de bo
s'unissin els metges: és més difícil de curar que la follia perquè
és molt ben considerada, tot i ser una malaltia i de les greus.
D'altra banda, la meva opinió personal és que tots els mals de
l'ànima, no són sinó formes greus de follia, que generen en el
pensament determinades idees i fantasies, de les quals es cura qui
empra la virtut com a purgant.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">En el meu cas, si hagués
volgut fer-me ric de veritat, Abderites, no us vindria a visitar per
deu talents, sinó que me'n hauria anat a veure el rei dels perses,
ja que la renda hauria consistit en ciutats senceres, que els homes
han fet pròsperes: hi hauria anat a curar la pestilència que patien
allà. En tot cas, em vaig negar a curar una greu malaltia d'un país
enemic de Grècia, contribuint així, a la meva manera, a enfonsar la
flota dels bàrbars. Haurien estat un deshonor per mi els diners del
rei, els guanys que venen d'un enemic de la pàtria; armat de tot
això m'hauria sentit com una torre de setge amenaçant Grècia. Fer
diners a tota costa no és riquesa, perquè la virtut és molt
venerada i no queda amagada per la justícia, sinó a la vista de
tothom. O no creieu que és igual de condemnable guarir els enemics
que curar els compatriotes a pagament? Però no és així en el meu
cas, ciutadans, jo no trec profit de les malalties, i vaig lamentar
la notícia del deliri de Demòcrit. Si ell està bé, serà amic
meu, i si està malalt, un cop curat, ho serà més. Prenc bona nota
també que és de posat sever i de caràcter esquerp i és l'orgull
de la vostra ciutat.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Salutacions.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Oeuvres
Complètes d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B.
Baillère et Fils, pag. 324-330]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="docTitle"></a><span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><i> Analêpsis
tou rabdou</i> (<span lang="el-GR">ἀναλήψις τοῦ
ράβδου</span><span lang="ca-ES">).</span> El bastó, que es
representa amb una serp entrelligada, és el símbol d'Asclepi, déu
de la medicina i la curació. Cos era la seu d'un important santuari
del déu i d'una antiga escola mèdica. S'hi celebrava anualment
l’<i>analêpsis tou rabdou</i> en honor al déu: es tractava d'una
processó solemne guiada pels Asclepíades (els seguidors del déu)
que arribava doncs a un bosc sagrat de xiprers on es feia el
lliurament al sacerdot del nou bastó. Aquest pas és únic en
l'atestació d'aquest cerimonial. És un cerimonial complex, ric en
simbologies que aporta elements d'interpretació diversos als
estudiosos (Veure A. Magri, «Le serpent guérisseur et l’origine
de la gnose ophite», Revue de l'histoire des religions, 2007, 4,
pàg. 395-434).</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2" style="text-align: justify;">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a> Els
seguidors del déu eren els Asclepíades dels quals el mateix
Hipòcrates era membre, tal com explica, entre d'altres, Plató en
dos diàlegs: Protàgores i Fedre.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3" style="text-align: justify;">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> Y.
Hersant (pàg. 108) destaca que el thorybos (<span lang="el-GR">θόρυβος</span>),
la convulsió del abderites dóna a Hipòcrates pistes per a la
diagnosi: d'una banda es podria tractar del símptoma d'un mal
col·lectiu, Demòcrit podria haver contagiat tot el cos social; de
l'altra podria ser indici d'un error d'interpretació dels abderites
sobre qui és realment el malalt –ell o la ciutat?</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote4">
<div class="sdfootnote" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a> En
un text tardà del cos hipocràtic, els Preceptes, (el quart
precepte, Littré, IX, 254), s'enfoca d'aquesta manera la qüestió
deontològica de la retribució del metge: «Si comences pels
honoraris –que en conjunt també hi tenen relació– generaràs
la idea en el pacient que el deixaràs plantat si no arribes a un
acord, o que no te'n faràs càrrec o que en aquesta situació no li
faràs cap prescripció. Fixar uns honoraris prefixats no serà la
teva preocupació, ja que creiem que crearà una angoixa perjudicial
en el malalts, especialment negativa en les patologies agudes». El
motiu que addueix doncs l'autor de les cartes és doncs diferent: la
independència del metge i de la seva ciència. El metge només ha
de ser guiat que per la <i>n</i><i>atura,</i><span style="font-style: normal;">
la </span><i>c</i><i>iència </i><span style="font-style: normal;">i
</span><span style="font-style: normal;">(fixeu-nos)</span><span style="font-style: normal;">
la seva responsabilitat com a </span><i>ciutadà</i>.</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-53611400918284702472019-06-15T12:58:00.000+02:002019-06-28T17:20:02.965+02:00Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (1)<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">[Tal com
vaig avançar ahir, us presento un altre <i>off topic</i>, fruit
d'aquesta meva erràtica manera de passejar-me pel món grec. Aquest
text aparentment de medicina psiquiàtrica hipocràtica, que es troba
al novè volum del Littré, és en realitat una petita novel·la
epistolar, on el desconegut autor reflexiona sobre follia i saviesa,
salut i malaltia, l'ús dels fàrmacs, la teoria dels humors i
l'origen de la malenconia. L'autor es disfressa d'Hipòcrates, i
n'imita la llengua, però ho fa amb tanta exageració que els
filòlegs el van descartar ràpidament dels textos autèntics. Una
imitació d'època tardana doncs (però no tan tardana per ser
considerada bizantina, com pensava quan vaig començar a traduir).
Tant és, autèntic o no, incipient o tardà, és un text captivador
i viu, amb moments antològics –com el diàleg entre Hipòcrates i
Demòcrit, descrit a l'última carta– i tremendament actual.]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"> El
senat i el poble d'Abdera saluden Hipòcrates.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Hipòcrates, hi ha un perill
imminent per la nostra ciutat, és el perill enorme que actualment
amenaça un conciutadà nostre, gràcies al qual Abdera sempre ha
esperat fer-se famosa entre les generacions actuals i les futures;
però ara com ara –per tots els déus!– no seria ni tan sols
objecte d'admiració. Ha emmalaltit tant, per culpa de la gran
saviesa que el domina, que hi ha el fundat temor que Abdera, la
nostra ciutat, no caigui realment en l'oblit si Demòcrit perd el
senderi.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Passa el seu temps abstret de
la resta del món –d'ell mateix primer–, despert nit i dia,
rient-se de qualsevol cosa, gran o petita que sigui, i opinant que la
vida en la seva totalitat no és res<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a></span>.
Hi ha qui es casa, qui fa el mercant, qui arenga el poble, qui
governa, qui fa ambaixades, qui és elegit, qui és destituït, qui
cau malalt, qui es fereix, qui mor: ell riu en tots els casos, tant
si els veu abatuts i tristos, com contents. Aquest home fa
investigacions fins i tot sobre les coses de l'Hades<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a></span>
i en fa informes; diu que l'aire està ple d'imatges<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3sym" name="sdfootnote3anc"><sup>3</sup></a></span>;
para l'orella al cant dels ocells; sovint despert per la nit sembla
cantar tot sol cançons en veu baixa; de tant en tant diu que se'n va
de viatge cap a l'infinit i que existeixen incomptables Demòcrits
com ell<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4sym" name="sdfootnote4anc"><sup>4</sup></a></span>;
fins el seu colorit s'ha fet malbé igual que el discerniment.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">És això que ens fa por,
Hipòcrates, això que ens desconcerta, ajuda'ns doncs! No triguis a
venir a donar consell a la nostra pàtria i non ens menyspreïs! Car
no ens mereixem menyspreu i en donarem prova. Et garantim que de
curar aquest home n'obtendràs glòria, diners i saber, tot i que, de
ben segur és per tu molt més important allò que aporta el saber
que no el que dóna la fortuna; però bé, també d'això, en tindràs
generosament de nosaltres i sense regatejar: amb el que val la vida
de Demòcrit, per la ciutat no té preu –ni que estigués fet d'or–
el fet que vinguis, i amb màxima urgència.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Creiem que les nostres
institucions estan malaltes, Hipòcrates, les institucions estan
perdent el senderi. Home excel·lentíssim, vine a curar un home
il·lustre, no pas com a metge, sinó com a refundador de la Jònia
sencera, aixecant al voltant nostre la muralla més sagrada. Curaràs
una ciutat, no pas un home i tu mateix tornaràs a obrir el nostre
senat malalt i a punt de tancament, seràs tu el legislador, el
jutge, l'arcont, el salvador: vindràs i seràs l'artífex d'això.
És això que ens esperem que facis, Hipòcrates, allò que seràs
quan vinguis. Una ciutat important, és més, la Grècia sencera
necessita que t'ocupis de «la saviesa en carn i ossos». Imagina't,
és com si el saber en persona t'hagués enviat una delegació per
demanar-te d'alliberar-lo d'aquesta demència. Per a tothom, pel que
sembla, la saviesa té quelcom de familiar, però encara més per a
qui hi viu força més a prop com nosaltres.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Que ho tingues clar, faràs
cosa grata també a les generacions futures no deixant Demòcrit
exclòs de la veritat que ell confia ser el primer en assolir. Tu,
per cert, estàs unit a Asclepi per estirp i ofici, i ell, és nebot
d'Hèracles progenitor d'Abderos<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote5sym" name="sdfootnote5anc"><sup>5</sup></a></span>,
a qui –com saps de ben segur– la ciutat deu el seu nom: així, a
ell igualment, li serà cosa grata la curació de Demòcrit. Veient
doncs, Hipòcrates, que la ciutadania i un home il·lustre s'estan
enfonsant en la demència, ajuda'ns! T'ho supliquem!</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Ai, quina malaltia és
l'excel·lència, si desaforada! En el cas de Demòcrit, com més es
va esforçar per assolir els cims de la saviesa, més està ara en
perill d'atordiment i paràlisi de l'enteniment. D'altra banda, la
resta dels abderites, que són molts, tot i ser incultes mantenen el
sentit comú i ara – ells que eren uns tòtils<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote6sym" name="sdfootnote6anc"><sup>6</sup></a></span>–
tenen ara més capacitat intel·lectual per identificar la malaltia
d'un savi. Vine doncs amb Asclepi, el pare, vine amb Epío, filla
d'Hèracles, vine amb els seus fills que van anar a lluitar a Ílion,
vine ara a portar-nos els remeis de Peó per a la malaltia<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote7sym" name="sdfootnote7anc"><sup>7</sup></a></span>.
La terra donarà en abundància arrels, plantes i flors medicinals
contra la follia. Gairebé mai, la terra i els cims de les muntanyes
no hauran produït plantes medicinals més generosament que ara, per
Demòcrit.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<span style="font-size: small;">Salutacions.</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 0.5cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">[Oeuvres
Complètes d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B.
Baillère et Fils, pag. 320-324]</span></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div id="sdfootnote1">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a> Els
abderites, destaca Y. Hersant (<i>Hippocrate, Sur les rire et la
folie</i>, Editions Rivages, 1989), empren arguments hipocràtics
–oblit d'un mateix, insomni, riure, menyspreu de tot– per
demostrar la follia de Demòcrit. No reconeixen l'ambigüitat
d'aquests suposats símptomes: podrien estar esbossant sense voler
el retrat d'un savi.
</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">2</a><i> «De
les coses de l'Hades»</i> és el títol d'una obra perduda de
Demòcrit que Diògenes Laerci esmenta a partir de Trasil·le.
Segons Procle (Comentari a la <i>República</i> de Plató,
II,113,6-22) la temàtica seria sobre persones cregudes mortes que
han tornat a la vida.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote3">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote3anc" name="sdfootnote3sym">3</a> «Eidola»
(<span lang="el-GR">εἴδωλα</span>)<span lang="el-GR">. </span><span lang="ca-ES">Un
altre element de la doctrina de Demòcrit. Diògenes Laerci ens
informa que segons ell «veiem mitjançant el contacte amb </span><span lang="ca-ES">imatges</span><span lang="ca-ES">»
</span><span lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES"><i>Vitae
philosophorum</i></span><span lang="ca-ES"> IX, 44).</span></span></div>
</div>
<div id="sdfootnote4">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote4anc" name="sdfootnote4sym">4</a> Diògenes
Laerci ens explica que per Demòcrit «hi ha infinits mons que es
van generant i descomponent. Res no es crea del no-res ni es
destrueix en el no-res» (<i>Vitae philosophorum</i> IX, 44). Els
abderites en donen una versió popular.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote5">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote5anc" name="sdfootnote5sym">5</a> Naturalment
aquesta és una de les versions del mite d'Abderos. Segons altres
Abderos és fill d'Hermes company «erômenos» d'Hèracles que
fundà Abdera en honor seu.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote6">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote6anc" name="sdfootnote6sym">6</a> La
neciesa dels abderites, a Grècia, era objecte d'acudits, tal com
queda documentat pel recull Philogelos; serien una mena de «leperos»
<i>ante litteram</i><span style="font-style: normal;"> doncs</span>.</span></div>
</div>
<div id="sdfootnote7">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?rinli=1&pli=1&blogID=8252737210053190147#sdfootnote7anc" name="sdfootnote7sym">7</a> Epió
és també l'esposa d'Asclepi i els seus fills són Macaó i
Podaliri. Peó, en Ilíada V, 401 i 899 és esmentat com a metge
dels déus.</span></div>
</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-29669395094169928492019-06-14T16:27:00.000+02:002019-06-14T16:27:42.509+02:00Konstandinos Kavafis: Bàquic
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Fart d'erràtics
daltabaixos, fruit del nostre món,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
en aquest tassó, hi
vaig trobar consol:</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
hi guardo vida,
<span lang="ca-ES">anhels</span> i esperes;</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
poseu-me'n, vull
beure.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Aquí, lluny del
malastruc, de les borrasques de la vida,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
em sento com el
mariner que sobreviu al naufragi</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
i es troba sa i
estalvi al port, a bord del seu vaixell.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Posa'm el beure.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Oh! sana
efervescència del meu vi, que apartes</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
tots els freds
efluvis. El glaç de la desgràcia,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
de l'odi o la
calúmnia, no m'afecten:</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
poseu-me'n, vull
beure.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Ja no veig la
lletja, nua veritat.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Gaudeixo una altra
vida, tinc un nou univers:</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
visc a l'amplitud de
les planors dels somnis...</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
poseu, poseu-me'n,
vull beure.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Si és metzina i
descobreixo</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
l'agror mortal que
porta a dins, tant és,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
hi vaig trobar
plaer, delit i allò sublim, en el verí;</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
poseu-me'n, vull
beure.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
[<i>Termina aquí aquesta breu antologia de poemes refusats de Kavafis. Properament vindran més propostes. Aquestes també força fora temàtica respecte a aquest blog, fruit dels meus viatges textuals, erràtics i molt poc acadèmics, pel món grec</i>]. </div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-37384442817094731422019-06-12T20:05:00.000+02:002019-06-12T20:05:10.178+02:00Kostandinos Kavafis: Logos i silenci
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Si les paraules no
tenen sentit, el silenci és valuós.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Proverbi àrab.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
«El silenci és or
i la paraula és argent»</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Quin sacríleg
pronuncià semblant renec?</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Quin home asiàtic,
cec i mut i indiferent</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
davant la Moira,
cega i muda? Quin dement,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
tan inhumà com
miserable, fent ultratge a la virtut,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
de <i>psique</i>, en
diu quimera i anomena argent el <i>Logos</i>?</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
El nostre únic do,
escaient als déus, que tot</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
ho abasta
–inspiració, dolor, felicitat, amor;</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
el sol i únic tret
humà en la nostra natural bestialitat!</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Tu, que l'anomenes
plata no hi creus,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
en el futur que
dissoldrà el silenci, un mot ple de misteri.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
No et complaus amb
la saviesa, ni t'atreu el progrés:</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
t'agrada la
ignorància... el silenci d'or.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Estàs malalt.
Silenci obtús és malaltia mortal,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<i>Logos</i>, càlid
i afectuós, és benestar.</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-5364761586242288672019-06-04T12:11:00.000+02:002019-06-04T12:11:58.995+02:00Kostandinos Kavafis: Dolces veus
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Les veus més dolces
són aquelles</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
ja callades, són
ressons</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
–al cor tan sols–
de l'aflicció pel dol.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Quan somiem,
modestes i porugues, venen
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
les veus de la
malenconia,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
i ens porten al
record, tan feble,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
els cars difunts que
freda, la terra freda</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
amaga, i per als
quals l'aurora</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
riallera mai no
brilla, ni broten primaveres.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Les veus sospiren
melodioses: i dins l'ànima,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
la poesia primera
de la vida</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
ens sona... com, de
nit, una música distant.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
[<span style="font-size: x-small;">Επιμέλεια
Γ. Π. Σαββίδης. Από τα Αποκηρυγμένα,
Ίκαρος 1983</span>]</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8252737210053190147.post-78754269551110614132019-06-01T08:10:00.000+02:002019-06-01T08:10:34.646+02:00Kostandinos Kavafis: La mort de l'emperador Tàcit
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Tàcit l'<i>Autokràtor</i>
s'ha posat malalt.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Està decrèpit
l'home, ja no pot parar</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
les embranzides de
la guerra.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
Al llit d'un sòrdid
campament,</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
a Tíana, vil·la
d'indigents –tan lluny!–
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
recorda l'estimada
terra</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
de Campània,
l'hort, el mas, la passejada</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
matinal –la seva
vida fa sis mesos.</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
I al mig de l'agonia
renega</div>
<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
del senat, escòria
de senat.</div>
Stefano Sanfilippohttp://www.blogger.com/profile/13365591083935792644noreply@blogger.com0