Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

25 de desembre de 2013

Pal·ladi, Història Lausíaca: Dídim

Molts homes i dones que van aconseguir la perfecció en la mort1 a l'església d'Alexandria van ser dignes de la terra dels humils2. Entre d'altres l'escriptor Dídim3, que era cec, amb qui em vaig trobar quatre vegades quan, de manera irregular durant deu anys, anava a veure'l. Va morir amb vuitanta-cinc anys. Era cec, segons em va dir, per haver perdut la vista a l'edat de quatre anys i no havia après a llegir i a escriure ni havia tingut cap mestre; el mestre natural del qual disposava en tot cas era molt bo: la pròpia consciència. Havia rebut tan generosament el do del coneixement innat4, que en ell es complia, i al peu de la lletra, allò que està escrit: “El Senyor il·lumina els cecs5”. En efecte va interpretar l'Antic i el Nou Testament, paraula per paraula. S'ocupà de les doctrines amb tanta dedicació, tot analitzant-ne les fonamentacions amb agudesa i eficàcia, que superà tots els antics en saviesa. En una ocasió que insistia perquè jo pregués amb ell a la seva cel·la i que m'hi vaig resistir, va explicar: “A aquesta mateixa cel·la va venir per la tercera vegada el beat Antoni en visita i quan el vaig convidar a resar, de seguida va plegar el genoll dins la cel·la, sense deixar-me repetir-li la invitació: amb l'exemple m'ensenyà l'obediència. Així que, si vols seguir les petjades de la seva vida excel·lent –atès que ets monjo i vius aïllat del món6 per assolir l'excel·lència– evita dur tossudament la contrària.”
Així mateix em va explicar aquest fet: “Un dia que estava amoïnat perquè Julià – el terrible emperador que no parava les persecucions– encara durava7 i n'estava preocupat; sense haver haver tocat menjar fins ben entrada la nit per culpa d'aquell neguit, vet aquí que em vaig adormir mentre estava assegut a la càtedra: en l'èxtasi vaig veure uns cavalls blancs corrent que duien els seus genets i van anunciar: 'Digueu a Dídim que avui a l'hora setena ha mort Julià. Lleva't doncs, menja i envia un missatger al bisbe Atanasi perquè ell també n'estigui assabentat'. Vaig anotar –afegí– l'hora, el mes, la setmana i el dia i va resultar ser així.

1 ἐτελειώθησαν. Lampe. s.v. 8.
2 Referència a Mateu 5, 5 (les benaurances).
3313-398 aprox. Va ser per Atanasi anomenat cap de l'escola de catequesi d'Alexandria.
4 ἐκεκόσμητο γνώσεως. La gnosis és quelcom que va més enllà del coneixement après en els llibres; és un coneixement que es té molt endins. No sempre és fàcil restituir-lo a la llengua catalana perquè el mot “saviesa” s'adapta més a σοφία.
5 Κύριος σοφοῖ τυφλούς. Salms 146, 8. Traduït diferentment que en les edicions corrents del VT (“el Senyor dóna la vista als cecs”), sinó seguint la vulgata latina, car en aquest context el que que pretén destacar l'autor amb el verbσοφοῖ” és la saviesa del protagonista. La metàfora de Tirèsies, cec i savi, que torna.
6 ξενιτεύων. Traduït segons Lampe s.v. 2.
7 Φροντίζοντός μου περὶ τῆς ζωῆς Ιουλιανοῦ. Veure vida 63, 3: μέχρι τῆς ζωῆς Κωνσταντίου (fins que va viure Constanci).


[Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartlink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 4]

Cap comentari:

Publica un comentari