Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

6 de desembre de 2013

Pal·ladi: Història Lausíaca (1)

[Fem un parèntesi en la narració de les fetes de Narsès en la seva guerra contra els gots, per presentar un autor nou per a aquest blog, Pal·ladi, i la seva obra, la Història Lausíaca (amb aquest títol, es troba només en un manuscrit, però és com es coneix universalment). De fet, en aquest cas infringim una mica la política d'aquesta pàgina, car aquesta obra, ha estat editada en català, el 1927 per la Fundació Bernat Metge, amb la traducció, per cert excel·lent, d'Antoni Ramon i Arrufat. Tot i i així hem optat per oferir aquesta obra, si més no algun capítol, perquè la considerem molt important per entendre la literatura posterior i la sensibilitat literària de Bizanci, on l'hagiografia té un pes considerable.
El text que he utilitzat és el de G. J. M. Bartelink, Milà 1974, que poc difereix de la primera edició de Butler, 1898-1904.
I aquí el tenim, Pal·ladi, amb la seva retòrica, les seves anècdotes, la seva fe, les seves exageracions, el seu gust per narrar.]


1Una munió d'autors en ocasions diferents ha lliurat al públic una munió bigarrada d'escrits: uns, inspirats per la gràcia d'origen superior enviada per Déu, han promogut l'edificació2 i l'enfortiment de qui segueix la doctrina del Salvador en el marc de la fe; d'altres en canvi, amb una fecunditat exagerada3, fruit de propòsits frívols i caducs, han procurat encoratjar qui es deleix per creences absurdes4; d'altres encara, empesos per alguna mena de follia i per l'influx del Dimoni que odia el bé, plens de rancor per al model sant de vida5, han penetrat6 les ments dels necis, per tal tal de corrompre amb fúria cega7 les persones senzilles i sollar l'Església pura i universal. Amb tot això d'antecedent8, jo també, tan pobre de recursos com delerós d'obeir a la demanda del teu esperit superior –àvid de coneixement com ets!– i en coincidència amb el meu trenta-tresè any de vida de frare i de regla monàstica, el vintè d'episcopat i el cinquanta-sisè des que estic al món, amb tota humilitat, he cregut escaient presentar-te aquest llibre escrit com una narració, davant el teu desig de sentir narrades les fetes dels pares –els homes i les dones–, les que he vist o les que he sentit dir, en companyia dels quals em vaig estar al desert d'Egipte, a Líbia, a la Tebaida9 i a Siene10, on són, Nil avall, els anomenats Tabennesiotes11, i després a Mesopotàmia, Palestina, Síria, i a les regions d'Occident, a Roma, Campània i els seus voltants. En tenir a disposició un memoràndum12 sant i edificant, una medecina eterna contra l'oblit, eliminaràs tota indolència13 que ve de desitjos irracionals, tota hesitació o gasiveria en la conducta, actituds passives o mesquines de tota mena, o irascibilitats, inquietuds, angoixes, temors injustificats o distraccions14 mundanes, i progressaràs amb passió constant pel camí de la pietat, tot convertint-te en guia de tu mateix, dels teus companys, dels teus subordinats i àdhuc dels més piadosos dels reis –és a través d'aquests exemples excel·lents, que tots els amants de Crist es deleixen per unir-se a Déu– tot practicant, és clar, el deslliurament diari de l'ànima, segons aquell text que diu “És bonic deslliurar-se i ser amb Crist15” i també “Assegura la feina de fora, enllesteix els tràfecs del camp16”. En efecte, qui sempre té present la mort –el fet que ha de venir per força i que no trigarà– no comet pecats greus17: no es desentén18 del que recomanen dels preceptes, i tampoc no en reprova la col·loquialitat19 i la pobresa estilística. Car no és propi de l'ensenyament diví explicar-se de manera retòrica, sinó persuadir la ment amb pensaments plens de veritat, tal com diuen les Escriptures: “Obre la boca a la paraula del Senyor20”. I després: No refusis el que conten els ancians, que ells també ho van aprendre dels seus pares21”.
Home de Déu, delerós d'aprendre, sàpigues que per part meva, seguint, tot i que de manera incompleta, aquestes dites, em vaig trobar amb nombrosos homes sants, i no sense un propòsit seriós22, ben al contrari: viatjant durant trenta dies i fins i tot el doble i recorrent a peu tot el territori de Roma –Déu n'és testimoni– vaig acceptar de bon grat les dureses del camí per tal de poder estar amb homes devots i guanyar-hi allò que no tenia. Pau, d'altra banda, molt superior a mi per conducta, saviesa, consciència i fe, viatjà de Tars a Judea per trobar-se amb Pere, Jaume i Joan –i ho explica amb cert orgull–, tot exposant les seves fatigues per encoratjar pusil·lànimes i mandrosos dient: “Vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes23”, val a dir que, no conformant-se amb el que s'explicava de la virtut de Pere, desitjà veure'l personalment. Quanta més raó doncs tenia jo de fer això, deutor de deu mil talents, no pas per beneficiar els sants, sinó per treure'n un guany per a mi! En efecte, els narradors de les vides dels pares Abraham i dels qui van venir després, Moisès, Elies i Joan, no les contaren per donar-los la fama, sinó per beneficiar els qui les escoltessin.

1 Al text de Ramon i Arrufat hi va inclòs un proemi i una carta; Bartelink (així som la majoria dels editors) considera que, tant un com l'altra, no formen part de l'obra original.
2 οἰκοδομήν. Aquest mot des de les epístoles de Sant Pau ha agafat el significat d'edificació. Veure nota Bartelink pg. 299 (Mondadori, Milano, 1974).
3 ὑλομανήσαντων. Veure Lampe s.v. Es refereix més aviat al vigor vegetatiu dels brots secundaris que cal controlar amb la poda. Veure també nota de J. M. Bartelink pg. 299 (Mondadori, Milano, 1974).
4 τῶν κενοδοξίαν κισσόντων. Κενοδοξία, LSJ s.v. 1: liability to vain imagination. Lampe s.v. 1: vain, idle opinion; false doctrine. Barchiesi: gloria vuota; Ramon i Arrufat: vanaglòria.
5 πολιτεία.
6πεισφρήσας. De ἐπειςφρέω, un verb molt rar. Amb sentit intransitiu molt poc documentat. En la Συναγωγὴ λέξεων χρησίμων (603.): ἐπεισφρήσας· ἐπεισελθών. En Montanari només amb sentit actiu. En LSJ, també intransitiu (Suda, probablement de la Συναγωγὴ): come in besides.
7  τύφῳ καὶ μήνιδι.
8 Tot el paràgraf anterior està format per una sèrie de genitius absoluts.
9 Correspon a l'Alt Egipte. Província creada per Dioclecià entre Hermopolis i Siene.
10 Asswan, Alt Egipte.
11 Tabennisis (Oxford Dictionnary of Byzantium, s.v. Tabennisi): A site in upper Egypt, on the right bank of the Nile, near Dendera, halfway between PBow and Chenoboskion [aquestes localitats es troben bastant més al nord, seguint el curs del Nil, respecte a Asswan que és a l'extrem sud de la Tebaida].
12 ὑπομνηστικόν. Literalment, memoràndum (Lampe), informe.
13 κιμβικίαν. Més literal seria “somnolència”.
14 μετεωρισμόν τοῦ κόσμου. Lampe s.v. Distraction, light-mindedness. Ramon i Arrufat: excitació del món. Barchiesi: distrazioni del mondo. Aquí es veu clarament que Barchiesi ja disposa del Lampe.
15 Paràfrasi de Pau, Carta als Filipencs 1, 23.
16 Proverbis 24, 27.
17  Ὁ γὰρ μνημονεύων ἀεὶ τοῦ θανάτου ὡς ἐξ ἀνάγκης ἥξει καὶ οὐ μελλήσει, οὐ πταίσει μεγάλα. Efrem sirià (306-373 dC. Per tant anterior a Pal·ladi) Sermo compunctorius (Phratzoles) 120, 7: Ὁ γὰρ μνημονεύων ἀεὶ τοῦ θανάτου οὐχ ἁμαρτήσει πολλά.
18 μητὲ παραλογιζόμενος τὴν ὑποθήκην τῶν ὑφηγήσεων. Παραλογίζομαι segons Lampe s.v.: leave out of reckoning, contemn (citant Basili de Cesarea). La versió de Ramon i Arrufat “ni s'enganya sobre la base dels preceptes” l'obliga a un ús de l'acusatiu bastant forçat. Millor Barchiesi: egli non deforma il contenuto degli insegnamenti.
19 ἰδιωτεία.
20 No identificat.
21 Siràcida 8, 9.
22 οὐ περιέργω χρησάμενος λογισμῷ: les traduccions d'aquesta frase varien una mica: Barchiesi: non fu il mio progetto superficiale. Ramon i Arrufat: i no pas per un càlcul indiscret. El sentit de les frase s'entén millor més avall, l'autor compara el seu pelegrinatge amb el de Pau de Tars.
23 Gàlates 1, 18.

[Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartlink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, pàg. 4-8]

Cap comentari:

Publica un comentari