Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

21 de desembre de 2013

Pal·ladi, Història Lausíaca: Potamiena

El benaurat Isidor de qui hem dit, un cop que va coincidir amb Antoni, al cel sigui, em va narrar un fet prou remarcable que li va explicar aquell home: a l'època de Maximià1 el persecutor, hi havia una noia de nom Potamiena, en la flor de la joventut, que servia a casa d'una persona. El seu amo, qua havia estat assetjant-la amb tot de promeses, no havia aconseguit seduir-la. Finalment, en un accés de ràbia la va denunciar al qui era llavors prefecte d'Alexandria i la va fer arrestar, acusant-la de ser cristiana i de renegar dels costums vigents2 i dels emperadors a causa de les persecucions. Li va suggerir, afegint-hi una aportació en diners, que si ella s'adequava als seus desitjos, la tingués retinguda sense condemnar-la, si en canvi seguia intractable, va demanar que fos condemnada, per tal que, continuant vivint, no es rigués de la seva libidinositat. Quan doncs la van dur davant el tribunal, en la investigació de les seves conviccions va ser objecte d'un setge en tota regla fet d'instruments de tortura: entre d'altres, el jutge va fer omplir de pega una gran caldera i va ordenar que la posessin a escalfar. I quan la pega ja bullia, a la màxima temperatura, va proposar a la noia la disjuntiva:
O te'n vas i obeeixes als desitjos del teu amo o, si no, sàpigues que ordenaré que et posin a la caldera.”
I ella va contestar: “Tant de bo no existís un jutge així, capaç d'ordenar submissió a uns delers propis d'un porc”.
Tot furiós doncs, l'home va ordenar que la despullessin i la llancessin a la caldera. Ella, féu vibrar la seva veu, dient:
Per la testa de l'emperador que tems, si has sentenciat venjar-te amb mi d'aquesta manera, ordena que em baixin a la caldera a poc a poc, perquè sàpigues quanta resistència m'ha donat el Crist que tu no coneixes.”
I baixant a poc a poc, durant una hora, va exhalar l'ànima quan la pega li va arribar al coll.


1 Va ser cèsar entre 305 i 311 i emperador entre 311 i 313. De Potamiena, també en parla Eusebi (Història Ecclesiàstica 6, 5) que però la relaciona amb el regnat de Septimi Sever (193-211).
2 βλασφημοῦσαν τοὺς καιροὺς... Barchiesi (scagliare oltraggi contro i tempi), Ramon i Arrufat (anàlogament a Lucot, blasmadora de l'època). Bartelink (pàg. 313) suggereix l'esperit del temps. R. T. Meyer (pàg. 34): blasphemed the existing state of affairs. L'ús que l'autor fa aquí de καιρός és ben sui generis, tanmateix diria que Bartelink i Meyer l'interpreten de manera més eficaç ja que l'època o els temps em semblen solucions massa neutres: el lector del segle quart havia de tenir molt clar a què es referia Pal·ladi.
 
[Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartlink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 3]

Cap comentari:

Publica un comentari