«Demà et vindré a veure.» Mes és allò que mai acomplim
car les llargues que em dones
ja són un clàssic.
Estic boig per tu, i així m'ho agraeixes; als altres, d'una altra
manera els en dones les
gràcies, tot rebutjant el meu vot.
«Et veuré al vespre». Doncs d'una dona, quin és el seu vespre?
És la vellesa, tan plena d'arrugues a
manta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada