Pal·ladi, Història Lausíaca: Doroteu

[Isidor] em confià doncs a Doroteu, un asceta Tebà que vivia des de feia seixanta anys en una caverna, tot manant-me de passar tres any sencers amb ell per tal de domar les meves passions –car sabia que el vell tenia una vida molt austera– i em recomanà que després tornés a veure'l per rebre ensenyament espiritual. Però no vaig poder completar els tres anys perquè em vaig posar malalt i així l'asceta em va fer marxar¹ abans. Efectivament, duia una vida ben mísera i d'allò més salvatge: en la xardor del desert que voreja la mar, es passava tot el dia, no exagero², aplegant pedres i les usava per bastir unes cel·les que donava a qui no en podia edificar. Cada any duia a terme la construcció d'una cel·la. Una vegada li vaig dir: “Pare, què fas? Vell com ets, mates el cos amb aquesta calor?” I ell va respondre: “Ell em mata a mi i jo el mato a ell!” El fet és que s'alimentava amb sis unces de pa i un manat d'hortalisses verdes³ i d'aigua, en bevia la justa. Déu m'és testimoni que no el vaig veure mai jeure per dormir, ni en una estora, ni en un llit, sinó que estava assegut durant tota la nit trenant cordes de fulla de palmera per guanyar-se el pa. Com que vaig imaginar que ho feia per la meva presència, em vaig obstinar a investigar-ho, procurant amb cura informacions amb uns altres deixebles seus que vivien fora i em vaig assabentar que tenia aquell estil de vida ja des de jove: no es dormia de propòsit, sinó que tancava els ulls vençut per la son mentre estava fent alguna feina o mentre menjava, així que, per l'excés de son, li podia caure el bocí de la boca just en el moment d'empassar-s'ho. Un cop que el volia fer jeure en una estora, em va dir, una mica molest: “Quan puguis fer dormir els àngels, també faràs dormir l'home treballador”. Un dia, cap a la nona, em va enviar a omplir l'àmfora per a l'àpat d'aquella hora. Hi vaig anar i, avall dins del pou, hi vaig veure casualment una cobra⁴; vaig deixar de pouar aigua i un cop tornat li vaig dir: “Pare, estem morts; he vist una cobra dins el pou”. Ell llavors, es quedà durant força estona fitant-me tot consirós amb un mig somriure als llavis i, tot fent que no amb el cap, va dir: “I si al dimoni tingués la idea de tornar-se serp o tortuga a tots els pous i entaforar-se a les fonts d'aigua, tu restaries sense beure?” I se'n va anar a treure l'aigua amb les seves mans, tastant-ne ell mateix el primer, sense haver menjat, i va dir: “Allà on passa la creu no hi pot res la maldat de ningú”.

1 ἤρθην παρ΄ἀυτοῦ. El παρὰ, en comptes de traduir-lo amb valor d'origen (Barchiesi i Ramon i Arrufat) es tradueix amb valor d'agent.

2 μὲν γὰρ.

3 λεπτολαχάνων δέμα. Ben intueix Barchiesi que no es tracta de verdures picades, tal com semblaria suggerir Lampe s.v. (chopped-up vegetables), sinó de vegetals herbacis (dels quals es consumeix la planta, com ara xicoires, endívies, escaroles, i no pas un fruit, un rizoma o un bulb). Uns exemples: “Σκάνδιξ [el cerfull] γὰρ εἶδος λαχάνου λεπτοῦ” (Suda, delta, 753); “τὰ δὲ συγκεκομμένα λάχανα κνιστὰ ἐκάλουν, ὡς τὰ ἄγρια κιχόρια, καὶ ἰσχνὰ λάχανα τὰ λεπτά” (Pollux, Onomasticon 6, 62, 10); “συρμαίαν [pot ser una herba purgativa o un tipus de rave] Ἀττικοί τὰ λεπτὰ λάχανα” (Moeris, D. U. Hansen, Das Attizistische Lexikon des Moeris, sigma, 24). D'altra banda, sembla evident que les λεπτολάχανα formaven part de la dieta dels ascetes, si més no la dels d'Egipte. Pacomi, per exemple, en consumia sense coure-les: οὔτε .... ἤσθιέν.... πλὴν ἄρτου καὶ ὄξους μετὰ λαχάνων λεπτῶν ὠμῶν εἰς ὅλην τὴν ζωὴν αὐτοῦ (Vita tertia Sancti Pachomii F. Halkin, Sancti Pachomii vitae Graecae 328, 7).

4 ἀσπίς. Més que l'escurçó europeu, la cobra egípcia, letal.

 [Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartlink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 2]