Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

5 de setembre de 2019

Macedoni de Tessalònica: AP 5, 245

Amb rialletes –renills de cavall, promeses d'un clau–,
   melosa, t'adreces a mi. Inútil tirar-me la canya.
Per aquestes tres roques1, prometo, no fer-me el simpàtic mai més
   amb una noia tan poc delicada lligant.
Practica el besar pel teu compte! Fes petar els llavis tu sola
   amb absurds espetecs, amb ningú que s'hi enganxi.
Jo seguiré per un altre camí, car hi ha proveïdores
   millors dels plaers de la dea xipriota.


[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 150]


1 Jurar per les pedres/roques sembla que no era infreqüent en l'antiguitat, per la seva immutabilitat en el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari