Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

29 d’agost de 2011

Agaties Escolàstic: Històries (Preàmbul, 21 - 32)

Heus aquí que, si bé vaig començar la meva narració només després que Justí el jove obtingués el poder imperial amb la mort de Justinià, jo aniré en tot cas fins a l'època anterior, incloent a la meva obra allò que encara no hagi estat tractat per algú altre. Per exemple, la gran majoria dels fets de l'època de Justinià no els tindré pas en compte, precisament perquè es troben explicats de manera satisfactòria d'ençà que Procopi, el rètor de Cesarea, els té narrats amb precisió; en canvi, hauré d'exposar de la millor manera el que ve després. Aquell autor de fet va iniciar la seva història amb la mort d'Arcadi -el fill del qual, Teodosi, passà llavors sota la tutela del rei persa Yezdegerd-, amb les guerres de Balash i Peroz, explicant com Kobad, proclamat rei, perdé el tro i després s'hi tornà a seure, com va conquerir Amida -a l'època de l'emperador romà Anastasi-, i així també els treballs que el seu successor, Justí el vell, hagué de suportar, per la seva banda, en les mateixes tasques. Després, quant a les guerres pèrsiques que l'emperador romà Justinià combaté contra Kobad i Cosroes a Síria i Armènia, sense oblidar-nos de la guerra als territoris de la Làzica, totes aquestes guerres hom pot conèixer a fons en els llibres de Procopi, així com aquelles contra el vàndal Gelímer i la ciutat de Cartago i tot el territori africà, conquerides per Justinià, després de molts temps -des de Bonifaci i Genseric, quan hi va haver la rebel·lió- i sotmeses de nou a l'imperi romà. Deixarem estar tot allò en relació als fets protagonitzats pels moros, després de la fi dels vàndals, a tot arreu de Líbia en la seva lluita contra els romans, així com pel que fa a Stotzes i Gòntaris, soldats romans, causants, amb la seva rebel·lió, de calamitats i enfrontaments molt greus en detriment d'Àfrica, i les desventures que no acabaren fins que ambdós homes no moriren: tot això es pot trobar en aquells llibres. També hi trobem com la guerra interna contra l'emperador esclatada a Bizanci, amb el consegüent enorme terrabastall, arruïnà l'estat, i com les incursions dels huns, travessant el Danubi en el mateix període, profanaren l'imperi romà més que mai, assolant la Il·líria, la Tràcia, molts territoris del continent europeu i àdhuc una part d'Àsia, després de passar per l'Hel·lespont. Hi trobem els saquejos lamentables de les ciutats de Suró de Síria, Véria, Antioquia del riu Orontes, per mà de Cosroes, i el setge d'Edessa i com aquest en fou repel·lit i hagué de desistir i retirar-se. Fins i tot això podem trobar en els llibres d'aquella obra; i també les disputes dels etíops amb els homerites i a causa de qui en concret tots dos pobles arribaren a tanta hostilitat. Aquest autor fa una explicació molt àmplia de la gran pesta, de com en un moment determinat començà a insinuar-se en els homes i quina mena de fets increïbles s'esdevingueren; així com també, es pot llegir en aquella obra entorn de les nombroses gestes dels soldats romans per les ciutats de la Lazica, al castell de Petra, contra Corianes i Mermeroes i els perses.

I en el seu itinerari cap a occident, es llegeix com morí Tedoric, el rei dels gots, com Teodat en matà la filla Amalasunta i exactament per quins motius esclatà la guerra gòtica: no passa sota silenci ni aquestes qüestions, en absolut, ni tampoc com Vitigis, rei de la nació goda que succeí a Teodat, només després d'infinites batalles, va ser deportat a Bizanci com a botí de guerra, ni com Sicília, Roma i Itàlia, un cop repel·lits els bàrbars forasters, tornaren a fer gala de les virtuts antigues. S'hi pot trobar també que Narsès el castrat, nomenat comandant en cap per l'emperador, fou enviat a Itàlia, per a aquelles guerres tan famoses, que duria a terme amb èxit contra Tòtila, a qui li succeí com a rei dels gots el fill de Fredigernes, Teies, que també fou eliminat no gaire després.

Això s'esdevingué fins al vint-i-sisè any del regnat de Justinià1: Procopi rètor de Cesarea, ell sol, crec, ho va descriure tot, fins al final. Quant a mi, em dirigiré doncs als fets posteriors al punt on justament he arribat. Bé doncs segueixo els fets.

Fi del pròleg

1 El vint-i-sisè any de Justinià comença l'1 d'abril del 552.

(Agathiae Myrinei Historiarum Libri Quinque, Ed. R. Keydell, Berlí, 1967, Proem. 21-32)

Cap comentari:

Publica un comentari