Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

11 d’agost de 2011

Joan Mauròpode (Mauropus) (2)


Fantasma de vida que passa, dia d'ahir;
somnis falsos, confusos, passeu-ho bé;
a les fosques, amb mi heu jugat una estona,
i després m'heu traït, esfumant-vos, tot d'una,
car no éreu més que falòrnies somiades,
que estafen i enganyen qui va sense rumb.

(Poeti bizantini, Ed. Raffaele Cantarella, Milà, 1948, Vol. I, pàg. 162)

2 comentaris:

  1. γειά σου

    Unes traduccions molt reeixides.

    Intueixo que Konstandinos Kavafis va llegir aquest poema i, suposo, d'altres de similars.

    Συγχαρητήρια!

    ResponSuprimeix
  2. Hola Emili,
    Gràcies per l'apreciació sobre la traducció. En el fons és que el text es deixa; de fet, no em considero gaire bo per traduir poesia. Però en poso igualment, perquè es tracta de textos inèdits que, tal vegada, no siguin mai traduïts: d'aquest precisament, no n'existeix cap versió tampoc al castellà.

    No sé si Kavafis va fer servir aquest poema com a base. Però és segur que recorda molt Φώνες (Veus). Jo no me n'havia adonat. Si no és una cita directa, en tot cas, està clar que tots dos autors, Mauròpode i Kavafis, pouen del mateix riu.

    D'altra banda, no és gaire comú trobar aquest sentiment -el de realitat i somni- en la poesia bizantina, tan lligada als aspectes religiosos.

    Salut!

    ResponSuprimeix