Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

16 de setembre de 2019

Macedoni de Tessalònica: AP 5, 271

En el seu esplendor femení provocava furors dionisíacs
   si bellugava el cròtal daurat de les seves polseres1,
i ara és hostatge de mala salut i vellesa, implacables.
   Antany els amants que venien n'invocaven el nom,
ara els agafen calfreds. La lluna creixent va minvar.
   No tornaran a sortir llunes noves2.


[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 161]

1 Segurament hi ha milions de referències per a aquests versos. La meva és:
Once upon a time you dressed so fine,
you threw the bums a dime in your prime,
didn't you?
2 I per a aquests versos:
soles occidere et redire possunt:
nobis cum semel occidit brevis lux
nox est perpetua una dormienda.
Catul 5, 4-6.
El substantiu és σύνοδος «conjunció astronòmica entre astres», en aquest cas la lluna amb la terra i el sol (no estan en línia però en el mateix pla), però també «unió sexual» i «ingrés econòmic». Impossible mantenir la polisèmia del vers.

Cap comentari:

Publica un comentari