Macedoni de Tessalònica: AP 5, 271

En el seu esplendor femení provocava furors dionisíacs

   si bellugava el cròtal daurat de les seves polseres¹,

i ara és hostatge de mala salut i vellesa, implacables.

   Antany els amants que venien n'invocaven el nom,

ara els agafen calfreds. La lluna creixent va minvar.

   No tornaran a sortir llunes noves².

[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 161]

1 Segurament hi ha milions de referències per a aquests versos. La meva és:

Once upon a time you dressed so fine,

you threw the bums a dime in your prime,

didn't you?

2 I per a aquests versos:

soles occidere et redire possunt:

nobis cum semel occidit brevis lux

nox est perpetua una dormienda.

Catul 5, 4-6.

El substantiu és σύνοδος «conjunció astronòmica entre astres», en aquest cas la lluna amb la terra i el sol (no estan en línia però en el mateix pla), però també «unió sexual» i «ingrés econòmic». Impossible mantenir la polisèmia del vers.