Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

2 de juny de 2011

Teodor Prodrom, Rodante i Dosicles (I, 1-38)


La quadriga del Sol ja completava el seu periple lleuger per la terra: es ponia sota d'ella i, enfosquint el capvespre, obscuria el nostre cel. Llavors un trirrem d’un estol de pirates, sortint abans que la resta, entrà al port de Rodes. S’abrivaren els bàrbars cap el litoral i feren botí pels voltants. Apareixien, i tot seguit trepitjaven raïms, tallaven vinyes de soca-rel, robaven la càrrega dels vaixells, els cremaven i n’hi cremaven amb ells els marins. Un el decapitaven amb l'espasa, un altre l’obrien en canal amb el glavi de doble tallant, una fletxa llançada des d’una mà forastera centrava el cor, malaurat, d’aquest altre, i el fil del sabre en matava uns altres: atacant-los al coll com una bèstia ferotge.

Així, mentre aquells bàrbars cruels saquejaven la costa, entrà al port de Rodes l’estol pirata sencer. Hi deixaren unes naus i tots s’escamparen per la ciutat i, com en diu la dita, “en feren una presa dels misis”1, referint-se als morts per espasa i a aquells que la por de l’espasa havia matat prèviament: eren els qui, tement les dures mans estrangeres, s’arrossegaven fins a precipicis i valls escarpades, preferint perdre-hi la vida que patir la crueltat dels pirates. D’altres, amb el coll encadenat per collars de ferro forjat i les mans emmanillades per darrere, misèrrims, eren duts com a esclaus; entre ells, Dosicles i la donzella Rodante: els serrava la mà d'un bàrbar cruel.

1 És una dita molt utilitzada. Una ciutat “presa dels misis” (dels guerrers de Mísia) vol dir que ha suportat un saqueig molt violent.

(Theodori Prodromi Rodanthes et Dosicles, Ed. M.Marcovich, Liepzig, 1992, I, 1-38)

Cap comentari:

Publica un comentari