Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

19 de juny de 2011

Jordi de Pisídia: Panegíric a Heracli de tornada de l'Àfrica, proclamat emperador, i contra l'emperador Focas (39 - 89)

I abans, quan ens veies patir en la misèria,
i quan del tirà1 les amargues ferides
ens posseïen i ens envestien els cossos
era el moment de restar lluny d'inquietuds,
car dels mals, havies nascut sense culpa.
Però no, Senyor, no et mantingueres
lluny de qui estava al mig d'enormes desgràcies
amb les quals una fera al cap de l'imperi
turmentava tothom de manera salvatge.
Vas afrontar reptes tan grans de bon grat;
la teva sang, a tu no, no t'importava,
pel desig de treure tothom de la sang:
de fet, no vas témer un viatge tan llarg2
ni la pietat per la mare et frenà aleshores;
tu, que cremaves per Déu, et posseïa
un cert desig: apaivagar la tempesta
que duia l'imperi al desastre.
No vas perdre llavors aquesta esperança
i, com Finees, que creia en l'Esperit,
tenies la fe homicida dels homicidis.
I de fet, des que ens tens al servei de Déu,
lliures de la tirànica pesta,
s'ha aturat aquella terrible sagnia,
d'on naixia aquell torrent de dolors.
Majestat, amb el record d'això per sempre,
amb les esperances enviades a Déu,
aviat, Ell, Déu, el tornaràs a veure,
de nou, protector de la teva esperança.
Car Ell ens obrirà de la Pau les portes,
de bat a bat, amb les teves bones arts,
mostrant-la asseguda amb tu al tro de l'imperi.
Fa poc, em sembla, sàviament s'amagava,
per l'horror d'assistir a atroços delictes.
Però tu, cabal de gràcia divina,
la que no du cap a un imperi en ruïna,
ans l'eleva, per sempre, al seu ésser,
accepta allò humil, i mostra'ns grandesa.
Ell t'ha donat un ànim benèvol
car defenses tothom, i no et fas enrere;
des d'ara t'ensenyarà a dur l'imperi
de la tempesta a la bonança, que és cosa teva,
quan doncs alliberats de les angoixes
descriurem la gràcia indeleble
esculpint la bellesa del teu esperit
en els nostres cors com en una estàtua
i mostrant quina flor de benedicció
s'amagava entre els embulls dels esbarzers.
Dedicant-te aquestes humils paraules,
és evident que no hi estic a l'alçada:
és obvi que aprenc el “coneix-te a tu mateix”,
i desitjo, com tothom, la dolça derrota.

FI DEL PANEGÍRIC

1 Es refereix a l'emperador Flavi Focas (602-610).
2 El viatge d'Heracli amb les tropes bizantines de Nordàfrica fins a Constantinoble per defenestrar Focas.

(Giorgio di Pisidia, Poemi. I. Panegirici Epici. Ed. A. Pertusi, 1960. 77-78)

Cap comentari:

Publica un comentari