Llegit de Teodor el prevere, El llibre de Sant Dionís és autèntic1. En l’escrit es confuten les 4 objeccions:
Primera: si és autèntic com pot ser que cap dels Pares d’èpoques posteriors faci cap citació de paraules o frases que s’hi troben? Segona: Eusebi Pàmfil que va inventariar els llibres escrits pels nostres Sants Pares no en fa cap esment. Tercera: com és possible que aquell llibre presenti la explicació detallada de continguts de la tradició que es van acumular progressivament en l’Església durant molt de temps? El gran Dionís, segons queda evident en Els Fets, era contemporani dels Apòstols. La major part del que es troba en el llibre és un inventari dels continguts de la tradició que, progressivament, es van acumular en l’Església en èpoques posteriors. És doncs una cosa inversemblant, diuen, i encara més un error de concepte suposar que Dionís [el del llibre] elaborés els continguts desenvolupats en l’Església molt temps després de la mort del gran Dionís. Quarta: com és possible que el llibre faci esment a la carta d’Ignasi, l’inspirat de Déu? El fet és que Dionís va arribar al màxim de la seva activitat als temps dels Apòstols, mentre Ignasi va ser sotmès a prova amb el martiri a l’època de Traià i justament escriu la carta esmentada pel llibre en la imminència de la mort.
L’autor escomet doncs el repte de confutar aquestes quatre objeccions i assegura que segons ell el llibre del gran Dionís és autèntic.
1 Obra que s’ha perdut. El seu autor seria del VI segle, segons, R. Henry. Aquest Dionís podría ser l’Areopagita, sempre segons R.Henry.
(Photius, Bibliotheque, Ed. R.Henry, París, 1959)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada