Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

14 de juny de 2019

Konstandinos Kavafis: Bàquic


Fart d'erràtics daltabaixos, fruit del nostre món,
en aquest tassó, hi vaig trobar consol:
hi guardo vida, anhels i esperes;
   poseu-me'n, vull beure.

Aquí, lluny del malastruc, de les borrasques de la vida,
em sento com el mariner que sobreviu al naufragi
i es troba sa i estalvi al port, a bord del seu vaixell.
   Posa'm el beure.

Oh! sana efervescència del meu vi, que apartes
tots els freds efluvis. El glaç de la desgràcia,
de l'odi o la calúmnia, no m'afecten:
   poseu-me'n, vull beure.

Ja no veig la lletja, nua veritat.
Gaudeixo una altra vida, tinc un nou univers:
visc a l'amplitud de les planors dels somnis...
   poseu, poseu-me'n, vull beure.


Si és metzina i descobreixo
l'agror mortal que porta a dins, tant és,
hi vaig trobar plaer, delit i allò sublim, en el verí;
   poseu-me'n, vull beure.



[Termina aquí aquesta breu antologia de poemes refusats de Kavafis. Properament vindran més propostes. Aquestes també força fora temàtica respecte a aquest blog, fruit dels meus viatges textuals, erràtics i molt poc acadèmics, pel món grec].

Cap comentari:

Publica un comentari