Tàcit l'Autokràtor
s'ha posat malalt.
Està decrèpit
l'home, ja no pot parar
les embranzides de
la guerra.
Al llit d'un sòrdid
campament,
a Tíana, vil·la
d'indigents –tan lluny!–
recorda l'estimada
terra
de Campània,
l'hort, el mas, la passejada
matinal –la seva
vida fa sis mesos.
I al mig de l'agonia
renega
del senat, escòria
de senat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada