Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

12 de juny de 2019

Kostandinos Kavafis: Logos i silenci

Si les paraules no tenen sentit, el silenci és valuós.
Proverbi àrab.

«El silenci és or i la paraula és argent»

Quin sacríleg pronuncià semblant renec?
Quin home asiàtic, cec i mut i indiferent
davant la Moira, cega i muda? Quin dement,
tan inhumà com miserable, fent ultratge a la virtut,
de psique, en diu quimera i anomena argent el Logos?
El nostre únic do, escaient als déus, que tot
ho abasta –inspiració, dolor, felicitat, amor;
el sol i únic tret humà en la nostra natural bestialitat!
Tu, que l'anomenes plata no hi creus,
en el futur que dissoldrà el silenci, un mot ple de misteri.
No et complaus amb la saviesa, ni t'atreu el progrés:
t'agrada la ignorància... el silenci d'or.
Estàs malalt. Silenci obtús és malaltia mortal,
Logos, càlid i afectuós, és benestar.

Cap comentari:

Publica un comentari