Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

28 de juny de 2019

Anònim hipocràtic: Hipòcrates i la follia de Demòcrit (4)

Hipòcrates saluda Dionís1.

Espera'm a Halicarnàs o si no, amic meu, afanya't a venir, ja que haig d'anar a Abdera sens falta, a causa de Demòcrit: la seva ciutat m'ha demanat d'intervenir perquè s'ha posat malalt. Realment és increïble l'empatia de la gent amb ell, Dionís: la ciutat cau malalta alhora que el seu conciutadà, com si fossin una sola ànima; fins al punt que també els abderites em semblen necessitar atenció. Personalment, crec que no es tracta de malaltia, sinó d'un excés de saber, que no és ben bé un excés –més aviat, és considerat així per la gent comú– atès que allò que supera la mesura en virtut mai no és negatiu. L'abundància deriva en suposició de malaltia per la ignorància de qui opina. Tothom opina que en els altres allò que abunda sobra, si és quelcom que no es té: més o menys com el covard creu veure desmesura en el coratge, o l'avariciós en la generositat, o com tota situació de carència fa semblar exageració la mesura perfecta de virtut. Així doncs, serà només quan l'hagi vist personalmentamb un pronòstic fet només llavors– i l'hagi sentit enraonar, que en sabrem més2.
Quant a tu, Dionís, afanya't a venir. Vull que passis uns dies al meu país fins que no hagi tornat jo, per a ocupar-te dels nostres afers i especialment de la nostra ciutat. L'any es presenta en bona salut –no sé per quines circumstàncies– i segueix tal com estava. Així que, les malalties no ens turmentaran gaire. Però, sigui com sigui, vine. T'allotjaràs a casa meva, d'allò més confortable, perquè la meva dona restarà a casa dels seus pares durant el meu viatge. Controla què fa en tot cas, perquè tingui seny, no sigui que pensi als altres homes aprofitant de l'absència del seu home. És cert que sempre s'ha portat com cal, els seus pares són persones honestes: el seu pare és un vellet enèrgic, un fustigador extraordinari de la indecència. Amb tot, la dona sempre necessita d'algú que la freni ja que, si no es desbrossa diàriament com les plantes, té sempre un què de selvàtic que n'incrementa la ufanor3. D'altra banda, crec personalment que, en el control d'una muller, un amic serà més escrupolós que els seus pares, perquè per ella no tindrà la mateixa benevolència que ells, motiu pel qual sovint atenuen les amonestacions: en tots els aspectes la indiferència és més sensata, car no cedeix a la benevolència.

Salutacions.



[Oeuvres Complètes d'Hippocrates Tome IX, Ed. E. Littré, Paris, 1861, J. B. Baillère et Fils, pag. 332-336]



1 Y. Hersant aventura la hipòtesi que es tracti del rètor i historiador Dionís d'Halicarnàs del I segle aC. La qual cosa creiem improbable perquè seria un anacronisme molt greu per part de l'autor de les cartes apòcrifes que, pel que estem veient, ignorant no és. Recordem que tant Hipòcrates com Demòcrit van viure el V segle aC.
2 Als Preceptes (un text hipocràtic considerat tardà) trobem la insistència sobre l'obligació de treballar sobre els fets. Per exemple, al primer precepte diu: «Aquell que sap això, per practicar la medicina ha de cenyir-se primer no pas a raonaments versemblants, sinó a l'experiència argumentada. El raonament és una mena de memòria sintètica d'allò que la sensibilitat ha percebut.» I encara, al segon precepte: «No feu servir arguments fundats únicament en el discurs, sinó fundats en fets demostrats. Les afirmacions de xerrameca són arriscades i relliscoses. Per tant com a regla general cal cenyir-se als fets i, quant a això, ha de ser sense excepcions si es vol obtenir aquella capacitat fàcil i segura que anomenem medicina.»
3 Un símil agronòmic introduït per l'adjectiu akólaston («no corregit», «no castigat», però també «no podat»).

Cap comentari:

Publica un comentari