Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

4 de juny de 2019

Kostandinos Kavafis: Dolces veus

Les veus més dolces són aquelles
ja callades, són ressons
–al cor tan sols– de l'aflicció pel dol.

Quan somiem, modestes i porugues, venen
les veus de la malenconia,
i ens porten al record, tan feble,

els cars difunts que freda, la terra freda
amaga, i per als quals l'aurora
riallera mai no brilla, ni broten primaveres.

Les veus sospiren melodioses: i dins l'ànima,
la poesia primera de la vida
ens sona... com, de nit, una música distant.


[Επιμέλεια Γ. Π. Σαββίδης. Από τα Αποκηρυγμένα, Ίκαρος 1983]

Cap comentari:

Publica un comentari