Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

15 d’agost de 2013

Barlaam i Joasaf: Llibre sisè (1)

  Hi havia doncs en aquella època un monjo, savi en allò diví, ple d'equilibri en els actes i en les idees, que practicava la vida monàstica al seu més alt nivell de perfecció. D'on venia, de quin país era, no ho sé pas, però habitava alguna de les terres ermes de Senaar1 en la perfecció del do del sacerdoci. Barlaam, es deia així aquell vell home, assabentat per una revelació divina d'allò que succeïa al fill del rei, sortí del desert i tornà a les terres habitades. Llavors, es canvià d'hàbit i s'embarcà en un vaixell, arribant al regne de l'Índia i, fent-se passar per mercader, arribà a la ciutat on justament el fill del rei tenia el seu palau. Llavors, durant uns quants dies investigà detalladament sobre ell i sobre quina era la gent del seu entorn.
  L'informaren que el tutor, de qui ja hem dit, tenia especial familiaritat amb el jove, i així l'encontrà personalment i li va dir: “Us2 volia conèixer, senyor, perquè sóc mercader: vinc d'un país llunyà i tinc una pedra de gran valor, que mai no n'he vist una d'igual, i que no he ensenyat a ningú fins al dia d'avui. Ara ja us la mostraré –atès que em sembleu una persona intel·ligent i sensata– car em podeu dur a la presència del fill del rei i jo l'hi pugui donar: és sens dubte incomparablement superior a qualsevol altra bellesa, ja que és capaç fins i tot de portar la llum de la saviesa als qui tenen el cor cec, obrir les orelles als sords, donar la veu als muts, donar força als malalts; torna el seny als bojos, persegueix els dimonis, i aporta generosament a qui la té tot allò que és bo i bonic.”
  El tutor llavors li respongué: “Veig que ets un home de principis sòlids, però les teves paraules em semblen d'una presumpció exagerada. Jo no seria capaç d'explicar-te totes les pedres i les perles de gran valor que he vist! Però, amb els poders que tu descrius, no n'he vist cap ni n'he sentit parlar. En fi, ensenya-me-la i, si és com tu dius, la portaré al fill del rei que et recompensarà amb honors i dons amb escreix Però, si no m'ho asseguro veient-ho amb la mirada veraç dels meus ulls, no puc explicar al meu rei i senyor totes aquestes meravelles sobre quelcom poc segur.”
  I Barlaam li replicà: “Teniu raó dient que no heu vist ni sentit mai un poder i unes propietats semblants. L'explicació que us he fet no tracta d'una qüestió qualsevol, sinó de quelcom gran i miraculós. I atès que ho voleu sentir, escolteu el que us dic. Aquesta valuosa pedra, juntament amb els poders i propietats ja esmentats, té una altra facultat: qui no té una vista penetrant i en bones condicions i un cos pur i incontaminat no la pot observar des de prop. Si algú, sense estar bé d'una d'aquestes dues coses, fita amb imprudència la pedra preciosa segurament perdrà justament la vista i el seny. Al meu parer – tinc coneixements de medicina – veig que els vostres ulls són malalts i temo causar-vos la pèrdua de la vista que encara teniu. En canvi, he sentit que el fill del rei viu en castedat i té uns ulls joves i sans: per això no m'amoïna ensenyar-li aquesta joia. No sigueu negligent doncs, no priveu el vostre senyor d'una oportunitat semblant.”
  I l'altre: “Si això és així, no m'ensenyis la pedra, perquè la meva vida està tacada per molts pecats i, tal com deies, tinc la vista malament. En tot cas com que les teves paraules m'han convençut, aviat explicaré tot això al meu rei i senyor.”
  Això va dir i, quan es presentà al fill del rei, li ho explicà tot fil per randa. L'altre, mentre escoltava les explicacions del seu tutor, experimentava una mena d'eufòria espiritual que espirava en el seu cor i, com si tingués l'ànima plena de Déu, manà que li duguessin l'home aquell immediatament.

[CONTINUARÀ]

1 Cesaretti & Ronchey ens recorden que podria ser Shinar a la Mesopotàmia, o l'homònim territori a entre Egipte i Etiòpia o bé la terra de Sarandib, a Ceylon.
2  En el discurs de Barlaam, faig servir el vós, perquè s'adreça a l seu interlocutor amb κύριε, amb el mateix criteri que quan algú s'adreça al rei amb βασιλέυ.

[Die Schriften des Johannes von Damaskos VI/2, Historia animae utilis, Edit. Robert Volk, De Gruyter, Berlin, New York, 2006, pàg. 48-51]

Cap comentari:

Publica un comentari