Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

22 d’agost de 2013

Barlaam i Joasaf: Llibre sisè (2)

  Quan doncs va venir Barlaam, després que li desitgés la pau segons la usança, el convidà a asseure's. Un cop sortit el tutor, Ioasaf digué al vell: “Mostra'm la pedra preciosa; el meu tutor em va dir que me n'explicaries les meravelles i les propietats miraculoses.”
  Barlaam començà així a debatre amb ell: “Majestat, no seria just parlar-vos falsament o amb superficialitat davant de tan altes expectatives. Tot allò que us va explicar el vostre tutor de part meva són veritats incontestables. Tanmateix, sense rebre una prova de la vostra sensatesa, no és lícit revelar-vos el misteri. Ja que diu el meu amo: El sembrador anà a sembrar; i en la sembra, unes llavors van caure al sender, llavors van venir els ocells i se les menjaren. Unes altres van caure entre les pedres, on no hi havia gaire terra, brotant immediatament per no tenir terra profunda i quan es llevà el sol s'escalfaren i s'assecaren per no tenir arrel. Unes altres encara van caure a la bardissa; van créixer els esbarzers i les ofegaren. Unes van caure a la terra bona i van donar fruit multiplicat per cent1. Si trobaré terra bona i fèrtil en el vostre cor, hi sembraré tot seguit la llavor divina i us revelaré el gran misteri; mes si és rocosa o bardissenca o si pel sender hi passa tothom, és certament millor no sembrar la llavor de salvació per deixar-la a la mercè de les aus i els animals: davant d'aquests, tinc del tot prohibit deixar-hi les perles. Però, amb vós estic convençut que es donen les millors condicions, aptes a la salvació, i que veureu la pedra de valor inestimable i gràcies al resplendor de la seva llum tindreu així mateix l'honor de ser llum i donareu fruit multiplicat per cent. Per vós, de fet, he escomès aquesta empresa, he recorregut un llarg camí, per mostrar-vos allò que mai no vau veure, per ensenyar-vos allò que mai no vau sentir.”

1 Mt. 13.3-8.

[Die Schriften des Johannes von Damaskos VI/2, Historia animae utilis, Edit. Robert Volk, De Gruyter, Berlin, New York, 2006, pàg. 51-53]
 

Cap comentari:

Publica un comentari