Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

1 de juny de 2012

Ignasi Diaca: Poema anacreòntic penitencial dedicat al deixeble Pau (1)

El final de la vida és sense retorn,
no corris doncs endebades;
aquí, persegueix la virtut,
per trobar la pau més enllà.

La vida no és duradora,
és herba de fàcil pansir,
benestar imaginari,
petjades efímeres.

Mira com tot és pols, tot és cendre,
allò que és part del món serà part de la tomba.

La mare ha plorat de dolor
sobre el meu sepulcre
i, tan sols en mirar-ho,
la pena t'encongirà el cor.

Les tombes vessen de llàgrimes,
vessen de laments infinits:
qui s'aboca a un sepulcre
hi troba dolor.

Aixeca l'ull al meu
sepulcre i mira la terra:
Hades m'ha arrancat
com un tendre arbrissó.

Plutó insaciable, oberta
l'obscura mansió, se'm va endur,
a mi, Pau, com un verd
branquilló, podat abans d'hora.

La mort sega la beutat
del jovent, com blat immadur,
perquè, de veritat,
és una falç implacable.

[Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 664]

Cap comentari:

Publica un comentari