Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

12 de juny de 2012

Jordi Gramàtic: Epitalami

Bufa una brisa nupcial
i sona una música;
de prompte, els cants de les Gràcies trenen
la manta nuvial d'Afrodita.

Eros, que es mofa de tot
i lliga estirp amb estirp,
del buirac generós
gita el dard del desig.

Hi és el vell Nil1,
el cap coronat de roses,
bellugant els peus blancs
per ballar amb els joves.

Apol·lo, rei de la cítara,
entona un cant de nuviatge;
hi són les Muses boniques,
celebrant, amb Bròmios2, les núpcies.

Per això surto feliç –
un cop escrit el poema –
a ballar amb els joves,
car he acomplert el costum de les noces.

1 Ciccolella destaca que la personificació del riu Nil junt a altres divinitats típiques dels epitalamis apareix als epitalamis d'un poeta egipcià: Diòscor.
2 Βρόμιος. Epítet de Dionís. També és sinònim de vi.

[Matranga, Anecdota Graeca, Roma, 1850, pàg. 573]

Cap comentari:

Publica un comentari