Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

9 de juny de 2012

Ignasi Diaca: Poema anacreòntic penitencial dedicat al deixeble Pau (final)

 
M'acollí l'il·lustre Esteve,
el qui primer aixecà el trofeu,
el qui va veure sota un cel esquinçat
el Fill segut amb el Pare.

Beat, tu que ja has fet el camí de la benaurança
empenya'm a mi, Pau, cap al refugi de Crist.

A casa teva, m'hi amago,
Esteve, i imploro fremint
que Déu sigui propici
quan obri el judici.

Hades sota terra
amagarà tots els mortals,
amb tot, el nunci de vestit
rutilant durà llum a tothom.

Senyor de tots, morts i immortals,
tant de bo duguis Pau a ton palau, amb els teus.

Mare, com a fill estimat
que soc, et crido; vell pare,
quan ja no ploris, tant de bo
ens acompanyis en la joia eternal.

Arribares1 als anys juvenils
plens de joia, i et perdí com a fill;
vas trobar un segon pare,
Déu, que tot ho ha creat.”2

Ja heu ruixat l'himne de llàgrimes,
no l'amareu amb més plors:
per als morts, l'himne és un premi
i Déu se'n complau.

1 ἔλασας. Preferit a ελάσας de Matranga, segons Ciccolella.
2 En aquesta estrofa en 2ª persona l'autor intenta una mena de diàleg amb el seu pare. Els guionets són de Ciccolella.

[Matranga, Anedocta Graeca, Roma, 1850, pàg 664]

Cap comentari:

Publica un comentari