Lleó Filòsof (2)

Centó homèric¹

Mare meva, madrastra, que tens un cor insensible²,

em fa mal la ferida, un mortal me l'ha oberta³

en la nit tenebrosa, quan dormen els homes mortals⁴,

nu, sense casc, sense escut, fins i tot sense llança⁵.

Tot el glavi va escalfar-se amb la sang⁶, i després

va alliberar un líquid⁷ innocent i tebi⁸.

1 És un centó, és a dir un collage de versos homèrics: era una pràctica bastant comú en època medieval compondre poemes unint diferents versos d'un o més poemes. En aquest cas l'objectiu és tenir un efecte més aviat goliardesc, diguem-ho així.

2 Μήτερ ἐμὴ δύσμητερ, ἀπηνέα θύμον ἔχουσα. Odissea 23, 97 (versió de C. Riba).

3 λίην ἄχθομαι ἕλκος ὅ με βροτὸς οὔτασεν ἀνὴρ. Ilíada 5, 361 (versió M. Peix).

4 νύκτα δι’ ὀρφναίην, ὅτε θ’ εὕδουσι βροτοὶ ἄλλοι. Ilíada 10, 81

5 γυμνὸς ἄτερ κόρυθός τε καὶ ἀσπίδος, οὐδ’ ἔχεν ἔγχος. Ilíada 21, 50 (versió M. Peix)

6 πᾶν δ’ ὑπεθερμάνθη ξίφος αἵματι. Ilíada 20, 476 (Versió M. Peix).

7 Tot i que està citant literalment un vers homèric, juga amb l'ambigüitat del mot οὖρον, que en Od. 5.268 s'entén com “brisa” i aquí en canvi es pot entendre com “líquid”.

8 οὖρον δὲ προέηκεν ἀπήμονά τε λιαρόν τε. Odissea 5, 268.

[Ed. R. Cantarella, Poeti bizantini. Vol. 1 Milà, 1948, Pàg. 146]