Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

22 de març de 2012

Barlaam i Ioasaf: Llibre tercer

La predicció
   A la mateixa festa per al naixement del nen es presentaren davant el rei uns cinquanta-cinc homes, dels millors, experts en la ciència astrològica caldea. El rei doncs, els va fer venir a la seva presència i els demanà que, un per un, diguessin què seria el seu fill recent nascut. Després d'estudiar-ho amb gran atenció, digueren que seria una persona important per cabal i poder i que superaria tots els reis anteriors. Només un dels astròlegs, superior a tots els seus companys, digué: “Pel que m'ensenya el curs dels astres, Majestat, l'èxit del nen que us acaba de néixer, no serà al vostre regne, sinó en un altre més alt, que el supera infinitament. També crec que es convertirà a la fe cristiana, la que perseguiu, i no fallarà ni en l'objectiu ni en les expectatives.” Això va dir l'astròleg, com ho va fer antigament Balaam1, no perquè l'astrologia diu la veritat, sinó perquè Déu mostra la veritat a través dels seus enemics, per tal de treure qualsevol excusa als infidels.
   El rei escoltà això, però es va prendre la profecia molt malament; el dolor li tallà la joia. Amb tot això, en una ciutat allunyada va fer construir un palau magnífic, amb uns edificis de disseny brillant, i hi va posar el seu fill a viure quan arribà a l'adolescència; ordenà que era prohibit sortir-ne, donant l'encàrrec d'ocupar-se d'ell a mestres i servents, tots joves i de bella presència. Els intimà així mateix de no revelar-li res de les afliccions de la vida: ni vellesa, ni malaltia, ni pobresa, ni rés més de dolorós, que podria interrompre'n la felicitat, i de proposar-li tot allò agradable o delectable; això perquè la seva ment, feliç i satisfeta, no pogués pensar al futur, ni escoltar, ni el més mínim esment, la història de Crist i la seva doctrina. Es proposava amagar-li sobretot això, ja que temia la predicció de l'astròleg. Si passava que un dels seus servents es posava malalt, ordenava de treure'l immediatament d'allà i el substituïa amb un altre de jove i amb bona salut, perquè els ulls del fill no notessin absolutament res d'estrany. El rei ho havia preparat i ho posava en pràctica d'aquesta manera. Mirava però no veia, escoltava però no entenia2.
   Informat que uns monjos havien sobreviscut, quan pensava que no n'havia quedat ni rastre, s'omplí de ràbia i els envestí amb violència: envià els pregoners a recórrer totes les ciutats i contrades del país, anunciant que en tres dies allà no hi seria, en cap cas, cap membre de l'ordre monacal. I si se'n trobés algú després dels tres dies marcats, hauria de ser lliurat a la mort pel foc o l'espasa, “perquè aquests”, deia ell, “convencen el poble a seguir el crucificat com si fos Déu”. Mentrestant va succeir un fet pel qual va créixer encara més l'hostilitat i l'odi del rei contra els monjos.

1 Nombres, 22 i següents.
2 Referència a Iasïes 6, 9.

[John Damascene, Barlaam and Ioasaph, London i Cambridge 1957, pàg.  32, 34, 36]

Cap comentari:

Publica un comentari