Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

3 de març de 2012

Lleó Filòsof (1)

La vellesa és freda i jo soc mocós
per natura. A sobre, el mes de febrer
és el més gèlid: el signe de l'Aquari,
que ara gira en conjunció amb el sol,
a certes contrades congela fins els vins
i trenca les àmfores pel fred.
La casa que habito, a més a més,
és coberta per la neu i és massa freda.
El mestral és aspre i punyent, penetrant
i tempestuós, amb bufades d'infern:
el migjorn ja no hi és pels nostres indrets.
Com pot ser doncs, amic meu, que em vegis
misèrrim, tenallat per tanta fredor,
i recomanis que em begui aigua?
Car si et faig cas, esdevindré neu
o potser calamarsa; moriré
i seré intocable pels enterramorts,
ja que els semblaré com de gel,
seduït pel teu consell refrescant.
Ves-te'n llavors a les contrades de l'Índia,
als països dels agesimbes1 i dels blemmis2,
on diuen que la vinya no floreix,
setciències, ensenya allà el teu saber mèdic.
A nosaltres no ens cal el teu art,
si volem sobreviure i veure el sol.

1 Nom de poble que no he pogut identificar.
2 Nom de poble que els escriptors antics situen a Etiopia.

[Ed. R. Cantarella, Poeti bizantini. Vol. 1 Milà, 1948, Pàg. 147]

Cap comentari:

Publica un comentari