Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

29 de juliol del 2019

Macedoni de Tessàlonica: AP 5, 227

A la dona estimada

Hom cull el fruit de la vinya cada any, i ningú,
   sempre que talla el raïm, no en desdenya el circell.
Noia de braços rosats, monument a la meva fal·lera,
   t'he lligat a un tendre cinyell amb un nus que hi he fet
i cullo el fruit de l'amor1. No puc esperar més estius,
   ni més primaveres: en tens massa d'encant, a dins teu.
Tant de bo siguis jove per sempre i en el cas que un circell sorneguer
   t'aparegui d'arrugues, l'acceptaré, car t'estimo.


[Macedonius Consul, The Epigrams, Editor John A. Madden, Georg Olms Verlag, 1995, pàg. 121]


1 Inspiradors d'aquest «τρυγόω τὸν ἔρωτα» i de tota la metàfora que regeix l'epigrama poden ser molts poemes i autors (Madden n'esmenta alguns). Però tots aquests tenen una mare, més ben dit, La Mare, és a dir Safo Fr. 105a:
οἶον τὸ γλυκύμαλον / ἐρεύθεται ἄκρῳ ἐπ' ὔσδῳ,
ἄκρον ἐπ' ἀκροτάτῳ, / λελάθοντο δὲ μαλοδρόπηες,
οὐ μὰν ἐκλελάθοντ', ἀλλ' οὐκ ἐδύναντ' / ἐπίκεσθαι
Tal com la poma qui vermelleja tota sola dalt de tot
de la branca més alta: els qui feien la collita l'han oblidada.
Oblidada? No, és que no han pogut abastar-la.

La traducció del fragment és de Carles Riba, descoberta per Ramon Torné i Teixidó (per cert, seguidor d'aquest blog) i publicada en un article de 1997 de la revista Faventia que es pot trobar al Web: no poso l'enllaç perquè és quilomètric, però només cal teclejar carles+riba+safo a Google.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada