Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

31 de maig de 2019

Konstandinos Kavafis: El poeta i la musa

EL POETA

Quin benefici o quin profit buscava el Fat
quan féu de mi un poeta en la impotència?
Els meus poemes són en va: les notes de la lira,
d'allò més musicals, no copsen veritat.

Podria fer un himne a un noble sentiment,
–i glòria i virtut, ho sé... tan sols uns somnis.
Arreu, allà on miro, hi trobo desencís,
el peu em rellisca entre els espins.

La terra és una esfera fosca, freda, mentidera.
Els meus poemes són un fals retrat de l'univers.
Amor i joia, canto. Quina mísera paròdia,
la pobra lira, a la fira dels enganys!

LA MUSA

Poeta meu, no ets mentider. I l'univers que albires
és veritat. Les cordes de la lira
coneixen veritat, i en aquesta vida, elles sí,
ens són les guies més segures.

Ets el ministre del Diví que et va donar una part,
de bellesa i primavera. Un cant melat
et regalima al llavi. Ets un cabal
de mirra –una àuria prometença, veu del més enllà.

No tinguis por, si Terra s'arrecera en la foscor,
no pensis que tot el que és silenci sigui etern.
Tens uns plaers a prop, amic, i flors i valls.
Confia i ves cap endavant, que l'alba ja és aquí!

Només hi ha boira fina esparverant-te els ulls.
Gentil, Natura et para sota un vel garlandes:
roses, violetes i narcisos de noblesa,
són el fragant guardó per al teu cant.

Cap comentari:

Publica un comentari