Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

28 de gener del 2014

Pal·ladi, Història Lausíaca: Amun el nitiota

Deia doncs [Arsisi]1 que la vida d'Amun havia estat aquesta: atès que era orfe, quan era un jove de vint-i-dos anys va ser obligat a casar-se pel seu oncle. Sent-li impossible oposar-se a la voluntat de l'oncle, va decidir deixar-se posar la corona2, asseure's a la cambra nupcial i prestar-se a tots els ritus propis de la boda. Però quan els nuvis es van posar al llit i tothom ja havia sortit, llavors Amun es llevà, anà a tancar la porta, es va asseure al llit i va fer venir la benaurada esposa, tot dient: “Veniu, senyora meva, que us explicaré com està la cosa. La boda que acabem de celebrar és una cosa ben inútil, no té cap sentit. Serà millor si d'ara endavant ens en anem a dormir cadascú pel seu compte perquè farem content Déu si conservem intacta la virginitat.” I tret un llibret d'un plec del vestit, li-ho va llegir, en nom de3 l'apòstol i del Salvador, car ella no coneixia les Escriptures4, i bo i glossant-ne nombrosos punts amb tot de comentaris fruit de la seva opinió personal, va introduir la qüestió de la virginitat i la castedat. Com a resultat, la noia, convençuda per la gràcia de Déu, va dir: “Jo també estic convençuda, senyor, què manes doncs?” “Vull que cadascú de nosaltres d'ara endavant visqui separat”. Però ella no hi estava d'acord. Va dir: “Continuem a la mateixa casa, però dormint a llits separats”. Va viure doncs amb ella divuit anys a la mateixa casa, ocupant-se tot el dia de l'hort i del jardí dels bàlsams. Era en efecte preparador de bàlsams: és aquell bàlsam que creix com la vinya que cal curar i podar i que dóna molta feina. Llavors al capvespre, un cop a casa, resava les pregàries i sopava amb ella; i havent resat de nou la pregària de la nit, sortia. En fi, menant aquesta vida havien assolit la pau interior, llavors van tenir efecte els precs d'Amun car finalment ella li va dir: “Senyor meu, us haig de dir una cosa: no tindré dubtes5, si m'escolteu, que m'estimeu segons Déu”. “Digueu-me què voleu”. I ella: “És just que vós, que sou home i practiqueu la justícia, i jo que he seguit amb entusiasme el mateix camí, visquem separats. És absurd que amagueu aital virtut vostra vivint amb mi en castedat.” L'home doncs va donar gràcies a Déu i li va dir: “Llavors quedeu-vos aquesta casa, que jo me'n construiré una altra.”
D'ell, el beat bisbe Atanasi va explicar un miracle en la biografia d'Antoni, va dir que en arribar al riu Licos, amb el seu deixeble Teodor, com que tenia vergonya de despullar-se i que el veiés nu de pèl a pèl, es va fer trobar a l'altra borda sense haver usat cap embarcació, sinó transportat per un àngel. En fi, aquest Amun assolí un nivell tal de perfecció en la vida i en la mort6 que, el beat Antoni en va veure l'ànima sent duta al cel pels àngels. Aquell riu, jo el vaig travessar en barca amb certa por, era un dels braços del gran Nil.


1 Veure capítol anterior.
2 La corona dels nuvis.
3 ἐκ τοῦ προσώπου. És un ús que es troba amb certa freqüència en Pal·ladi, si més no al Dialogus de Vita Johannis Chrisostomi (91, 21; 134, 6; 136, 2).
4 ἀπείρῳ οὔσῃ γραφῶν. És veritat que es podria interpretar també com “no sabia de lletres”. Però γραφή en Pal·ladi, només es troba amb aquest sentit. Per referir-se al saber llegir i escriure, hauria utilitzat γραμμάτων.
5 ἵνα... πληροφορησθῶ. ἵνα amb valor completiu.
6 οὕτως ἔβιώσε καὶ οὕτως ἔτελειώθη.


[Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartelink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 8]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada