Pal·ladi, Història Lausíaca: Pambo

Entre la gent que vivia en aquella la muntanya hi va haver també el beat Pambo, mestre del bisbe Diòscor, dels seus germans Annoni, Eusebi i Eutimi, i d'Orígenes, nebot de Draconci, home admirable. Aquest Pambo tenia moltes virtuts i mèrits, entre d'altres, tenia el menyspreu per l'or i l'argent que la Paraula ens exigeix. Justament sobre això m'explicà la beata Melània: “Al principi, quan vaig venir de Roma a Alexandria, en assabentar-me de l'excel·lència d'aquell home, Isidor me'n va fer una descripció i em va acompanyar a veure'l al desert; doncs bé vaig oferir a Pambo un cofre¹ amb tres-centes lliures² de plata, tot convidant-lo a tenir una part del meu patrimoni. Ell estava assegut trenant fulles de palmera i sense fer cap gest d'agraïment, 'Déu t'ho pagui', va respondre, tot dient a Orígenes, el seu assistent: 'Agafa'l i distribueix-lo entre els germans de la Líbia i les illes, que aquelles comunitats s'ho passen pitjor'. I l'instà a no donar res a Egipte perquè el país era més ric. Quant a mi –seguia explicant ella–, estava dreta esperant-ne unes paraules d'estima o d'elogi per la meva donació i, atès que no vaig sentir res, li vaig dir: 'Senyor, per si no ho sabeu, són tres-centes lliures!' Ell sense ni tan sols aixecar el cap: 'Filla, a qui les dónes, no li cal una balança. El qui pesa les muntanyes³ amb més raó coneix la quantitat de la plata. Si és a mi que has portat això, has fet bé a explicar-m'ho, però si és per a Déu, que no menysté els dos òbols⁴, calla'. Aquest va ser el tracte –ella explicava– que em va donar el meu senyor quan vaig venir a la muntanya. Poc després, l'home de Déu va morir sense haver tingut febres ni malalties, sense més ni més, mentre sargia el seu cabàs, a l'edat de setanta anys. Em va fer cridar i, sent a la darrera puntada per terminar i a punt per al desenllaç, em va dir: 'Agafa aquest cabàs de les meves mans, perquè em tinguis record, car no tinc res més per deixar-te'”. Llavors ella el preparà per a la mort, amortallant-ne el cos amb teles de lli i el va dipositar al sepulcre.

Expliquen que Pambo quan va morir, just en el moment del desenllaç, va dir als presents, Orígenes, prevere i ecònom, i Ammoni, ambdós homes cèlebres, i la resta dels germans: “D'ençà que vaig venir a aquest indret del desert, em vaig construir la cel·la i m'hi vaig establir no recordo haver menjat mai pa regalat, que no me l'hagués guanyat amb les meves mans. No tinc recança per res que hagi dit fins ara mateix; així i tot, me'n vaig cap a Déu com si no hagués ni tan sols començat a estar al seu servei”. Orígenes i Ammoni, quan ens parlaven d'ell, explicaven: “Sempre que era consultat sobre algun aspecte de les Escriptures o qualsevol altra qüestió lligada a la pràctica ascètica, no contestava mai de seguida, sinó que al·legava: 'No ho he trobat encara'. Sovint podien arribar a passar tres mesos i ell no donava cap resposta perquè deia que no en tenia. Però així, s'acceptaven els seus responsos, curosament elaborats segons Déu, com si fossin de Déu. Hom deia que ell tenia la capacitat d'explicar-se amb gran subtilesa, fins i tot més que el gran Antoni i tots els altres”.

De Pambo la tradició tramet aquesta anècdota: l'asceta Pior, una vegada que va anar a veure'l, es va portar el seu propi pa i ell li va cridar l'atenció: “Per què fas això?” “Per no ser un pes”, va contestar. I sense replicar, li va donar tota una lliçó quan, temps després, el va anar a veure duent un pa que ja havia mullat i quan l'altre li va preguntar, contestà: “L'he sucat ja, per no ser un pes”.

1 ἀργενταρίαν. En aquesta forma és un àpax absolut. En texts molt posteriors, del IX segle, es pot trobar el mot ἀργεντάριον amb aquest significat (veure Lexikon zur byzantinischen Gräzität s.v.).

2 Una λίτρα és una lliura romana de 12 unces (327,45 gr.). Val a dir que al cofre hi ha 98 kg de plata.

3 Referència a Isaïes 40, 12.

4 Referència evangèlica, Marc 12, 42 i Lluc 21, 2.

[Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartelink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 10]