Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

21 de gener de 2014

Pal·ladi, Història Lausíaca: Els anacoretes de la Nítria

Després de dedicar-me doncs a visitar per tres anys els monestirs pels volts d'Alexandria, uns dos mil homes plens de virtuts i de zel, vaig marxar i em vaig dirigir cap a la muntanya de la Nítria. Entre la muntanya i Alexandria s'estén per setanta milles el llac anomenat Maria1, i navegant-hi per un dia i mig, vaig arribar a la muntanya per la seva banda meridional. Prop d'allà s'estén el desert que arriba fins a Etiòpia, fins a la terra dels Mazics2 i fins a Mauritània; en aquesta muntanya viuen uns cinc mil homes que segueixen diferents disciplines, cada qual com pot i com vol. Així que, és possible viure tot sols, de dos en dos, o en comunitats nombroses. Hi ha set forns de pa que atenen aquests homes i també els anacoretes del desert que són sis-cents. Vaig estar vivint un any per aquestes muntanyes traient molt de benefici dels benaurats pares Arsisi el gran, Putuvaste, Asió, Croni i Sarapió, per l'estímul que representaven els ensenyaments que en rebia. A la muntanya de Nítria hi ha una gran església amb tres palmeres, a cadascuna hi penja un assot: el primer per als eremites que pequen, el segon per als lladres, si n'apareixen, la tercera per als qui vagin sortint. Així, tots els pecadors s'agafen a la palmera quan es demostra que es mereixen les fuetades i, un cop rebudes a l'esquena les que els correspon, se'ls dóna l'absolució.
Al costat de l'església hi ha un alberg on tenen acollits els forasters en viatge, durant tot el temps que es quedin, fins al dia que decideixin marxar, encara que siguin dos o tres anys. Després de passar-hi una setmana inactius, els dies següents els ocupen en alguna feina, a l'hort, al forn o a la cuina. Si es tracta d'algun notable, li donen un llibre, i li prohibeixen de parlar amb qualsevol fins a l'hora establerta. A susdita muntanya hi ha metges i pastissers; es pren vi i se'n ven també. Aquesta gent també es fabrica la tela, així que, són completament autosuficients. És més, qui s'aturi a parar l'orella a l'hora nona, podrà sentir com arriben salmodies de cada monestir i se sentirà transportat fins al Paradís. Van a3 l'església només els dissabtes i els diumenges. Hi ha vuit d'ells que s'encarreguen d'aquesta església i fins que viu el primer, cap altre celebra la missa, predica o administra la justícia4, sinó que es limiten a seure al seu costat en silenci.
Arsisi, de qui acabem de parlar, i molts altres ancians que vam veure amb ell, eren contemporanis del beat Antoni. Uns entre ells explicaven d'haver conegut fins Amun el nitriota, de qui l'ànima va anar al cel duta pels àngels. Arsisi també deia que havia conegut també Pacomi el Tabennesiota, un home de carisma de profeta, arximandrita de tres mil homes, del qual narraré més endavant.

1 És el llac Mareotis o بحيرة مريوط‎ Boḥēret Maryūṭ.
2 Ptolomeu Geographia 4, 2, 19: Τῶν δὲ Ταλαδουσίων εἰσὶν ἀνατολικώτεροι μέχρι τῶν ἐκβολῶν τοῦ Χιναλὰφ ποταμοῦ Μαχούσιοι. ὑφ’ οὓς τὸ Ζάλακον ὄρος καὶ μετὰ τοῦτο Μάζικες. Estem parlant d'un poble que ocupava una zona a prop del riu Chinalaf al nord d'Algèria a prop de Sersell (Caesarea). Però potser és una referència genèrica al poble berber, ja que el nom semblaria referir-s'hi (amazighs).
3 καταλαμβάνουσι. Veure Lampe s.v. 3 o 4.
4 Ramon i Arrufat es decanta per “confessa”, plausible en aquest context, que però no està documentat en Lampe s.v. amb aquest sentit. Recordeu els tres assots penjats a les palmeres fora de l'església. Altrament, no s'utilitza amb aquest significat en cap altre lloc de l'obra, sinó clarament en sentit de “administrar la justícia” (65, 5, Bartelink).

[Palladio. La storia lausiaca. Edit. G.J.M. Bartelink, Fondazione Lorenzo Valla, Milà, 1974, 7]

Cap comentari:

Publica un comentari