Miquel Andreòpul: El llibre de Syntipas (7)

El pa

   El segon dels savis consellers del rei, es presentà al rei i, prostrant-se al terra, li va dir:

   “Llarga vida pels segles dels segles, Majestat! He sentit que heu tornat a decretar la condemna a mort per al vostre fill. Humilment, recordo a Sa Majestat que, si tinguéssiu, diguem, un centenar de fills, no hauríeu de condemnar-ne ni un sol a morir; i estimant només un fill, quina importància encara més gran tindrà per a vós la seva vida? Ans no, Majestat, ben al contrari, el feu matar, quan caldria en canvi esbrinar primer si és real o falsa l'acusació contra ell. Pareu compte aleshores, senyor, de no fer matar injustament el vostre fill, per després sentir-vos culpable endebades i penedir-vos-en amargament. Ple d'angoixa, tornareu a cercar el vostre fill i no el trobareu. Us passarà allò que expliquen d'un mercader.

   S'explica doncs que no tocava el menjar o a la beguda si hi veia algun tipus brutícia. Un dia se'n va anar de viatge de negocis i, arribat a una ciutat, hi trobà allotjament i després envià el noi que l'ajudava, a comprar menjar a la plaça. Aquell hi anà i trobà una noia amb dos pans, bens nets, que oferia a la gent que passava. Satisfet pel seu aspecte net i polit, agradable a la vista, el criat comprà tot seguit els pans i els portà al seu patró. El mercader els menjà i es quedà tot content per la compra, tot dient al noi:

   'Compraràs cada dia aquest tipus de pa i me'n portaràs perquè en mengi.'

   El jove feia com li havia estat ordenat: comprava tot el pa d'aquella jove i el portava a l'amo. Però un dia arribà a la plaça i trobà la noia que no estava venent com sempre, llavors, tornat a casa de l'amo li va dir:

   'Senyor, sapigueu que no n'he pogut trobar més d'aquell pa. Me'l proveïa una noia que ara no en té per vendre.'

   I el mercader va respondre:

   'Crida'm la noia aleshores, que ens expliqui com preparava fins ara fa poc aquell pa, així nosaltres en farem un d'igual i no ens caldrà més comprar-ne.'

   El servidor llavors dugué la noia al mercant i l'home li va dir:

   'Jove digues-me, en veritat de quina manera preparaves aquell pa tan exquisit que venies al meu criat, perquè nosaltres també el volem fer igual que tu, ja que n'apreciem les qualitats i ens sembla molt bo.'

   'La meva patrona,' va respondre, 'es va fer una ferida a l'esquena sobre la qual el metge va recomanar això de dona! agafa farina ben neta, barreja-la amb mantega i mel i aplica-la a la ferida fins que cicatritzi completament, i així la meva ama va fer, tal com li havia ordenat el metge. Cada cop jo treia aquella massa de la ferida i la llençava. Després la recollia de terra, en feia pa i, quan venia el teu criat, l'hi venia. Ara, que la ferida de la patrona finalment s'ha curat, ja no cal preparar aquell pa.'

  Quan la noia acabà d'explicar això, el mercader, esglaiat, cridà que era un home mort i deia desesperat que això s'havia de curar: 'la boca i les mans les puc netejar, però com netejaré les entranyes?'

   Igualment doncs, meu rei, temo que pugui passar a Sa Majestat el mateix que a aquell mercader i que, tal com deia, buscareu el vostre fill i ja no el trobareu.”

[Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 19 - 22]