Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

28 d’octubre de 2012

Miquel Andreòpul: El llibre de Syntipas (3)

   Ella llavors, agafat el noi de la mà, el dugué a casa seva i encetà a parlar amb ell molt amablement. Però ell continuava amb ella el seu silenci, sense flaquejar davant les paraules ensucrades de la dona. Llavors ella li diu:
   “Estic convençuda que no tens cap motiu per no parlar, amor meu. Què pretens doncs callant durant tanta estona? Si tens por que et passi alguna cosa inesperada, et donaré un consell útil i t'estaré a sobre fins que no facis això que dic. És a dir: saps que el teu pare, se l'està menjant la vellesa, està perdent moltes facultats; tu, en canvi, estàs ple de vigor i en la flor de la joventut. Llavors, si t'animes, et puc organitzar un complot contra el teu pare i eliminar-lo, tu puges al tron al seu lloc i m'agafes com a esposa teva1.”
   Quan la dona malvada acabà de dir-li tot això, el noi va tenir un atac de ràbia furiosa; estava tant fora de si, que s'oblidà de l'ordre que el mestre li havia donat de no parlar durant set dies i li digué:
   “Dona, sàpigues que, si més no ara, fins que no passin set dies, no contestaré a això que acabes d'explicar.”
   La dona, a aquelles paraules, va perdre tota la seguretat i li agafaren els canguelis; s'empescà llavors una idea malvada, un pla homicida, contra el noi: tot d'una, s'estripà la túnica i, després de donar-se un cop a la cara, començà a xisclar ben fort. El rei sentí el crits, tot preocupat per la seva dona, de seguida la fa cridar i li demana:
   “Què són aquests crits?”
   “Majestat, era amb el teu fill, tot procurant convèncer-lo a parlar amb mi i, de sobte, se m'ha tirat a sobre intentant violar-me; i així m'ha estripat la túnica en l'agressió, com pots veure, i m'ha ferit a la cara amb les ungles. És veritat que sabia que el noi tenia uns quants defectes, però no imaginava, ni de bon tros, que estigués afectat per una monstruositat semblant.
  El rei, escoltà això, que mai a la vida s'hauria esperat i, colpit per aquella increïble explicació, tot ple de ràbia envers el seu fill, el repudià i el desheretà. I, amb aquella fiblada tan dolorosa al cor, empès per l'amargura del desconfort, covava idees estranyes i terribles contra el fill i finalment, entre els turments del dolor, en decretà la condemna a mort.
   Ara bé, el rei tenia set consellers, d'allò més savis, que solia tenir al corrent de totes les seves decisions. Els set consellers doncs, informats de la seva sentència contra el fill, decretada sense el seu consens, després de fer una consulta interna, consideraren que el rei, presa de l'odi i del dolor que l'aclaparaven, per haver donat crèdit a la declaració de la dona, havia condemnat el seu fill sense haver investigat. “No és just que el mati així, sense proves. D'aquí a un temps” , deien ells, “se'n penedirà amargament, ens acusarà, ens renegarà com uns enemics, per no haver-ne evitat l'assassinat. Vinga, doncs, pensem un estratagema com cal per al rei, com podem salvar el seu fill del cop de dalla de la mort?”
   Aleshores acordaren que, cada dia, cada un d'ells conversaria amb el rei sobre el seu fill. A més a més, un dels set savis, el que era el primer, va dir:
   “Avui jo em presentaré davant el rei i, per a aquest dia, allunyaré el seu fill de la mort. Vet aquí que es presentà davant el rei i, prostrat al terra li digué:
   “Majestat, no és de justícia que els reis actuïn abans de saber la veritat”, i desprès, inicià a explicar un conte.

1 F. Conca destaca que en la Mil i una nit, la concubina no manifesta aquestes intencions successòries. 


[Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 10 - 13]

Cap comentari:

Publica un comentari