Porfira, l'habitació on naixien els futurs emperadors de l'Imperi Romà d'Orient, és el lloc de l'imaginari d'aquest blog. Un lloc on, en forma de fragments, incomplets i imperfectes, tornen a tenir vida els textos de la literatura de Bizanci, en català.

23 d’octubre del 2012

Miquel Andreòpul: El llibre de Syntipas (2)

   En virtut d'aquells acords, el rei posà el seu fill a les mans del filòsof i Syntipas, rebut el fill del rei de les seves pròpies mans, se l'endugué a casa. Doncs bé, primer de tot li construí una habitació ben gran, la va pintar i decorar a dins, tota d'un color blanc lluminós, i hi va escriure a les parets tot el que havia d'ensenyar al noi. Tot seguit li va dir:
   “Passaràs tot el temps dins d'aquesta habitació fins que aprenguis allò que hi he escrit a les parets.”
   Des d'aquell moment estigué al costat del noi i, passant allà tot el seu temps, li ensenyava el que havia escrit (el menjar i el beure, els proveïa el rei) i, amb gran dedicació fins al termini establert de sis mesos, dugué a terme la seva formació, tan bé que no calgué allargar ni una hora el termini establert. És més, el noi es formà en coses que cap altre és capaç d'aprendre. Aleshores, un dia abans del termini establert, el filòsof va ser preguntat de part del rei:
   “Com ho tens allò que has promès?”
   I ell va respondre al rei:
  “S'ha acomplert allò que volíeu i desitjàveu, Majestat Excel·lentíssima: demà a la segona hora del dia us duré el vostre fill i el veureu tal com exigeix la vostra autoritat.”
   El rei es posà molt content i i optimista per aquell anunci.
   I el filòsof digué al jove:
   “Crec que és bo que aquesta nit investiguem el destí reservat a la teva estirp examinant atentament el curs de les estrelles, perquè, si hi fos quelcom interessant, en parlaria amb el rei demà.”
   Va fer doncs el filòsof l'estudi astral que deia, i va saber immediatament que no era bo que el noi es presentés davant el rei abans que passessin set dies respecte al termini que havia marcat, i en el cas que no transcorreguessin tots set, la vida del jove correria perill.
   Després de passar la nit investigant, conscient de què comportava això, el filòsof caigué en el desconhort. En veure'l tan profundament angoixat, el fill del rei li preguntà:
   “Mestre, per què estàs en silenci, tot trist?”
   Syntipas n'explicà la causa al noi. I el jove li digué:
   “Llavors, si et plau i m'ho ordenes, durant un mes puc no obrir boca, com sigui, i davant el rei em puc quedar callat fins quan vulguis.”
   “Però amb el teu pare tinc un contracte que no puc infringir de cap de les maneres: m'he compromès amb ell a portar-te a la seva presència demà a la segona hora i no vull per res faltar-li a la paraula... llevat que després m'amagui, intentant de passar desapercebut, mentre tu, demà a l'hora segona te'n vagis a veure el rei i pare teu; llavors presenta't, segons el nostre acord, però resta callat a la seva presència, sense dir ni mu, fins que sigui el setè dia.”
   De bon matí doncs, a la segona hora en punt, el jove es presentà al seu pare, prostrant-se fins al terra. El rei llavors el va fer venir a prop i, amb la gana que tenia de veure'l, l'abraçà i, tot content, es posà a parlar amb ell. Però el fill no deia res: restava en silenci, tot fitant el seu pare sense obrir boca. El pare demanà al fill l'honor d'una resposta, però ell, amb la boca la boca tancada, no li contestà res. El rei havia convocat una reunió festiva per la joia pel fill, assegut al tron, havia convocat tot el senat a escoltar allò que el noi havia aprés. Sorprès doncs per tot aquell mutisme, el rei digué als seus alts dignitaris:
   “Parleu doncs vosaltres amb el meu fill, es veu que em té por i es queda callat.”
   I aquells parlaren directament amb el noi, dient-li, amb suavitat i amabilitat, que els contestés, però ell continuava callant, com abans. Vist això, el rei envià els soldats i els seus enèrgics servidors a la recerca del seu mestre. I tot i buscar-lo amb diligència, no el trobaren. Aleshores, el rei tornà a parlar amb els alts dignitaris de cort, dient-los:
   “Quina creieu que és la causa d'aquest silenci?”
   Un d'ells li contestà:
   "Majestat, pel que sembla, el mestre del teu fill li ha donat alguna poció per reforçar-li els seus ensenyaments i deduïm que se li ha travat la llengua per aquesta poció o, si no, és per una amenaça i una por incontrolables pel seu guia espiritual."
  Amb el rei completament fora de si per això, una de les seves dones, veient-lo en tantes dificultats, li digué: “Deixa'ns estar sols a mi i al teu fill, per si mai em revela el motiu que té amagat; car abans solia explicar-me els seus sentiments que fins i tot ni explicava a la seva mare.”
   I de ben segur també la seva mare tenia el cor trencat pel fill. El rei, finalment, digué a la madrastra:
  “Doncs emporta't el meu fill a casa teva i, si pots, digues-li paraules suaus; si mai aconsegueixes, com deies, que parli, intenta saber també quina causa li ha provocat aquest silenci.”

 Michaeli Andreopuli Liber Syntipae, ed. Victor Jernstedt, San Petersburg, 1912, pàg. 6 - 10]
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada